Resultats de la cerca
Es mostren 966 resultats
Julio Cano Lasso
Arquitectura
Arquitecte castellà.
La síntesi efectuada entre valors racionalistes i valors tradicionals es reflecteix en una arquitectura de volums contundents i materials autòctons Aquests trets destaquen en la seva casa estudi a la Florida 1958-59 ampliada el 1965, en la fàbrica de maó vist, utilitzada en diversos projectes com la Central de Comunicacions de Buitrago 1966-67, la central telefònica Madrid-Concepción 1969-72 i els habitatges del carrer Basílica, a Madrid 1966-74, entre d’altres, i en la puresa geomètrica d’obres com la Universitat Laboral d’Almeria 1973-74
Zhu De
Història
Militar
Revolucionari i militar xinès.
Es graduà a l’acadèmia militar del Yunnan 1911, i fou nomenat general el 1916 Des del 1922 estudià a Alemanya, d’on fou expulsat el 1926, per causa de les seves activitats comunistes L’any següent, ja a la Xina, participà, al costat de Mao Zedong, en la creació de l’exèrcit comunista, del qual fou nomenat cap suprem 1931 Des del 1949 fins al 1954 fou vicepresident del govern, i del 1954 al 1959 vicepresident de la república en aquesta darrera data fou designat president de l’assemblea nacional
Charles-Oscar Bettelheim
Economia
Sociologia
Economista francès, professor a l’escola nacional d’administració (1948-52), cap de la missió de l’ONU d’assistència tècnica a l’Índia (1955-56) i director de l’École Pratique des Hautes Études i del Centre d’Études et de Recherches Sociales (1970).
Especialitzat en problemes de creixement i de planificació, la seva ideologia política fou netament marxista Publicà treballs sobre les diferències entre la teoria propugnada per Marx i Engels i la praxi dels països socialistes Entre les seves obres destaquen Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1946, L’économie soviétique 1950, Planification et croissance accélérée 1964 i Construction du socialisme en Chine 1965, Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1966, Les luttes de classes en URSS 1917-1923 1974, Les luttes de classes en URSS 1923-1930 1977 i China since…
Partido Comunista Revolucionario
Partit polític
Partit fundat el 1968 a la Universitat de Barcelona, a partir de les Comisiones de Estudiantes Socialistas [CES], grup radical defensor del “poder estudiantil”, que procedia de la Universitat Popular de la Força Socialista Federal i que s’havia dissolt a l’estiu de 1968.
Els Comités de Huelga Estudiantiles foren el seu front d’estudiants i els Comités de Huelga Obreros, el d’obrers, essent coneguts com CHE-CHO De tendència “mao-espontaneista”, eren partidaris de la vaga general revolucionària com a pas previa la insurrecció armada i a la presa de poder El 1969 organitzaren l’assalt al rectorat de la Universitat de Barcelona A l’estiu de 1970 una part dels membres abandonà el partit i la resta constituí el Partido Comunista Proletario Editaren Hoz y Martillo , Acción Proletaria i El Bolchevique
Hua Guofeng
Política
Polític xinès.
Militant comunista, participà en la Revolució Xinesa Vicegovernador de Hunan 1958-67 i primer secretari del partit en aquest sheng 1970-77, el 1973 entrà al politburó Vice-primer ministre 1975, l’any 1976, mort Mao Zedong, encapçalà el govern i el Partit Comunista Xinès Perseguí la Banda dels Quatre , però també s’oposà a Deng Xiaoping El 1980 aquest el feu substituir com a primer ministre per Zhao Ziyang i, més tard, com a president del partit per Hu Yaobang 1981 Posteriorment romangué com a membre ordinari del Comitè Central fins el 2002
Cripta de la Colònia Güell

Detall de l’entrada de l’església de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Edifici religiós modernista situat en un petit turó al nord-est de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat).
La realització de l’església fou encarregada a Antoni Gaudí el 1898 per Güell i Bacigalupi, Eusebi , propietari de la colònia El projecte consistia en una església amb dues naus, inferior i superior, coronada amb diverses torres i un cimbori central de 40 m d’alçària en la maqueta que encara es conserva es pot veure que aquesta edificació incloïa la pràctica totalitat de les innovacions arquitectòniques de Gaudí L’any 1908 s’inicià la construcció, i Gaudí dirigí les obres fins el 1914, quan els fills d’Eusebi Güell deixaren de finançar el projecte, i només eren construïts la nau inferior de…
art paraguaià
Art
Art desenvolupat al Paraguai.
L’època de màxima esplendor correspon als segles XVII i XVIII, amb les missions jesuítiques, en les quals els estils europeus es barregen amb característiques indígenes Iniciades al començament del segle XVII, a mitjan segle n'hi havia unes trenta, totes amb un disseny urbanístic semblant, de planta centralitzada Construïdes en principi de fusta i maó, les darreres ja eren íntegrament de pedra Les més importants foren les de San Ignacio, San Cosme, Jesús i Santa Trinidad Al segle XIX s’imposà el neoclassicisme catedral d’Asunción, palau del Gobierno El Panteón és també d’…
Samuel Capó i Ferrer
Cristianisme
Pastor evangèlic.
Fill de Joan Capó i Pons, fundador d’una família de pastors protestants de la branca metodista, exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en què aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu
Camil Piñón i Oriola
Història
Sindicalista.
El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metallúrgica Seguidor de S Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes Deportat a la Mola de Maó 1920, el 1922 presidí el sindicat del transport Defensà l’organització de la CNT en federacions nacionals d’indústria i signà el manifest dels Trenta Restà al marge de l’organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació Mar i Terra
acta de Constantinoble
Història
Document notarial estès en català a Constantinoble el 7 d’octubre de 1558 pel notari Pere Quintana.
Signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella el 1722 havia estat portada a Maó per disposició del governador anglès Kane L’acta fou publicada en facsímil…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina