Resultats de la cerca
Es mostren 1812 resultats
Antoni Masip Calvet

Antoni Masip Calvet
MUSEU COLET
Boxa
Dirigent, mànager i àrbitre de boxa.
El 1920 fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club Ocupà diversos càrrecs en organismes federatius Exercí com a mànager del púgil Tomàs Thomas, que es proclamà campió d’Espanya El 1921 ocupà el càrrec de vicecomptador de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa El 1923 es constituí la Federació Catalana de Boxa, de la qual fou vocal adjunt El 1925 abandonà la junta directiva per dedicar-se a l’arbitratge Dirigí més de 2500 combats El 1950 el Collegi Oficial d’Àrbitres li atorgà la medalla de commemoració de les noces d’argent en l’arbitratge El 1967 es retirà de l’arbitratge Rebé la…
Giovanni Battista Savelli
Cristianisme
Cardenal i bisbe de Mallorca.
El mateix any 1480, que Sixt IV el féu cardenal i legat de Perusa, l’envià a Gènova per obtenir-hi un estol contra els turcs, que havien ocupat Òtranto El 1483, el mateix papa, sospitant que ell i el cardenal Prospero Colonna eren favorables a Ferran I de Nàpols, llavors enemistat amb Roma, els empresonà de juny a novembre al castell Sant'Angelo Home de confiança d’Innocenci VIII, en rebé la legació de Bolonya el 1484 Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca 1492-93 Alexandre VI el considerà encara filonapolità el…
Unifred II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~960-980/81).
Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i consagrar de nou,…
Balasc d’Alagó
Història
Noble aragonès, majordom del casal de Barcelona.
Es mantingué fidel a Jaume I durant els anys turbulents de la seva infantesa i adolescència La seva actuació destacà en l’episodi de Pero Ahonés i en la revolta de l’infant Ferran Coneixedor del regne de València, pel fet d’haver-hi viscut exiliat, fou dels qui aconsellaren d’emprendre'n la reconquesta Aconseguí, amb mitjans propis, una de les primeres conquestes, la de Morella 1232, que s’avingué a lliurar a Jaume I, el qual la hi retornà en feu vitalici A la mateixa comarca fundà Vilafranca del Maestrat i Albocàsser i atorgà nombroses cartes de població Participà al setge de Peníscola 1225…
Paul Breysse Puig

Paul Breysse Puig
Museu Colet
Esports de tir
Arquer i dirigent esportiu.
Fou cofundador del Club d’Arquers de Catalunya CAC l’any 1949 i vicepresident durant uns quants anys Fou campió de Catalunya en distàncies llargues 1949 En quatre ocasions fou membre de l’equip campió de Catalunya FITA i campió per equips del torneig Roving 1962 Obtingué els títols de mestre arquer i arquer de primera Posteriorment, fou president de la Federació Catalana de Tir amb Arc 1959-69 Com a president inaugurà el camp de tir amb arc del fossat del castell de Montjuïc 1964, primer emplaçament per a la pràctica del tir amb arc a Barcelona La Federació Catalana li concedí la…
Núria Castelló Marrugat
Natació
Nedadora.
Formada al CN Gavà, també competí pel CN Barcelona, el CE Mediterrani i el CN Sabadell Fou quinze vegades campiona de Catalunya en 800 m lliure 1989, 1990, 400 m lliure 1991, 1993, 50 m esquena 1997, 100 m esquena 1989, 1993, 200 m esquena 1997, 200 m papallona 1990, 1993, 200 m estils individual 1987, 1989 i 400 m estils individual 1987, 1989, 1990 També fou campiona d’Espanya d’estiu en 400 i 800 m lliure, 100 i 200 m esquena i 400 m estils individual, i d’hivern en 800 m lliure, 50, 100 i 200 m esquena i 400 m estils individual Disputà dos Campionats d’Europa 1989, 1991 i del Món 1991,…
rellevància
Electrònica i informàtica
Grau d’importància que un motor de cerca atorga a cada resultat a l’hora d’establir-ne l’ordre de presentació.
Els criteris d’ordenació de resultats depenen de l’algorisme característic de cada motor, que pot tenir en compte diferents paràmetres per exemple, el percentatge de paraules que coincideixen amb les introduïdes a la finestra de cerca, el nombre de vegades que aquestes paraules apareixen en una web indexada, etc Aquests criteris no han de coincidir forçosament amb la utilitat que l’usuari troba en la informació subministrada
Castell de Graus
Art romànic
La vila de Graus és situada a la vall de l’Éssera, en la confluència de les aigües d’aquest riu amb les de l’Isàvena Tradicionalment ha estat el centre sòcio-econòmic de la Ribagorça occidental Històricament, la seva posició excepcional sobre l’Éssera convertí el nucli en un important punt estratègic de la línia fronterera entre les zones cristiana i musulmana L’indret, poblat pels musulmans, ja disposava d’un castell, situat a la penya del Morral, del qual parla la crònica d’al-Rāzī L’any 1063 fou objecte d’un intent de conquesta per part del rei Ramir I d’Aragó, el qual, després d’assetjar…
Helgoland
Illa
Illa de la mar del Nord, que pertany al land de Slesvig-Holstein, Alemanya.
Situada a uns 65 km de la costa Cuxhaven, comprèn també l’illa adjacent a l’E anomenada die Düne ‘la Duna’ 1,5 km 2 , a causa de la seva composició sorrenca, que fins el 1720 formà part de l’illa principal El port, situat al S, és protegit per una escullera Habitada pels frisons, des del 1402 pertangué al ducat de Slesvig-Holstein Des del 1714 alemanys, britànics i danesos se la disputaren El 1890 un tractat l’atorgà a Alemanya, que la convertí en una important base naval Després de la Segona Guerra Mundial les fortificacions foren destruïdes i esdevingué port franc, centre turístic i…
Vilanova de Banat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat damunt un altiplà, a 1 240 m d’altitud, que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà.
L’església parroquial és dedicada a santa Cecília i la festa major se celebra a l’agost La població fou fundada devers el 1255, quan Galceran de Pinós traslladà l’antic castell de Banat, que era al lloc de Banat Sobirà documentat el 860 “ in villa que dicitur Banatte Subteriore ”, hi ha el Mas de Banat i l’església romànica de Sant Romà de Banat, amb absis semicircular, al puig de Calbell El baró de Pinós atorgà una carta de franqueses als pobladors d’aquesta vila nova, que aleshores era anomenada Calbell de Banat, però que ja el 1290 és documentada com a Vilanova de Banat Ambdós llocs, Banat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina