Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
Benalua
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.
Durant la construcció hi foren trobades nombroses restes de la ciutat romana ss I al V, especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant L’església primitiva Sant Joan Baptista fou edificada a partir del 1889 l’actual és posterior al 1939 Fou erigida en parròquia el 1915
Miquel Jeroni Lledesma
Filosofia
Humanista.
Estudià a València i a Alcalá Successor de Cosme Damià Savalls en la càtedra de grec de la Universitat de València 1530-47, fou un dels renovadors de l’ensenyament, en contacte amb el cercle erasmista valencià de la duquessa de Calàbria, Mencía de Mendoza, a qui dedicà el compendi Graecarum institutionum 1545, i principalment amic de Joan Gelida Doctorat en medicina 1536, publicà Prima primi canonis Avicenae sectio 1547, interpretació directa del text original àrab d’Avicenna Fou elogiat per Joan Baptista Anyes
Capella del Sant Esperit (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Fou la capella contigua a l’hospital homònim, fundat el 1272 per Bernat Llobet Va ser enderrocada al segle XIV per tal de construir les noves muralles de la vila Per aquest motiu, s’aixecà una nova capella al Sant Esperit el 1373 L’any 1382 consta que posseïa els altars de Santa Anna, Santa Maria, Sant Joan Baptista, Sant Cristòfol i Santa Marta L’Hospital del Sant Esperit fou ocupat pels trinitaris el 1557 i hi bastiren l’església de la Santíssima Trinitat, actualment parròquia
Bartomeu Vallmajó i Soler
Música
Compositor català de sardanes.
Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics
Francesc Laporta i Mercader
Música
Compositor català.
Fou alumne de Joan Baptista Pujol i de Josep Rodoreda Obtingué per oposició la plaça de professor de música a l’Escola Municipal de Sordmuts de Barcelona Fou guardonat amb diversos premis en diferents festivals catalans L’any 1878, en el Certamen Clavé celebrat al Teatre Tívoli per la Societat Coral Euterpe de Barcelona, el jurat li atorgà un premi per la peça coral La festa major A part d’obres corals, compongué també peces per a orquestra Fou mestre de capella de l’església de Santa Maria de Sants
Pere Cavaro
Pintura
Pintor sard.
Estigué a Bacelona, a Nàpols i, versemblantment, a Roma És autor del retaule de l’església de Sant Joan Baptista a Vilamar 1517, del políptic de Sant Pere, fet en collaboració amb el seu fill Miquel Cavaro, del de l’església de Sant Jordi a Suelli 1533-35 i d’altres obres a Oristany, Esglésies, etc El seu tríptic de la Mare de Déu dels Consellers , de gran qualitat, a la casa de la vila de Càller, recorda la disposició de l’obra homònima de Lluís Dalmau i l’estil de Rafael
José Mínguez
Arquitectura
Arquitecte.
Establert d’infant a València, fou deixeble del seu oncle Joan Pérez i Castiel Autor de les torres de les esglésies de Sant Llorenç, de Russafa i de Campanar, a València Amb el seu oncle féu l’església de Xelva i l’edifici de Sant Pius V a València Treballà també a Foios i a Requena El seu fill Joan Baptista Mínguez València 1715 — 1787 estudià matemàtiques a València i residí un quant temps a Madrid, on fou delineant del Palacio Real El 1775 esdevingué director de l’Acadèmia de Sant Carles de València
Ernesto Geisel
Política
Militar i polític brasiler.
Fill d’un immigrant alemany, es formà en acadèmies militars del Brasil i dels Estats Units El 1964 s’adherí al cop d’estat del general Castelo Branco, que obligà a dimitir el president João Goulart Secretari general del Consell de Seguretat Nacional del 1967 al 1969, des d’aquest any fins al 1973 dirigí Petrobrás, companyia estatal de petrolis Els anys que exercí la presidència del Brasil 1974-79 liberalitzà el règim militar i aprovà mesures que facilitaren al seu successor, João Baptista de Figueiredo, el canvi a un règim civil
Joan Tàrrega i Salvador
Història
Militar
Militar.
Amic de Joan Baptista Basset, collaborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III 1705 Aquest el féu marquès d’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge maig del 1714 tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725
Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs
Manuscrit anònim del sXVIII que recull poesies d’autors catalans, principalment de Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (sXVII) i una d’Agustí Eura (sXVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del s XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del s XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina