Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
El primer sistema-món i els Borja. 1493-1668
Als segles XIV i XV, les expedicions transoceàniques –de gran èxit– foren empreses per uns navegants que disposaven d’uns bons instruments astronòmics i cartogràfics, fruit de la llarga experiència de la navegació per la Mediterrània i la mar del Nord Aquests navegants foren aixoplugats pels regnes hispànics de Portugal i de Castella-Aragó El primer sistema-món 1499-1522 A partir de les descobertes del 1492, calia, urgentment, ordenar les grans línies d’acció de les futures exploracions, amb l’objectiu d’evitar confrontacions ben probablement estèrils Els reis de Portugal, Joan II de…
Botany Bay
L’“Earl of Pembroke” era un modest vaixell carboner de 368 t, cansat d’anar amunt i avall, amb poca quilla i molta bodega, lent però mariner, fàcilment reparable Adquirit i condicionat per poc més de 5 000 lliures, hom decidí de canviar-li el nom abans de confiar-lo al seu nou capità Amb 94 homes a bord, entre tripulants i exploradors, salpà de Plymouth el 26 d’agost de 1768 cap a un destí gloriós a les ignotes mars del sud Tenia una missió científica pública, de la Royal Society, que costà 10 000 lliures, i una altra de secreta, encàrrec de l’Almirallat, de cost desconegut i valor…
El moviment novator
Al món hispànic, les primeres temptatives de trencament amb la tradició i d’introducció de les novetats que venien produint-se a l’Europa de la revolució científica començaren a partir de mitjan segle XVII Tanmateix, cal esperar les dues dècades finals d’aquest segle perquè el procés d’aculturació iniciat prenguera força i es constituirà com a base del període illustrat Els protagonistes d’aquest procés foren titllats despectivament de novatores per la major part del professorat universitari i dels garants de l’ortodòxia dels valors del catolicisme Això no fou obstacle, però, perquè,…
assegurança
Economia
Contracte aleatori, de caràcter onerós la finalitat del qual és la cobertura d’un o més riscs determinats pel cas de què s’esdevingui el sinistre
.
L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…
Castell de Casserres
Art romànic
En l’actualitat no queda cap rastre del castell de Casserres, encara que tenim constància de la seva importància per molts documents Queda, però, el seu record en la tradició i en l’escut de la vila Efectivament la tradició oral situa el castell de Casserres en un serrat que encara rep el nom d’“EI Castell”, el qual és també conegut com el Serrat de Terra Cuca és aquest un turó arrodonit i amb una gran esplanada formada per roques on es poden veure indicis del que podia haver estat una muralla defensora Un altre element fosc sobre aquest castell el trobem en un document que guarda un…
Els inicis de la fotografia
Màquina daguerreotípica, 1839 RACAB / RM La primera càmera de fotografiar va arribar a Barcelona provinent de França, de la mà del gravador Ramon Alabem i Casas, que havia après els secrets de la tècnica de la daguerreotípia directament del seu creador Louis-Jacques Mandé Daguerre, a París El 10 d’octubre de 1839 va tenir lloc l’obtenció de la primera imatge fotogràfica a la Península Ibèrica, al Pla de Palau de Barcelona, gràcies al suport de la Reial Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat, que aleshores s’anomenava Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts Alguns mesos més tard, el dentista…
A la descoberta de planetes extrasolars
Consideracions generals Des de fa segles els científics han especulat sobre l’existència de sistemes planetaris al voltant d’estrelles diferents del Sol Els planetes que orbiten en aquests sistemes reben el nom d’ exoplanetes o planetes extrasolars Durant la dècada de 1950, l’astrònom nord-americà d’origen rus Otto Struve 1897 – 1963 va proposar, per primera vegada, utilitzar els instruments astronòmics anomenats espectrògrafs per tal de descobrir exoplanetes gegants al voltant d’estrelles brillants Aquesta idea va quedar descartada per les dificultats tècniques, però es va reprendre durant…
Hipparcos
Astronàutica
Nom del satèl·lit astromètric europeu, en el qual hom combina les sigles de High Precision Parallax Collecting Satellite amb el nom de l’astrònom grec Hiparc, qui mesurà la distància entre la Terra i la Lluna i fundà l’astrometria.
Fou llançat el 1989 i s’encarrega de mesurar amb precisió la posició i el moviment de 120 000 estels Tot i que els seu motor d’apogeu no funcionà i no pogué ésser situat a l’òrbita correcta, la seva missió s’està complint amb èxit La seva resolució és 30 000 vegades la de l’ull nu Entre el novembre del 1989 i el juliol del 1993 féu nombroses observacions d’estrelles, de forma quasi contínua i rastrejant tot el cel Unes 120 000 estrelles foren observades a alta resolució, i prop d’un milió a més baixa resolució La complexitat de l’anàlisi de les dades i la necessitat de comprovar l’exactitud…
Joan Vernet i Ginés
Historiografia catalana
Arabista i historiador de la ciència.
Vida i obra Ha centrat els seus estudis en el món àrab andalusí, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, ha estudiat altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també ha portat a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià filologia semítica a la Universitat de Barcelona, però, a causa de la seva vocació…
Astronomia 2009
Astronomia
El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina