Resultats de la cerca

Fundat a l’octubre del 1990, començà competint al poliesportiu Francesc Macià i poc després en un local darrere de la granja Salat La temporada 1992-93 començà a competir en les lligues territorials, i el 1997 organitzà el Campionat de Catalunya infantil i es traslladà al costat del Parc de Bombers Entre les temporades 1999-2003 jugà a segona divisió estatal i al final d’aquesta última ascendí a primera estatal Posteriorment aconseguí tres ascensos consecutius i la temporada 2005-06 arribà a la superdivisió, la màxima categoria estatal Les temporades 2008-09 i 2009-10 acabà tercer classificat…

Formada per més de 30 membres, la majoria fabricants cotoners, en fou president LFerrer i Vidal i secretari FAgulló La base de l’acord es féu entorn dels punts següents concert econòmic per a la tributació directa, reorganització de la vida municipal, creació de diputacions regionals amb atribucions per a la direcció de la vida econòmica, foment de l’ensenyament, especialment, professional i tècnic, i respecte a les institucions jurídiques catalanes Fou seguit d’un missatge a la reina regent signat 14 de novembre pels presidents de la Societat d’Amics del País BRobert, el Foment del Treball…

Fill de l´argenter Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 - 1862 Fou professor lliure a l’Institut Mèdic de Barcelona Introduí l’anestèsia cocaínica i una modificació del sistema d’exploració de l’agudesa visual Creà un important laboratori d’anatomia patològica Amb Ramon Coll i Pujol inicià l’estadística demogràfica sanitària a Barcelona Colaborador des del 1880 de la Revista de Ciencias Médicas , fundada el 1875, en fou director i propietari entre el 1885 i el 1890 Casat amb Celia Solà Casanovas 7 de juny de 1862, tingué tres fills Lluís, Ventura i Mercè En morir el seu fill Lluís…

Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà  El heredero fiduciario 1965, El albaceazgo…

En un primer projecte 1913, promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d’haver estat una rèplica, a escala regional, de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzada per l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d’un principi en una institució provinciana, merament “condecorativa”, que reunia estudiosos locals de la més diversa categoria Ja el 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l’opuscle El Centre de Cultura Valenciana , que en denunciaven el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres El 1928 començà a…

Vida i obra Fill illegítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt, fou rector d’Oliva i d’Almenara, i canonge de València des del 1466 De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, i resultà dues vegades ferit 1470 i 1477 Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 com a jutge, de manera que el seu veredicte, la Resposta , encapçala les Trobes en lahors de la Verge Maria , i el 1486, amb poesies en català i castellà Entre el 1481 i el 1496 traduí al català la biografia que Antoni Beccadelli el Panormita feu d…

Tingué tres èpoques 1907-14, 1919-25 i 1928-29 Del 1915 al 1918 fou substituït per “La Veu d’Inca”, títol imposat per un nou i efímer equip de redacció

Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats considerables per al seu…

Els reptes de tota mena, també sanitaris, que va suscitar la guerra d’Espanya 1936-39 es troben en l’origen d’innovacions mèdiques importants que responien a les grans necessitats de guariment d’unes societats assolades per la violència i la guerra Fins a l’estiu del 1936, les transfusions de sang es feien de braç a braç del braç de la persona que era donant al braç de la que rebia la sang Les limitacions d’aquest procediment són òbvies, sobretot si la demanda de transfusions és massiva i es localitza lluny dels hospitals Frederic Duran-Jordà Barcelona, 1905 – Manchester, 1957, metge i químic…

Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714 també participà en diverses missions diplomàtiques Membre d’una illustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la collegiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada Oleguer de Taverner confegí un Mapa de los condados…