Resultats de la cerca

El seu nom fou donat a l’època romana els grecs l’anomenaven mar Sarda , però no consideraven que en formés part la zona més occidental i estreta, contigua a l’estret de Gibraltar, compresa entre les costes d’Andalusia, del Marroc i de l’Oranesat, anomenada mar Ibèrica i, actualment, també mar d’Alborán En la resta hom distingeix dues zones el sector comprès entre les Balears i la costa catalana al nord del cap de la Nau, anomenada mar Catalana alguna vegada, tanmateix, és aquest sector el que ha rebut el nom de mar Balear o de les Balears , i el sector comprès entre les Balears…

Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A manual of…

Combaté al Marroc 1909-30, on fou ascendit a general 1924 Director general de seguretat del govern Berenguer 1930, en caure la monarquia fou separat de l’exèrcit, però hi tornà 1934 i, amb el nom d' el Director , planejà l’aixecament contra la República Comandant militar de Pamplona, el 18 de juliol de 1936 organitzà, amb l’ajut dels requetès, les columnes que marxaren contra Sant Sebastià i contra Madrid, des de Navarra Establí la junta de Burgos i quan, per l’octubre, Franco fou nomenat cap de l’estat, passà a comandar l’exèrcit del nord Mentre atacava Bilbao, pel juny de l’any…

Té el seu origen en la Fundació Privada Martí-Castro, creada el 1992 El 2006 reobrí les portes després d’un any i mig de tancament, i gràcies a un acord entre l’ajuntament, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, passà a ser de titularitat pública El fons museístic, format per objectes de ceràmica popular de tota la península Ibèrica, del Marroc i d’altres països del món, és considerat el fons més gran del seu gènere exposat a Europa A les seves sales permanents s’exposen uns 4500 objectes ordenats en quatre circuits els usos de la ceràmica, els centres…

Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert modificacions dels…

Fou ministre de la guerra en el govern Romanones 1918 Nomenat més tard alt comissari al Marroc, hom el considerà un dels responsables del desastre d'Annual 1921 i fou separat de l’exèrcit Amnistiat el 1927, el 1930 el rei Alfons XIII li encarregà de formar govern, amb la missió de restaurar el règim constitucional, però dimití l’any següent i passà a ocupar el ministeri de la guerra en el nou govern presidit per Juan Bautista Aznar Durant la república fou processat per les responsabilitats contretes per la dura repressió de l’aixecament de Jaca, i fou condemnat El 1934 es retirà…

Fou alumna de Francesc Costa i estudià cant amb Andrea Fornells i Conxita Badia Es presentà en públic per primera vegada el 1929 El 1931 fou guardonada amb el Premi Parramon, i posteriorment, distingida amb un diploma d’honor al Concurs Wieniawsky de Varsòvia Fou una de les solistes que participà en els Concerts Simfònics Populars organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona, i que dirigia Lamote de Grignon Fou també la primera intèrpret de la Sonata en sol , de J Turina 1940 Membre de l’Orquestra Municipal, hagué de renunciar la seva plaça per a poder continuar la carrera de…

Dirigit de fet des d’un primer moment per Emiliano Iglesias, tingué una especial importància en la campanya lerrouxista antisolidària i preparà l’organització del Partit Republicà Radical Anticlerical i demagògicament obrerista, hagué de fer cara al boicot de Solidaridad Obrera impulsat pels anarquistes el 1908 afer de La Neotipia Després contribuí a l’exacerbada campanya contra la guerra del Marroc, que afavorí l’esclat de la Setmana Tràgica A partir del 1910 canvià l’anterior to obrerista i el 1913 Iglesias en deixà la direcció Membres de la redacció en diferents moments foren…

Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada la guerra, s…

Participà des de ben jove en els campionats de trial de França i Europa L’any 2000 prengué part per primera vegada en el ralli París-Dakar on quedà en setzena posició Al llarg de la seva trajectòria assolí victòries destacades com el ralli París-Dakar 2005 2005 i el 2007, i on fou segon en les edicions del 2003, el 2006 i el 2009, aquest darrer en terres sud-americanes, el ralli de Tunis 2004 i 2005, el del Marroc 2000 i 2003, el de Las Pampas 2002 i la carrera UAE Desert Challenge 2001, 2002 i 2003 Des de fa alguns anys resideix al Principat d’Andorra, on participa en diverses activitats…