Resultats de la cerca

Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint amb els darrers anys de…

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1615 i el mateix any fou tramès a estudiar filosofia al collegi major de Solsona i teologia a Girona Fou catedràtic de teologia de la Universitat de Girona entre el 1637 i el 1645 provincial dels dominicans de l’antiga Corona catalanoaragonesa 1645-49 Bisbe de Solsona, endegà el Seminari, protegí la Universitat de Solsona, creada el 1620 féu unes visites pastorals detallades del seu bisbat

Era monjo de Ripoll probablement, el mateix que després del 1046 oferí al monestir uns quants còdexs en lliurar-hi el seu fill Fou promogut a bisbe segurament per Sanç III d’Aragó i el cardenal legat Hug Càndid, i consagrat al monestir de Sant Victorià d’Assan, on residí fins que el rei restaurà la catedral de Roda, el 1086 El rei demanà al papa Gregori VII que el deposés per incompetent Salomó es retirà el 1075 al monestir de Ripoll Cap al 1095 escriví una carta al rei Pere I d’Aragó on informava de l’estat de la diòcesi de Ribagorça durant el seu govern, que conté detalls d’…

Fill dels comtes de Pallars Artau I i Llúcia de la Marca Ardiaca de la Seu d’Urgell, en fou nomenat bisbe el 1095 Sobresortí per la fermesa i el seny amb què solucionà els problemes, molt de temps debatuts a l’església d’Urgell, sobre usurpació de béns per part de nobles i n'obtingué la restitució dels comtes d’Urgell i de Pallars i d’alguns nobles En ésser erigida la seu de Barbastre per trasllat de la de Roda, reclamà les esglésies de la seva diòcesi que havien passat a aquella església 1101, cosa que ocasionà la intervenció dels papes Urbà II i Pasqual II Consagrà diverses…

Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d’Aragó Bisbe, feu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi Assistí al concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el Bisbe Margarit 1461 En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil Fou partidari de Joan II i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller

Religiós dominicà, fou deixeble de Lluís Bertran El 1586 es graduà en teologia i ensenyà a Tarragona i a València Ocupà diversos càrrecs dins l’orde fins que fou consagrat bisbe

D’origen reial i fill d’un militar visigot, es féu monjo, fundà diversos monestirs —els més importants a Compludo Astorga i a San Pedro de Montes Bierzo— i l’impuls que donà al moviment monàstic arribà a alarmar l’exèrcit Es relacionà per carta amb altes personalitats del país i escriví una regla monàstica de molt prestigi Hom li ha atribuït també, indegudament, una Regula communis , obra d’un sínode d’abats posteriors a ell Recesvint el nomenà bisbe de Dume i al concili X de Toledo li confià la diòcesi de Braga La seva festa se celebra el 16 d'abril

D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part en la disputa de Tortosa del 1414 Fou almoiner i penitencier de Benet XIII, que el féu canonge de València L’acompanyà a Peníscola 1416 i dirigí la resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII 1416 Després de l’elecció de Martí V 1417 aconsellà a Benet XIII la renúncia El nou papa el nomenà bisbe de Girona El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona en morir Francesc Climent Hom li atribueix un ofici en vers sobre la passió de Crist

Ingressà al convent dominicà de Barcelona 1520, i fou mestre de teologia, lector a Tarragona i provincial de l’orde Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg d’Arias González Gallego, bisbe de Girona Compartí l’actitud contrareformista partidària d’immunitzar Espanya contra els corrents reformadors europeus per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars Designat per a la seu d’Elna 1568, substituí l’ús del missal i del breviari de l’Església local pels de la romana En conflicte amb Felip II, la diòcesi fou posada en entredit per negar-se a cedir…