Resultats de la cerca

Els membres més importants són el príncep Dolgoruki , que construí 1156 una casa de peatge a la vall del Moskva, origen de Moscou, Maria Vladimirovna Dolgorukova — 1625, primera muller del tsar Miquel III Romanov, Jakov F'odorovič Dolgoruki — 1720, ambaixador de Pere I a França i Espanya, Vassili Mikhailovič Dolgoruki — 1782, que conquerí Crimea 1771 en pocs dies, Ivan Mikhailovič Dolgoruki — 1823, militar, polític i poeta, P'otr Vladimirovič Dolgoruki — 1868, historiador especialitzat en genealogia que deixà unes Mémoires de la seva vida, i Jekaterina Mikhailovna…

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després

Collaborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat febrer del 1936, president accidental del consell de ministres abril del 1936, ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties maig del 1935 Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra…

Cavaller, senyor de les baronies de Bunyol i Xest, que adquirí Fill del notari Joan Mercader i Gomis Cambrer d’Alfons el Magnànim ja el 1426 i ambaixador seu a Castella 1426, 1436, 1443, conseller de l’infant Joan futur Joan II quan era lloctinent general de València Governador general de València en diverses ocasions, formà part d’ambaixades reials, des de Nàpols, a Milà 1438 i a Florència 1439, on es trobava la cort pontifícia Batlle general de València, reuní, ja vell, a casa seva, a València, una tertúlia literària, gairebé familiar, reflectida en el Parlament en casa de…

De família noble, passà a la cort de Felip IV de Castella, que el creà comte d’Assumar 1630 Fou membre del consell de Portugal, ambaixador a Roma i a Viena i virrei de Sicília 1639-41 En esclatar l’aixecament de Portugal contra Felip IV, es mantingué fidel a aquest, que el recompensà amb els marquesats de Vellisca 1646 i de La Laguna 1648 i li confià el govern de Flandes 1641-44 i la lloctinència de la zona ocupada de Catalunya 1645, tot i la seva ineficàcia a la derrota de Rocroy 1643 Aviat fou substituït, i passà a Aragó, on fou lloctinent 1647-49

Marquès de Miraflores i comte de Villapaterna Fou ambaixador d’Espanya a Londres 1834 i París 1838 Collaborà estretament amb Narváez durant el decenni moderat i fou, durant poques setmanes, president del consell de ministres 1846 i ministre d’estat en el govern de Bravo Murillo 1851 Després d’afiliar-se a la Unió Liberal fou president del consell 1863 Les seves obres històriques més importants foren Apuntes histórico-críticos para escribir la historia de la revolución de España desde el año 1820 hasta 1823 1834 i les Memorias para escribir la historia contemporánea de los siete…

El 1498 era cònsol de francesos i napolitans a Alexandria el 1502 fou nomenat lloctinent de cònsol de catalans pel cònsol Rafel Anglès, ciutadà Degué conservar la representació dels francesos perquè el 1510 fou empresonat juntament amb el cònsol de venecians com a represàlia perquè els cavallers de Rodes el mestre de Rodes era francès s’havien emparat d’unes naus egípcies foren conduïts al Caire i els alfòndecs segellats Poc després, tanmateix, Parets aconseguia del soldà que acceptés al Caire un ambaixador francès 1512 Intentà en va conservar a la Mediterrània el…

Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals

Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat Es casà amb…

Pertany al cercle de la Revolució Mexicana De formació autodidàctica, fou ambaixador al Brasil 1937-39 i a Cuba 1939-43 i rector de la Universitat de Morelia 1944 Com a poeta Versos Viejos , 1930 no és gaire interessant, però com a narrador sap elevarse d’una temàtica regional, molt localitzada, a matisos de caire universal Apuntes de un lugareño 1932, Desbandada 1936, El pueblo inocente 1936 Mi caballo, mi perro y mi rifle 1936, que juntament amb La vida inútil de Pito Pérez 1938 formen les seves obres millors Anticipación a la muerte 1939, on el corrent d’amargor es fa més…