Botany Bay

L’“Earl of Pembroke” era un modest vaixell carboner de 368 t, cansat d’anar amunt i avall, amb poca quilla i molta bodega, lent però mariner, fàcilment reparable. Adquirit i condicionat per poc més de 5 000 lliures, hom decidí de canviar-li el nom abans de confiar-lo al seu nou capità. Amb 94 homes a bord, entre tripulants i exploradors, salpà de Plymouth el 26 d’agost de 1768 cap a un destí gloriós a les ignotes mars del sud. Tenia una missió científica pública, de la Royal Society, que costà 10 000 lliures, i una altra de secreta, encàrrec de l’Almirallat, de cost desconegut i valor incalculable. L’“Earl of Pembroke” esdevingué l’“Endeavour” del capità Cook.

La missió científica, sota les ordres del naturalista i mecenes Joseph Banks (1743-1820) i de l’astrònom Charles Green, consistia bàsicament a observar des de l’illa del rei Jordi (Tahití) la conjunció de Venus i el Sol. Però James Cook (1728-79) també tenia ordres secretes de comprovar si, entre Nova Zelanda i Amèrica, existia o no un continent austral de gran extensió, i, eventualment, de prendre’n possessió en nom de la corona britànica. La missió principal fou acomplida, però, després d’haver explorat Nova Zelanda sense descobrir el suposat continent, al final de març del 1770 Cook decidí retornar a Anglaterra, no a través del Pacífic, per on havia arribat després de doblar el cap d’Hornos, sinó anant cap a l’W, a través de l’Índic.

Els vents dominants l’apartaren de la ruta prevista. Després de navegar 18 dies en direcció W-NW, des del cap Farewell, a l’Illa del Sud de Nova Zelanda, el 19 d’abril de 1770 la tripulació de l’“Endeavour” avistà terra desconeguda. Les grans onades obligaren el vaixell a resseguir la costa en direcció N durant deu dies abans de trobar una badia propícia on poder desembarcar. Efectivament, Cook examinà la costa en direcció N encara un bon tros més, però no imaginà que havia descobert el que cercava on no ho cercava: era a la costa sud-oriental de la terra australis incognita, l’actual Austràlia.

En tot cas, els científics de l’expedició s’adonaren de seguida de la notabilitat del lloc. Entre els primers a posar els peus en terra ferma hi havia el dibuixant Sydney Parkinson i els naturalistes Daniel Carl Solander i Joseph Banks, que ben aviat es dedicaren a la recol·lecció de plantes, la majoria noves per a la ciència i realment singulars. En recolliren tantes, que el capità Cook, tal com féu constar al seu diari, decidí donar a la badia el nom de Botany Bay. Així que, de fet, Austràlia entrà a la història occidental de la mà de la flora exuberant de les selves temperades del que més tard seria Nova Gal·les del Sud.

Però els camins de la realitat prengueren un altre tombant. Uns anys després, tot buscant un lloc segur per a deportar-hi els presidiaris, i un cop perdudes les colònies americanes, les autoritats seguiren els consells de Banks i, pel maig del 1787, s’envià a Botany Bay, precisament, el primer comboi de presos, sota el comandament del capità Arthur Phillip (1738-1814). Era un lloc acollidor i remotíssim. Hi arribaren el 18 de gener de l’any següent, però el capità cregué que les terres que envoltaven la badia no eren adequades per a establir-s’hi i cercà un altre lloc. Només unes quantes milles més al N trobà l’entrada de la badia de Port Jackson, que Cook havia enregistrat però no havia explorat. Phillip donà a la cala el nom del responsable dels afers colonials, Lord Sydney (1733-1800), i així nasqué la futura capital australiana. La colònia penal s’engrandí aviat amb el desembarcament de més presoners, i a partir del 1793 també començaren a arribar-hi colons lliures.

Durant les primeres dècades de la seva existència, Sydney no fou més que un humil poblet on amb freqüència es generaven conflictes entre els governadors, els convictes i els colons lliures. Tanmateix, amb l’exploració i la colonització de les terres del voltant, el poble, situat en un lloc favorable des de tots els punts de vista, cresqué ràpidament, i a la segona dècada del 1800 deixà de ser un precari assentament penal per esdevenir una ciutat pròspera i respectable. Afavorida per la seva situació idònia i pel seu magnífic port natural, amb moltes cales i badies, Sydney ja era un port important fins i tot abans que els primers pioners es traslladessin terra endins. No trigà a establir llaços comercials amb indrets d’arreu del món: les illes del Pacífic, l’Índia, la Xina, l’Àfrica meridional i les Amèriques. Així esdevingué un port internacional, avui dia el primer del Pacífic.

En efecte, el florent comerç portuari comportà un ràpid augment de la població, ja des de mitjan segle XIX (de 38 360 habitants el 1846 passà a més d’un milió el 1932), i la ciutat s’estengué en totes direccions a partir del nucli inicial, a la riba S de la badia de Port Jackson. Com que Sydney també creixia per la riba N, es construí un pont d’acer, el Harbour Bridge, que connectava les dues ribes. Acabat el 1932, aquest pont, un dels d’arc únic més grans del món, esdevingué un símbol de la ciutat. Igualment, el creixement de Sydney

cap al S féu arribar els suburbis a Botany Bay, on es desenvolupà un segon port i on hi ha actualment l’aeroport de la ciutat. El desenvolupament accelerat també transformà el centre urbà —el lloc on primer s’establí Phillip, conegut actualment per Circular Quay—, que es convertí en una mena de petit Manhattan; però Sydney, tanmateix, amb les cases velles enfilades pels turons que envolten les pintoresques badies i cales, a tocar de moderns edificis d’apartaments, recorda més San Francisco que no pas Nova York.

La Sydney d’avui és una ciutat vibrant i cosmopolita, molt diferent de la colònia penal dels seus orígens. El capità Phillip, el seu fundador, quedaria sens dubte ben parat. I encara més en quedaria James Cook, que mai no sospità la transcendència d’aquell 29 d’abril de 1770. Segurament apreciaria, però, l’original disseny del danès Jørn Utzon, l’arquitecte de l’òpera de Sydney, el més emblemàtic dels seus edificis actuals. Apreciaria, emocionat, l’original disseny d’unes voltes encavallades que s’obren a la badia com les inflades veles de l’“Endeavour” en la història acabada d’estrenar.