Resultats de la cerca

Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època…

Estudià a Nàpols amb Durante Tornà a Barcelona, on fou mestre de capella del marquès de Los Vélez i, segons que sembla, també de la catedral Dirigí sovint l’execució d’òperes al Teatre de la Santa Creu, i contribuí a afermar-hi el gust pel drama líric italià Fou el primer compositor del país que hi estrenà òperes Antigono , 1760 Temistocle , 1762 Deixà inèdits l’oratori Arca de Dios trasladada al gran templo de Sión , avui perdut, diverses misses, salms, etc Hom conserva a Bolonya un escrit seu de defensa contra els atacs que li dirigí el músic Jaume Caselles en el curs d’una…

Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència 1385 Professor de dret canònic a Florència 1385-90 i a Pàdua 1390-1410, fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma Nomenat bisbe de Florència 1410 per l’antipapa Joan XXIII i cardenal 1411, preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam Polemitzà amb Jan Hus

Estudià dret a Bolonya, d’on fou professor de la universitat Després fou visitador de Toledo, ardiaca de la Selva a Girona i auditor de la Rota Bisbe de Vic, celebrà sínodes els anys 1685 i 1700 que feu imprimir i edità un ritual català de la diòcesi en tres volums 1688-89 Visità tres vegades la diòcesi i deixà minuciosos llibres de visita pastoral, on consignà l’estat de totes les parròquies amb el cens de població, capelles i altres peculiaritats sobre la seva vida i pietat Es remarcà per la seva rectitud i sentit de justícia i alhora per una popularitat que pocs bisbes de l’època tingueren

D’origen florentí, a jutjar per la topografia, i d’ambient burgès, consta de cent contes, escrits per un autor de mitjana cultura entre els anys 1281 i 1300 Les històries van dels temes de la Bíblia a l’època clàssica i a les llegendes cavalleresques, amb gran profusió d’anècdotes, que, plenes d’ingenuïtat i d’espontaneïtat, confereixen a la narració una gràcia força original D’estil ràpid i sovint desordenat i de sintaxi elemental, són lluny de qualsevol propòsit de penetració psicològica de personatges i situacions Conservat en vuit còdexs, el més utilitzat és el de Bolonya,…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els prosseguí amb Cerracchini A nou anys debutà com a pianista, i quan en tenia onze fou nomenat membre honorífic de l’Accademia Filarmonica de Roma Posteriorment continuà la seva formació musical a Anglaterra amb C Potter piano i HG Blagrowe violí El 1845, de retorn a Itàlia, s’establí a Bolonya, on estudià amb G Rossini i fou professor del Liceo Musicale El 1848 tornà a Anglaterra per dedicar-se a l’ensenyament del cant, primer privadament i, a partir del 1856, a la Royal Academy of Music Alumnes destacats seus foren Grisi, Patti,…

Es formà als conservatoris de Berlín, Leipzig i París, en els quals estudià piano i clavicèmbal S’especialitzà en musicologia a les universitats de Friburg amb W Gurlitt, Leipzig amb Th Kroyer i Heidelberg amb H Besseler, on es doctorà el 1933 El mateix any obtingué el títol de bibliotecària a la Universitat de Bolonya El 1935 es traslladà a Palestina i s’orientà cap a l’estudi de l’etnomusicologia Feu cursos a Friburg i Zuric, i el 1969 esdevingué professora de la facultat de musicologia a la Universitat de Tel-Aviv Escriptora prolífica, tot i el seu eclecticisme fou reconeguda…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de València 1985, i el 1987 es doctorà per aquesta universitat i per la de Bolonya Féu estudis postdoctorals al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg i a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1993 s’incorporà al Salk Institute de La Jolla Califòrnia, on lidera el seu propi equip de recerca en regeneració i diferenciació cellular Del 2006 al gener del 2014 dirigí el  Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Entre altres distincions, ha rebut el President William Clinton Career Award al millor científic 1997,…

Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís És considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi 1494-98 i arquebisbe de Càpua 1496-98 i de València 1498-1500 A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la…

Estudià a Bolonya i es doctorà en dret civil i canònic a Pisa 1567, on fou ordenat prevere Fou arxipreste de la catedral de Torres, i el 1590 fou nomenat bisbe de Bossa Celebrà un sínode les actes del qual foren publicades Escriví un memorial i un tractat a favor de la primacia del bisbe de Sàsser enfront del de Càller Publicà el primer llibre de De rebus sardois Càller, 1580, però morí i deixà manuscrita la major part de la seva obra, publicada el 1835 De chorographia Sardiniae libri duo i De rebus sardois libri quator Seguidor, en part, de l’obra de Segimon Arquer, és…