Resultats de la cerca
Es mostren 647 resultats
música de Chartres
Música
Música desenvolupada a Chartres (França).
La catedral de Notre-Dame, erigida els anys 1194-1245 sobre una basílica anterior del segle IV, fou el nucli principal de la vida musical de la ciutat Amb el bisbe Fulbert 960-1028 esdevingué un important centre cultural i un lloc de trobada d’estudiants de procedències diverses Segons l’estatut del 1127, la maîtrise , documentada ja al segle V, era constituïda per un maître de musique , un maître de grammaire , els pueri chorales , els heuriers matiniers i un organista L’activitat musical girava al voltant de les nombroses manifestacions litúrgiques que es desenvolupaven a la ciutat, notable…
Bibliografia general referent al romànic del Ripollès
Art romànic
“Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, Vic 1912-1928 “Revista de Girona”, núm 1978 dedicat al millenari de la basílica de Santa Maria de Ripoll 977-1977 Amb interessants articles d’historia i d’art de Coll i Alentorn, Mundó, Barral, Vernet, Pladevall i d’altres Àlbum meravella , Barcelona 1929-1936 El Ripollès Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya , Departament de cultura - Generalitat de Catalunya, Barcelona 1985 Els castells catalans , vol V, Barcelona 1976 Estudis sòcio-pastorals , Bisbat de Vic - Ed Montblanc, Granollers 1969 Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís…
art canadenc
Art
Art desenvolupat al Canadà per les poblacions d’origen europeu que s’hi establiren.
Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc 1614-85 L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur 1690-1770, i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé 1678-1781 sobresurt també Philippe Lièbert 1732-1804 François Ranvoyzé 1739-1819 i Laurent Amyot 1764-1839 inauguraren una…
guitarra

Parts d’una guitarra
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts.
La caixa de ressonància té forma de vuit i es prolonga amb un mànec damunt el qual hi ha una peça de fusta o diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts El fons de la guitarra i la seva taula harmònica són units per mitjà de riscles o costats En el centre de la taula hi ha un orifici circular i en la part inferior de la taula harmònica hom troba el pontet En la seva forma actual més típica disposa de sis cordes pinçades Tres són de tripa i pertanyen al registre agut les altres són de seda, recoberta de metall, i pertanyen al greu aquestes últimes són cordes filades Actualment són sovint…
Moebius
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim del dibuixant i guionista de còmics francès Jean Henri Gaston Giraud.
Emprà també el nom artístic de Gir Pràcticament autodidacte, a disset anys començà a collaborar per a revistes de còmics en sèries de westerns Durant el servei militar fou destinat a Algèria i collaborà en una revista de l’exèrcit Juntament amb el guionista Jean Michel Charlier, l’any 1963 creà per a la revista Pilote l’antiheroi de western Blueberry , el seu primer personatge d’èxit, que continuà publicant fins a la mort i, després de la mort de Charlier 1990, n'assumí també els guions Ja conegut pel dibuix hiperrealista i d’un gran virtuosisme, l’any 1975 creà, amb altres…
Omar Sharif
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic egipci Omar al-Sharif.
Nascut Michel Demitri Shalhoub d’una família cristiana d’origen siriolibanès, després de graduar-se en matemàtiques i física a la Universitat del Caire entrà al negoci familiar de comerç de fusta, que abandonà per dedicar-se a la interpretació El 1954 debutà en el cinema amb la pellícula Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, del realitzador egipci Youssef Chahine , en la qual conegué la seva futura esposa Faten Hamama amb qui estigué casat del 1955 al 1974, la qual el portà a convertir-se a l’islam i canviar de nom Esdevingut una celebritat en el cinema egipci, el 1962 la seva…
Emma Suárez Bodelón
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Debutà a Memorias de Leticia Valle 1979, de Miguel Ángel Rivas Els anys vuitanta actuà, entre d’altres, sota la direcció de José Luis Garci Sesión continua , 1984, José Luis Borau Tata mía , 1986 i Isabel Coixet Demasiado viejo para morir joven , 1988 Consolidà la seva carrera a partir de la dècada de 1990 amb Julio Medem Vacas , 1991 La ardilla roja , 1993, i Tierra , 1996, premis Ondas de cinema 1996 i Fotogramas de Plata 1997, Juan Estelrich Jr La vida láctea , 1992 i Pintadas , 1996, Manuel Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Rosa Vergés Souvenir , 1994, Pilar Miró El perro del…
Alícia Marcet i Juncosa
Historiografia catalana
Historiadora.
L’any 1939 s’exilià a París amb la seva família Cursà estudis superiors a la Sorbona i fou professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993 Centrà les seves recerques en la història de les mentalitats, els moviments socials dels segles XVI al XVIII i, sobretot, en la història de la Catalunya del Nord amb relació als problemes d’integració del Rosselló al regne francès després de la pau dels Pirineus 1659 Autora d’una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord 1988 i Le rattachement du Roussillon à la France 1995, on…
,
Uruguai 2016
Estat
La construcció de noves carreteres va ser un de les mitjans emprats pel Govern de l’Uruguai per tal de superar l’estancament econòmic © Presidencia de la República de Uruguay En el primer any del nou mandat del president del país, Tabaré Vázquez, les perspectives d’estancament econòmic es van consolidar per la manca de dinamisme de les exportacions, a causa de la situació econòmica dels països veïns, els principals clients de l’Uruguai Per a suplir aquestes deficiències estructurals el Govern va proposar fomentar les aliances publicoprivades per a desenvolupar infraestructures com carreteres…
República Centreafricana 2017
Estat
En una aposta per la reconciliació, el president Faustin-Archange Touadéra va fer entrar en la seva primera remodelació de Govern, al setembre, dues figures de les milícies sorgides del trencament de la coalició musulmana Séléka, Lambert Mokove Lissane i Gontran Djono Ahaba i dos membres dels grups armats cristians anomenats Antibalaka, Jean-Alexandre Dedet i Jacob Mokpem Bionli Un mes després, Toua-déra va donar més protagonisme a l’exrebel Séléka en designar Mahamat Ousmane Mahamat i Hassan Bouba consellers presidencials Ousmane Mahamat havia estat ministre amb el president Michel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
