Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà, a llevant amb la Pera, municipi del Baix Empordà, i Madremanya, a migdia amb Quart i a ponent amb Juià És situat al sector septentrional de les Gavarres, als contraforts de la serra de la Mare de Déu dels Àngels o Puig Alt 485 m, dita també serra de Vall-lloreda El terme és drenat per la capçalera del Rissec, afluent del Daró, i per la riera de Sant Martí, que neix dintre el terme, als vessants septentrionals del Puig Alt, i que és afluent del Ter El terreny és muntanyós, poblat de pins, alzines sureres,…

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant…

Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…

Commemora l’entrada del rei Jaume I de Catalunya-Aragó  a València al capdavant de l’exèrcit catalanoaragonès el 9 d’octubre de 1238, després de la derrota dels musulmans, i la fundació del Regne de València Durant l’època medieval se celebrà de manera irregular a partir del centenari 1338, estretament associada a l’onomàstica de sant Dionís i també a Sant Jordi, patró de la ciutat des del 1341 Segons les circumstàncies, la celebració posà èmfasi en aspectes més polítics, religiosos o festius Així, durant el segle XV els Trastàmara intentaren identificar la festivitat amb la monarquia, com…

És un santuari que es troba situat al vessant nord-occidental del Matagalls Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, a la parròquia de Sant Martí de Viladrau Inicialment fou una capella eremítica i la gran devoció comarcana feu que es convertís en un important santuari Mentre el terme de Taradell es documenta l’any 893, la parròquia de Sant Martí no ho fa fins al 908 La notícia d’un culte a sant Segimon no es troba fins al 1290, quan hi devia haver la petita capella que es conserva, mig malmesa, dins una cova, bé que és de difícil atribució, és a dir tant pot…

Situació Església que s’assenta sobre un penyal rocallós, al sud del poble de Tiurana ECSA - E Pablo L’església de Sant Ermengol és assentada sobre un penyal rocallós, al cim d’un serrat que domina el poble de Tiurana pel sud Mapa 34-13329 Situació 31TCG550476 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Bassella, que quedarà negada per l’embassament de Rialb, davant del poble de Tiurana i va cap al mas Joanet, abans del qual cal desviarse i seguir fins al cap del serrat, on hi ha l’ermita JAA Història Malauradament no tenim notícies històriques sobre aquesta…

El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae tanmateix, el nom més utilitzat és Libri antiquitatum , testimoniat el 1577 Conté còpia de 2 766 documents dels segles IX al XIII, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, i és obra de tres o quatre mans diferents L’enquadernació 1561-63 es feu amb mitja pell, i foren reenquadernats 1847 amb tapes de fusta i cobertes de pell En aquesta darrera ocasió es retallaren de nou els folis, de manera que s’eliminaren fragments d’anotacions marginals o part de les xifres romanes de la foliació L’objectiu d’aquest cartulari fou d’…

Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els cims del Cogulló de Can Torre 877 m,…

Situació Aquest santuari marià, molt conegut a Blanes i rodalia, és situat al sector muntanyós del nord del terme, als vessants del turó del Vilar 269 m d’altitud Mapa 365M781 Situació 31TDG816187 S’accedeix al santuari per una pista d’uns 2 km que surt a mà dreta de la carretera de Blanes a Tordera Dista de Blanes poc més de 4 km JAM-JRS Història La tradició en situa l’origen al segle XI, moment en què en fou trobada la imatge, amagada en època sarraïna Els antics cronistes situaven l’origen de la devoció i la troballa en una aparició que degué tenir lloc el 5 d’agost del 1012, però l’…

Situació Un altre aspecte de la capçalera I Felipe Un aspecte de la capçalera, on es veu el desplegament dels seus absis I Felipe Capella situada al SE de la vila d’Argentona, dins la finca anomenada la Baronia de Viver, que es troba centrada en el gran casal de la família Romeu, barons de Viver a partir del 1901 Mapa L37-15393 Situació 31TDF505996 L’entrada a la finca és al quilòmetre 5,6 de la carretera d’Argentona Aquesta es troba vallada i els masovers en guarden la clau, que no deixen sense un permís de la baronessa En realitat només s’obre al públic el segon diumenge de setembre de cada…