Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
Francisco León Villampando
Boxa
Boxador.
Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià…
Agrupació Esportiva Centelles
Futbol sala
Club de futbol sala de Centelles.
Fundat el 1979, l’equip masculí sènior inicià les competicions a tercera divisió provincial i anà pujant de categoria fins a assolir la divisió d’honor estatal el 1985, on romangué aquella temporada L’any 1990 l’equip es professionalitzà i la temporada 1991-92 es proclamà campió de primera divisió estatal, però retornà a divisió d’honor la temporada següent El 1994 inaugurà el nou pavelló Disposa de quinze equips, tant masculins com femenins, en diferents categories el primer equip masculí a primera divisió A i l’equip femení a la divisió de plata En el seu palmarès destaquen les…
Ricard Ballbé Sendra
Atletisme
Atleta especialitzat en llançaments.
Aconseguí dos títols catalans de pes 1985, 1986 i cinc de disc 1982, 1983, 1985, 1986, 1997 En pista coberta, guanyà dos Campionats de Catalunya de llançament de pes 1984, 1985 També fou subcampió d’Espanya a l’aire lliure en el concurs de disc 1985 i tercer en pes 1986 Competí tant amb la selecció catalana com amb l’estatal Els seus millors registres són 16,21 m en pes 1985 i 54,92 m en disc 1983, marca que en el seu moment figurà en la taula de rècords catalans Gairebé tota la seva trajectòria atlètica estigué vinculada amb el Centre Gimnàstic Barcelonès, amb Miguel Ángel Torralba com a…
L’independentisme commemora els fets del 20 de setembre de 2017
Convocades per l’ANC i Òmnium Cultural, prop de 15000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten davant la seu del Departament d’Economia, a Barcelona Els manifestants recorden la manifestació espontània del 20 de setembre de 2017, quan unes 40000 persones van protestar de manera pacífica contra la irrupció a la seu del departament de la Guàrdia Civil, que cercava documentació sobre el referèndum de l’u d’octubre Com a resultat d’aquella manifestació els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, van ser acusats de rebellió i empresonats A banda,…
asímptota

Asímptotes
Matemàtiques
Recta a la qual s’acosta un punt variable sobre una branca de corba quan el punt s’allunya cap a l’infinit.
Per a poder afirmar que una branca de corba té una asímptota cal que, si el punt P es mou sobre aquesta de manera que la distància de P a l’origen de coordenades O creix infinitament, la direcció de la recta OP tingui un límit determinat Hom troba aquest límit per mitjà del quocient y/x = tg a Coneguda la direcció de l’asímptota, hom determina la seva ordenada a l’origen per la condició que la distància entre dos punts que tinguin igual abscissa, un sobre la corba, l’altre sobre l’asímptota, tingui límit zero quan aquella abscissa comuna es fa infinita Així, per exemple, la…
Bona Sforza
Història
Reina de Polònia (1518-48).
Filla de Joan Galeàs Sforza, duc de Milà, i d’Isabel d’Aragó germana de Ferran II de Nàpols, visqué en la seva joventut a Nàpols i a Bari i fou educada per Crisostomo Colonna Juntament amb la seva mare, fou el centre de la vida cortesana napolitana durant el virregnat de Ramon de Cardona Amb el nom de Belisana quedà reflectida en la protagonista principal de l’anònima novella en castellà, probablement d’autor valencià, Qüestión de amor 1513 Casada amb Segimon I de Polònia, introduí en aquella cort el luxe de la societat catalanonapolitana El rei morí el 1548, i el 1555 Bona…
Miquel Delgado
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan…
Babel
Nom bíblic de la ciutat de Babilònia.
Segons el Gènesi, la torre de Babel , que fou construïda pels homes emigrats cap a l’Orient després del diluvi, havia de tocar el cel Déu confongué el parlar d’aquella gent i els dispersà per tota la terra, i així impedí que portessin a terme llur obra Els exegetes creuen veure en el fons d’aquesta tradició popular l’intent de realitzar una gran unitat política La narració fou inspirada per la famosa torre del temple babilònic d’Etemenanki, identificada per Hilprecht en unes excavacions efectuades el 1913 La idea de confusió lingüística fou suggerida potser pel gran nombre de…
Delfinat d’Alvèrnia
Història
Territori feudal format el 1155 de la part meridional del comtat d’Alvèrnia arran de la desmembració d’aquest comtat, fet pel comte Guillem VIII quan l’usurpà al seu nebot Guillem VII.
Aquest darrer, en una avinença, en rebé aquella part Els seus descendents portaren tots com a segon nom el de Delfí en record d’una ascendència materna, i d’aquest fet s’originà el nom d’aquest territori, conegut també com a comtat de Clarmont Al s XV passà, per matrimoni, als ducs de Borbó, i el 1503 el duc Carles III el reuní al seu ducat d’Alvèrnia, que havia heretat del seu oncle i sogre Pere i Beaujeu Arran de la traïció de Carles III i la confiscació, amb el comtat de Montpensier, fou lliurat 1560 a Lluís de Borbó-Montpensier, fill de la seva germana Lluïsa La darrera…
Sant Quirze de Calella
Art romànic
La població de Calella es va fundar o erigir en el veïnat de Capaspre, que depenia del terme del castell de Montpalau i de la parròquia de Santa Maria de Pineda Aquí es va crear un mercadal, documentat des dels anys 1328 i 1338, que va donar lloc al nucli humà que formaria la Pobla de Calella Fins el 1527 el lloc va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Pineda Se sap que a l’indret de Capaspre hi havia una antiga capella dedicada als sants Quirze i Julita de la qual s’ignora la data de la fundació, però sembla que és d’època medieval Ara no queda rastre d’aquella capella,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina