Resultats de la cerca
Es mostren 1418 resultats
Portishead
Música
Grup musical britànic de rock
experimental, un dels impulsors del gènere trip-hop
.
El seu nom ret homenatge a una localitat propera a Bristol, on el grup nasqué el 1993 arran de la unió de Geoff Barrow teclats i programació, i collaborador del collectiu The Wild Bunch, Massive Attack i Neneh Cherry, Beth Gibbons veu i Adrian Utley guitarra, als quals s’afegiren altres membres El seu primer disc, Dummy 1994, fongué atmosferes intenses, instrumentacions electròniques i tornades dramàtiques, amb influències del soul i el hip-hop , proposta que donà cos a la tendència del trip-hop i el so Bristol El grup reaparegué el 1997 amb un àlbum homònim que reafirmà el seu carisma i…
Santa Maria de Llaguarres (Capella)
Art romànic
L’església parroquial de Llaguarres és documentada a partir de referències indirectes, i sembla que era dedicada a sant Martí En principi, l’església estava vinculada a l’ardiaca de Ribagorça, ja que l’any 1127 un Martí prevere de Llaguarres escriví un diploma per ordre de Ramon Oriol “ archidiachono de Laguarres ” L’any 1169 un tal Ramon Pallarès és documentat “abat” de Llaguarres Posteriorment, el 1188 apareix l’abat Gerbert de Llaguarres com a prepòsit del bisbe Berenguer de Roda-Lleida Lògicament, les relacions amb la canònica de Sant Vicenç de Roda s’intensificaren a mesura que la…
Castell d’Orcau (la Pobla de Roda)
Art romànic
L’antic castell d’ Orcallo , identificat sovint amb Orcau de Pallars i fins i tot amb el d’Urgell, en realitat, es localitzaria entre Eroles i Queixigar, probablement vigilant la confluència del barranc de Sant Esteve o de Ceguer amb l’Isàvena La seva primera referència data del 1011, en què Radolf es lliurà al cenobi d’Alaó amb una casa in castro Orcall , un cup i una vinya als Sonalins, i terres a Gavet, al grau d’Orcau i al coll de Basturs a més aportà una mula i un ase valorats en cent vint sous L’any 1071 Ramon, la seva dona Ermetrut i llur fill Ramon donaren al bisbe Salomó de Roda la…
Cristòfor Josep Cladera i Company
Historiografia catalana
Erudit, polític i religiós afrancesat.
Vida i obra Estudià a Múrcia, Oriola i València Residí a Cadis 1776-85 i a Madrid 1785-91 Des del 1792 ocupà diferents càrrecs a la catedral de Sevilla i a la de Palma Fou nomenat cronista del Regne 1807 El coneixement de diverses llengües francès, anglès, italià, grec, llatí, àrab i hebreu li permeté traduir obres com el Diccionario universal de Física 1796-1802 de Brisson, que difongué les idees de la Illustració, i El Juicio Final , d’E Young Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1785-91 La seva aportació a la investigació històrica se…
No dispares contra mí
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 90 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT Donald Curtis Juan Gallardo GUIÓ DCurtis JGallardo, JMNunes, GLorente FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Ángel Aranda David, Lucile Saint-Simon Lucile, Federico Fontenova Carlo, Jorge Rigaud el comissari Martín, Julián Mateos Luigi, Antonio Molino Rojo Krovac, Jaume Picas el cap de la banda, Jordi Torras el metge ESTRENA Barcelona, 08051961, Madrid, 06081962 Sinopsi El jove David és estudiant de dret Un…
Carl Friedrich Gauss

Carl Friedrich Gauss
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc, qüestions…
Gutenberg
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què fou conegut Johann Gensfleisch, presumpte inventor de la impremta de tipus mòbils.
Cap al 1420 la seva família fou expulsada de Magúncia per motius polítics, i s’establí a Estrasburg, on ell treballà en la talla de pedres precioses i més endavant, cap al 1437, en la fabricació de miralls Hi ha notícia que, aproximadament a partir d’aquesta època, es dedicà al desenvolupament d’una tècnica, envoltada del més gran secret, que hom pot identificar amb el procediment d’impressió per mitjà de tipus mòbils El 1448, de nou a Magúncia, continuà les investigacions per al perfeccionament del seu invent, i el 1450 s’associà amb Johann Fust, que aportà 800 gulden per a “fer llibres” En…
Sentmenat
Llinatge originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el nom.
Els Sentmenat, castlans i després senyors de Sentmenat Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Arnau, Berenguer, Guillem i Pere I de Sentmenat , fills de Beatriu Pere I mort vers el 1170 assistí a la conquesta de Tortosa, on tingué un destacat paper, pel qual rebé nombroses donacions i fou el primer veguer de Tortosa, amb caràcter de perpetu, tingué també a perpetuïtat la castlania d’un dels tres castells de la Suda dit més tard castell de…
Margarit

Armes dels Margarit
Llinatge de cavallers i després nobles, d’origen burgès, de Girona.
Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…
cèl·lula nutrícia
Biologia
Botànica
Cèl·lula rica en materials de reserva, que en algunes florídies contribueix a la nutrició del gonimoblast, i que en algunes hepàtiques aporta substàncies nutritives a l’esporogoni durant la maduració d’aquest.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina