Resultats de la cerca

Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva…

Es graduà en belles arts i en educació per a l’art a la Universitat de Washington el 1975 Tres anys més tard publicà el seu primer llibre, Indian Baskets of the Northwest Coast , i així començà una vida de dedicació a l’art, a la natura i a les cultures en ràpida regressió d’arreu del món El seu treball ha aparegut en revistes tan prestigioses com Smisonian , Life o National Geographic , i ha publicat una vintena llarga de llibres, entre els quals destaquen Le Grande Faune 1986, Light on the Land 1991, The Art of Photographing Nature 1993, Migrations 1994 i Tribes 1997 El 1996 fou nomenat…

Es donà a conèixer amb Il ragazzo morto e la cometa 1951 Després de La grande vacanza 1953, intent de rèplica de l’obra anterior, l’èxit d' Il prete bello 1954 marcà l’inici d’una temàtica escandalosa i frívola, que seguí en les novelles Il fidanzamento 1956 i Atti impuri, Amore e fervore 1959, Il padrone 1965, representació caricaturesca del capitalisme en el diàleg L’assoluto naturale 1966 i en els apòlegs d' Il crematorio di Vienna 1969 Autor dels contes del Sillabario n° 1 1972 i de nombrosos reportatges periodístics, publicats, alguns, en forma de llibre Cara Cina , 1966…

Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica…

Participà en les conspiracions de Valladolid i de Querétaro contra l’administració espanyola, fins que s’uní a Hidalgo després del “grito de Dolores” 16 de setembre de 1810 A Celaya organitzà l’exèrcit insurgent i aviat passà a l’acció com a cap militar i segon d’Hidalgo Després de la derrota de Puente Calderón 17 de gener de 1811 davant les forces de Calleja, Allende substituí Hidalgo en la direcció del moviment Poc després, el grup dirigent decidí de marxar als EUA, però, traïts per Elizondo, foren fets presoners després de l’acció d’Acatita de Baján 21 de març de 1811, on morí el fill d’…

És el centre de la regió vinatera que dóna nom al brandi o conyac que surt de les destilleries de la localitat La regió de Cognac es divideix en diferents comarques, segons les classes de conyac la Grande Champagne i Petite Champagne al sud del riu, Borderie al nord, i Fins Bois, Bons Bois i Bois Ordinaires Cognac pertangué als comtes, després ducs, d’Angulema, un dels quals, Lluïsa de Savoia, la convertí en la seva residència favorita El 1526 hi fou signada la Lliga de Cognac Disputada durant les guerres de religió, fou lliurada als protestants com a plaça de seguretat arran del…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Venècia Després de debutar a Brescia amb La Cenerentola , inicià una meteòrica carrera internacional que la dugué a actuar amb èxit a Milà, Londres, Nova York, Tòquio, Barcelona, Moscou, Pesaro i Washington, entre altres llocs Dotada d’uns excepcionals dots per a la coloratura , destacà especialment en el repertori rossinià en òperes com L’italiana in Algeri , La Cenerentola , Tancredi , Semiramide i Il viaggio a Reims , algunes de les quals enregistrà en disc i en vídeo El 1998, poc abans de morir a…

A vuit anys ingressà al Conservatori de Nova York, on fou deixeble d’A Dvorák Entre els anys 1899 i 1909 tocà a l’orquestra del Metropolitan, i el 1911 formà la seva pròpia banda, esdevinguda cèlebre a partir del 1918 i considerada modèlica pel rigor i la professionalitat dels músics integrants Recuperà molta música per a banda que havia estat arraconada o que havia caigut en l’oblit Dirigí l’estrena a Amèrica de la Grande symphonie funèbre et triomphale , opus 15, de Berlioz 1947 Compongué un centenar de peces per a banda i fundà l’American Bandmaster’s Association El seu fill…

Es formà al Colegio de Niños Cantores de Madrid El 1768 fou organista de la capella reial de Madrid El 1787 fou nomenat vicemestre de la mateixa capella, fins que el 1805, any en què succeí a Antonio Ugena, fou nomenat mestre de la capella reial i rector del Colegio de Niños Cantores de Madrid Les composicions de Lidón foren valorades molt positivament pels seus coetanis, que destacaren l’habilitat del músic en l’art compositiu En la seva producció, tot i que hi predomina la música religiosa, cal destacar l’òpera Glauca y Coriolano , que fou estrenada el 1792 al Coliseo del Príncipe de Madrid…

Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617…