Santa Maria del Viver (Argentona)

Situació

Un altre aspecte de la capçalera.

I. Felipe

Un aspecte de la capçalera, on es veu el desplegament dels seus absis.

I. Felipe

Capella situada al SE de la vila d’Argentona, dins la finca anomenada la Baronia de Viver, que es troba centrada en el gran casal de la família Romeu, barons de Viver a partir del 1901.

Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDF505996.

L’entrada a la finca és al quilòmetre 5,6 de la carretera d’Argentona. Aquesta es troba vallada i els masovers en guarden la clau, que no deixen sense un permís de la baronessa. En realitat només s’obre al públic el segon diumenge de setembre de cada any, quan s’hi celebra un aplec o festa patronal. (NAB-IFF-MAJP)

Història

És coneguda per la documentació des del 1119, quan Oliva Guillem va llegar un alou a Santa Maria de Vivaris. En les visites pastorals del 1310 i el 1336 consta com a capella de Santa Maria de Vivers. El 1508 s’esmenten dos altars, un d’ells dedicat a Santa Magdalena, i des del segle XVI consta com a simple ermita, amb un escàs mobiliari. El primer baró de Viver, Darius Romeu i Freixa, la va restaurar i en part reconstruir a l’inici del segle actual. (APF)

Església

Planta, alçat i façana principal de la capella.

J. Bonet

És un edifici d’una nau i absis semicircular, ben orientat, i dues petites absidioles fent creuer; té una llargada d’11 m fins a l’inici de les capelles o absidioles, i uns 17 m el total incloent-hi la profunditat de l’absis; l’amplada és de 5,40 m a la nau i de 8,5 m a l’eix màxim del trèvol o pel creuer. És coberta amb volta de canó, i de quart d’esfera als absis.

Per accedir-hi cal pujar tres graons, la porta d’entrada, de la part de migdia, es devia refer al segle XVII. Altres detalls com finestres, ràfecs i fins i tot el campanar d’espadanya es varen refer o modificar molt en la darrera restauració.

És un edifici molt simple, sense cap mena d’ornamentació, característic de les formes rurals tardanes de l’arquitectura del segle XI o començament del següent.

La capella fou profanada el 1936, però els masovers van poder salvar i amagar l’antiga imatge de Santa Maria, de tradició romànica, que abans es venerava vestida. Ara es torna a trobar agençada i oberta al culte. (NAB-IFF-MAJP)

En el seu estat actual, és difícil analitzar i precisar sobre la imatge, que mossèn Mas considerà romànica (1921, pàg. 76). Amb tot, el que es pot deduir pels caps és que pertany a un moment posterior i que es tracta d’una obra de caràcter popular. (JCSo)

Bibliografia

  • Ginesta, 1968, pàg. 132
  • Mas, AHMB, VI, fol. 73
  • Mas, 1921, pàg. 76;
  • Diversos autors, 1982, pàgs. 27-29