Resultats de la cerca

S'especialitzà en lingüística i dialectologia pirinenques Publicà nombrosos estudis sobre la toponímia i el lèxic aragonesos i de tots els Pirineus, importants també per al coneixement del català De quelques affinités phonétiques entre l’Aragonais et le Béarnais 1938, Toponimia menor en el Alto Aragón 1949 És autor d’una obra de conjunt sobre les llengües romàniques, The Romance Languages 1960, notable per la claredat expositiva i la riquesa d’informació

Arribà a Chicago el 1937 i del 1939 al 1943 fou el vocalista de l’orquestra d’ Earl Hines , on es donà a conèixer Durant el període 1944-47 liderà una big band , i en 1949-50 fou el cantant més popular dels Estats Units Després seguí una carrera més discreta per night-clubs , cantant balades, fent imitacions, ballant i tocant la trompeta Malgrat la seva curta existència, la seva orquestra fou molt important per a l’evolució del jazz , pel fet d’haver integrat músics renovadors, que tenien dificultats a l’hora de ser contractats, com Ch Parker, D Gillespie, M Davis, A Blakey, etc amb els quals…

Féu estudis sobre l’alta estratosfera i sobre la dinàmica dels ciclons i anticiclons i la radiació solar Fou president de la Royal Meteorological Society 1901-02 i director del British Meteorological Office 1905

Escriví, entre altres obres, Acadian Geology 1855

Director de la School of Education de la Universitat d’Illinois 1908-17, fou codirector del “Journal of Educational Psychology” 1910-18, revista que contribuí a introduir la psicologia aplicada a les escoles Fou, en certa manera, un oponent de John Dewey Escriví The Educative Process 1905 Fou president del National Council of Education 1931-37 Edità el “Journal” de la National Education Association 1920-25 i “School and Society” 1939-46

Professor de la Universitat d’Edimburg A Firmilian A Spasmodic Tragedy 1854 parodià l’afectació poètica a la moda, tendència que batejà amb el nom d’"escola espasmòdica” Publicà també Bon Gaultier Ballads 1845 amb Theodore Martin, i la novella Norman Sinclair 1861 Traduí Goethe i conreà la crítica literària

Cap del departament d’estudis hispànics 1932 i director de l’Institut d’Estudis Llatinoamericans 1966 de la Universitat de Glasgow, on introduí els estudis de català el 1948 Del 1939 al 1945 dirigí la secció d’investigació espanyola i portuguesa del Royal Institute of International Affairs Traductor a l’anglès de clàssics portuguesos i castellans The Lussiades, 1952 The Conquest of New Granada , 1961, ha publicat innombrables estudis de llengua, literatura i història Fou conseller i collaborador de l’Encyclopaedia Britannica per als temes hispànics També és autor d' A History of Spain and…

S'educà a Birmingham i a Cambridge, on treballà amb Joseph John Thomson sobre les descàrregues elèctriques en tubs a baixes pressions El 1920 fou fellow del Trinity College a Cambridge, el 1921 de la Royal Society, i el 1935 chairman de l’International Commitee on Atoms El 1919, dins les seves investigacions fonamentals sobre els isòtops , inventà l’espectrògraf de masses que porta el seu nom i que permet la separació dels isòtops i la determinació de llurs masses amb l’aproximació d’una millèsima Les seves publicacions més importants són The Isotopes 1922 i Mass-spectra and Isotopes 1933…

Influït per Arnold Toynbee, deixeble de l’escola històrica alemanya, de la qual esdevingué difusor en el món anglosaxó, fou un fervent proteccionista i autor, entre altres obres, d' Introduction to English Economic History and Theory 1914, referida a la història econòmica del s XI al XVI d’Anglaterra

És considerat un dels moderns pioners de la cibernètica, disciplina a la qual contribuí amb la realització 1948 d’un projecte de cervell artificial, l’aparell anomenat homeòstat , en certa manera capaç d’improvisar conductes Les seves obres més importants són Desing for a Brain ‘Disseny per a un cervell’, 1952 i An Introduction to Cybernetics ‘Una introducció a la cibernètica’, 1956