Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
Castell de Torà
Art romànic
Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la seva muller…
Santa Maria de Romaria (Mieres)
Art romànic
Situació L’antiga església de Santa Maria de Romaria, antigament de Romeria, és a la vila de Mieres, al barri de la Cellera, situat al cantó de migjorn de la població Mapa 259M781 Situació 31TDG702642 Hom pot arribar a Mieres per la carretera que surt d’Olot i passa per Santa Pau, camí de Banyoles Història És en un precepte del rei Lluís el Tartamut de l’any 878, concedit a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles, on apareix una de les primeres referències documentals del lloc de Romaria, el qual, segons l’escriptura, restava ja inclòs dins el terme de Mieres “ …in loco qui dicitur…
Carles V

Carles V, segons una estàtua situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Emperador romano-germànic (1519-56), rei de Castella (Carles I) (1516-56) i de Catalunya-Aragó (Carles I) (1516[19]-56), de Nàpols (Carles IV) (1516-56) i de Sicília (Carles II) (1516-56), duc de Borgonya (Carles II) (1506-55, sobirà del ducat estricte només en 1526-29) i arxiduc d’Àustria (Carles I) (1519-56).
Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…
Una corona, dos sistemes polítics. 1479-1714
Els estats de la corona de Catalunya-Aragó, incorporats, des dels anys 1479, 1519 i 1580, a imperis confederats cada cop més grans, van mantenir els propis sistemes polítics les generalitats o, per exemple, el Consell de Cent de Barcelona fins al període de 1713-14 Seguint la llarga tradició d’unions matrimonials que podien significar federacions o unions de territoris com ara el casament, el 1137, del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, l’hereva del regne d’Aragó, l’opció matrimonial del 1469 va tenir conseqüències polítiques deu anys més tard Mediterrània occidental vers el…
escultura d’esport

La parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, és un bon exemple d’escultura de tema esportiu a Catalunya
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…
Carròs

Armes dels Carròs
Llinatge d’origen probablement germànic establert a València al segle XIII.
El seu fundador, el noble Carròs , fill d’un comte Alemany Alamandi nom que pot indicar el seu origen, sembla procedent d’Itàlia a la darreria del mateix segle hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família i s’establí, de moment, a Mallorca Passà a València i obtingué la senyoria de Rebollet Dels seus fills, Francesc Carròs morí abans que el pare, i Carròs el succeí en la baronia, i el 1276 li fou encomanat el castell de Bairén El fill d’aquest fou el famós almirall Francesc Carròs i de Cruïlles , que, juntament amb els seus…
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut amb altres…
Enríquez
Cognom patronímic emprat per diverses famílies sorgides, en filiació il·legítima, de les cases reials de Navarra i de Castella.
Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…
Sant Pere de Figueres
Art romànic
Situació Una perspectiva exterior de l’església, des del nord-oest Al mur de tramuntana encara és visible l’aparell romànic de la construcció primitiva d’aquest edifici, la major part del qual és del final del segle XIV F Tur L’església de Sant Pere de Figueres es troba al centre de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Història A l’acta d’ordenació de l’abat Teuderic, del monestir de Sant Pere de Camprodon, datada el 27 de juny del 962, és esmentat el lloc de Figueres amb la particularitat que el document fa esment de la permuta feta l’any 943 entre el bisbe Gotmar de Girona i el…
Castell de Fígols Vell
Art romànic
La ubicació d’aquest castell s’ha perdut, puix que tampoc no n’han estat trobades les restes L’únic nom que s’hi relaciona és l’església parroquial, dedicada a santa Cecília El castell de Fígols apareix ja documentat a mitjan segle XI En un document datat el 7 de juny de l’any 1062 l’arxipreste Ramon feu donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d’un alou que tenia al terme de Vallcebre, dins les adjacències del castell de Fígols i que afrontava a llevant amb un alou, possessió de Sant Llorenç a migdia amb Sant Salvador, prop del riu Llobregat i a tramuntana amb la muntanya Cija Encija…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina