Resultats de la cerca
Es mostren 945 resultats
boixet
Pal petit tornejat, de fusta de boix, emprat per a fer puntes al coixí.
Òpol i Perellós
Òpol i Perellós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector més oriental de les Corberes, al límit amb el Narbonès (Llenguadoc), constituït el 1970 per l’agregació dels termes d’Òpol i Perellós.
El terme s’estén des de l’alineació principal de les Corberes coll de Carrera, 560 m alt el Montplà, 424 m alt i la serralada que limita la plana litoral, coberta en gran part, en aquest sector, per l’estany de Salses serra del Boix, 286 m alt crest de Vilaplana el Montpeirós, 351 m alt entre aquestes dues alineacions s’obre una plana, drenada per un afluent del Ròvol Ha perdut els arbres, i el territori és cobert de garriga La vinya és el conreu principal, i s’elaboren vins de qualitat amb denominació d’origen Hi ha un celler cooperatiu La ramaderia especialment de bestiar oví ha disminuït…
miracle
Teatre
Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant, en taulats (altars) instal·lats al carrer i presidits per una imatge del taumaturg, que hi és duta en processó.
N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís…
Diario Mercantil de Valencia
Periodisme
Diari en castellà publicat a València del novembre del 1833 al març del 1872.
En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’…
Santa Maria d’Algar (Valldellou)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de la casa i l’antic terme de la Llenca, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ri bagorçana Ara sols en resten escassos vestigis Consta la seva existència per primera vegada el 1103, en què els vescomtes d’Àger dotaren l’abadia de Sant Pere d’Àger amb les esglésies d’Algar També la butlla del papa Alexandre III la inclou entre les esglésies i els castells del monestir d’Àger 1163 L’any 1271 l’abat Pere d’Àger conferí Santa Maria d’Algar a un tal Pere Maença Sembla que l’indret d’Algar o Salgar es despoblà arran de la crisi del segle XIV, ja que…
Josep Maria Torres i Belda
Historiografia catalana
Historiador.
Es llicencià en dret 1857, i el 1864 aconseguí el títol d’arxiver bibliotecari Fou bibliotecari de l’Institut de Castelló i, des del 1862 fins a la seva mort, de la UV, on inicià la catalogació del seu fons 1883-84 Succeí a Vicent Boix en el títol de cronista oficial de la ciutat de València 1880-84 Interessat per la història i per la bibliografia, escriví Memoria sobre la introducción de la imprenta en València , que li valgué el premi de l’Ateneu Mercantil d’aquesta ciutat el 1874 L’esborrany d’aquesta obra l’original s’ha perdut fou utilitzat després per Serrano i Morales També és autor de…
Ascensi Antoni Julià i Ribes
Pintura
Història
Pintor, fill d’un pescador, motiu pel qual fou anomenat el Pescadoret.
Deixeble predilecte de Francisco Goya , executà algunes obres traçades per ell i en feu còpies d’altres hom diu que l’ajudà a pintar els frescs de San Antonio de Florida, on el mestre li devia fer el famós retrat al peu d’una bastida 1798 París, collecció Arthur Sachs, i el 2008 fou demostrada la seva autoria de El gegant també conegut per El colós , pintura fins aleshores atribuïda a Goya Feu diverses obres de caràcter manifestament goyesc amb equilibri i dignitat, entre les quals El nàufrag València, Museu de Belles Arts, La caiguda d’Ícar Saragossa, collecció Conde Gabardas, Oficial…
ports de Beseit
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del…
fulletó
Literatura
Part d’un periòdic —generalment la inferior d’una pàgina— reservada per a publicar-hi fragmentàriament un text literari, sovint numerat a part per a ésser relligat en volum.
A la fi del s XVIII hom denominà feuilleton una secció del Journal des Débats , sobre crítica teatral, on es publicaren els Lundis de Sainte-Beuve Més endavant, aquest procediment fou utilitzat per a texts narratius Balzac publicà en forma de fulletó la primera novella llarga francesa, La vieille fille A Anglaterra foren cèlebres les novelles de Dickens Les mystères de Paris 1842, de Sue, publicada al mateix Journal des Débats , esdevingué el prototip del que hom anomenà novella de fulletó , veritable gènere condicionat per aquest mitjà de presentació relat d’una gran simplicitat psicològica…
Joan Vilomara
Música
Cantor, baixonista i copista català.
Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina