Sant Pere de Figueres

Situació

Una perspectiva exterior de l’església, des del nord-oest. Al mur de tramuntana encara és visible l’aparell romànic de la construcció primitiva d’aquest edifici, la major part del qual és del final del segle XIV.

F. Tur

L’església de Sant Pere de Figueres es troba al centre de la població.

Mapa: 258M781. Situació: 31TDG967798.

Història

A l’acta d’ordenació de l’abat Teuderic, del monestir de Sant Pere de Camprodon, datada el 27 de juny del 962, és esmentat el lloc de Figueres amb la particularitat que el document fa esment de la permuta feta l’any 943 entre el bisbe Gotmar de Girona i el comte Guifré de Besalú, qui havia cedit al bisbe alodem proprios quos habebat idem Comes in pagano Bisuldunensi in Maniculo et in Figarias.

El monestir de Sant Pere de Rodes tenia també propietats a l’indret. Així el papa Benet VI l’any 974 confirmà a l’abat Hildesind les possessions que aquest cenobi tenia in Tapiolas quas vocant Figaries, que foren novament confirmades l’any 982 en un precepte del rei Lotari, i el 990 en una butlla del papa Joan XV.

El comte de Besalú, Bernat Tallaferro, al seu testament datat l’any 1020, llegà al monestir de Sant Pere de Besalú, ipso manso de Tapioles et de omnibus alodibus quos habet in parrochia sancti Juliani de Lercio vel in parrochia sancti Petri de Figarias ab integrum.

L’any 1116, l’església de Sant Pere de Figueres fou confirmada, pel papa Pasqual II, com a possessió de monestir de Vilabertran, a qui havia estat cedida per Arnau de Llers i la seva muller Flandina.

Jaume I atorgà, amb data 21 de juny de 1267, carta de població a Figueres, i comprà, l’any 1268, a Ramon de Pau els drets feudals que tenia sobre el lloc, que havia heretat del seu avi Ramon de Figueres. També adquirí altres drets que posseïen els nobles Mascaró d’Ortal i Guifré de Rocabertí; així Figueres esdevenia totalment vila reial lliure de tot domini feudal. L’exempció de tributs als jueus donada l’any 1269 per l’infant Pere i l’ampliació de la carta de població feta l’any 1294 pel rei Jaume II, amb la consegüent creació de la batllia reial de Figueres, que incloïa els pobles de Vilafant, Avinyonet, Vilanant, Cistella, Vilarig, Santa Llogaia d’Àlguema, Lledó, Sant Pere dels Vilars, Oliveda, Biure, Taravaus, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Tapis, Fontfreda i Borrassà (des de 1298) feren de Figueres el centre de l’Alt Empordà. Aquesta situació fou confirmada per la política seguida pel rei Pere III que manà reconstruir la muralla i ampliar-ne el recinte l’any 1361, i que hom creu que renovà el palau reial. (JBH-MLIC)

Església

L’església de Sant Pere de Figueres és un edifici essencialment bastit al final del segle XIV, i reconstruït posteriorment (especialment l’absis i el transsepte, que s’iniciaren el 1941), el qual incorpora en la seva fàbrica, restes de les estructures del temple romànic que el precedí. Aquestes restes es concreten en un llenç de mur de la façana de ponent, a la cantonada amb la façana de tramuntana, i en un altre fragment de mur, situat en aquesta mateixa façana, en el qual hi ha una finestra de doble esqueixada romànica. Aquest mur de la façana de tramuntana es feu visible l’any 1937 quan fou enderrocada la capella dels Dolors, situada en aquest indret.

El parament romànic és construït amb la mateixa pedra que després fou utilitzada en la construcció gòtica, i es forma a base de carreus ben escairats i disposats molt uniformement, que es diferencien dels gòtics perquè són menys polits, i tenen les juntes més amples.

No sabem, a hores d’ara, quina devia ésser l’estructura d’aquest temple, que cal situar entre els segles XII i XIII, per les característiques de la seva construcció. (JBH-MLIC)

Bibliografia

  • Joan Badia, Benjamí Bofarull, Enric Carreras i Miquel-Dídac Piñero:El primer esment de Figueres seria de l’any 948?, “Hora Nova”, NúM. 502, Figueres 3-9 De Març De 1987, Pàg. 8.
  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial De Girona, Girona 1978, pàgs. 177-178.