Resultats de la cerca

Mestre de professió, el 1943 fou detingut per soldats alemanys i enviat al camp de concentració de Troisdorf Després de la Segona Guerra Mundial, es graduà en pedagogia a la Universitat d’Urbino, i inicià una carrera literària amb reculls de poesia i de narracions, tant en dialecte romanyès I scarabócc , 1946 La s-ciuptèda , 1950 E’ Luneri , 1954 I bu , 1972 com en italià, d’entre els quals hom pot esmentar les narracions La storia di Fortunato 1952 i la sèrie Millemosche , publicades els anys 1969-74 El 1953 s’installà a Roma, on inicià, amb Uomini e lupi 1957, de Giuseppe de Santis , una…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Institut del Teatre de Barcelona, i alternà el treball d’actor de doblatge als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer a Barcelona 1960 amb la pintura i la interpretació S’inicià en el cinema el 1967 amb curtmetratges de 8 mm Casi nada , J’aime , Immanències , Infidelitat , als quals seguiren Segundos fuera 1969, Guaraní 1970 i Amor 70 1970 Passà després als 16 mm i rodà els curts  Donde se oye el silencio 1972, Grotesque show 1972-73, El gran vacío 1974, La rage 1975, medalla d’or del Festival UNICA de Polònia, Un lugar bajo el sol 1976, Cavall…

Professor de literatura, es dedicà posteriorment a la crítica cinematogràfica, i formà part del grup que donaria lloc a la Nouvelle Vague El 1950 fundà amb Jean-Luc Godard, Jacques Rivette i el crític André Bazin Cahiers du Cinéma , del qual fou redactor en cap de 1957 a 1963 Guionista de tots els seus films, després de rodar alguns curtmetratges, el 1959 estrenà el migmetratge Le signe du lion , el primer film d’una certa importància, tot i que la seva obra no aconseguiria notorietat fins a mitjan anys seixanta Part de la seva producció és organitzada en cicles Els seus films, meticulosos,…

Al capdavant del Théâtre de Sartrouville 1966, aconseguí el seu primer èxit el 1970 amb Ricard III de Gérard Desarthe, el qual li valgué una invitació del Piccolo Teatro di Milano El 1971 fou nomenat director del Théâtre de la Cité de Villeurbanne Lió Recomanat per Pierre Boulez, entre el 1976 i el 1980 dirigí la Tetralogia de Wagner al Festival de Bayreuth Del 1981 al 1990 fou director del Théâtre Nanterre-Amandiers, que li donà una gran projecció amb la posada en escena de textos contemporanis, especialment els de Bérnard-M Koltès Combat de nègre et de chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la…

Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental  La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica  Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels argentins a…

Graduada per l’Institut d’Art Dramàtic d’Austràlia 1992, s’inicià en el teatre i la televisió, i en poc temps esdevingué una de les actrius més reconegudes del seu país El 1997 debutà en el cinema amb Paradise Road , del director australià Bruce Beresford El paper protagonista a la pellícula  Elizabeth 1998, de Shekhar Kapur de la qual interpretà una seqüela del mateix director l’any 2006 li valgué un Globus d'Or i un premi BAFTA, i la projectà internacionalment, posició que consolidà amb títols posteriors, entre els quals cal destacar la trilogia de  The Lord of the Rings 2001-03, de Peter…

Inicià la seva formació a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, on rodà els curtmetratges experimentals Women  2009 i Lovers 2010 Posteriorment es graduà en comunicació audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona Després de treballar en produccions de Televisió de Catalunya, amplià estudis amb una beca a la London Film School, on rodà el documental Born Positive 2012, el curtmetratge  Lipstick 2013 i el migmetratge Las pequeñas cosas 2014, amb el qual es graduà, films que reberen una bona acollida en diversos festivals internacionals Més tard estrenà els curtmetratges Llacunes…

El 1913 E Zimmerman inicià la producció autòctona amb La dama de las cayenas Superant la temàtica folklòrica, la producció millorà els anys quaranta amb la creació de la productora Avila Films i la realització de films com Juan de la calle 1941, de R Rivero o La balandra Isabel llegó esta tarde 1949 de Carlos Hugo Christensen, guardonat a Canes per la seva fotografia Els anys setanta l’estat inicià una tímida participació en la producció local, que es materialitzà entre 1976 i 1978 amb l’estrena d’uns vint llargmetratges realitzats per cineastes com Mauricio Wallerstein Cuando…

Fill del poeta Attilio Bertolucci , cercà la collaboració de Pier Paolo Pasolini , del qual fou ajudant i deixeble, per al seu primer film La commare secca 1962, al qual seguiren Prima della rivoluzione 1966, considerat sovint com un manifest cinematogràfic de les revoltes del 1968  Partner 1968, basat en la novella de Dostojevskij El doble , i un dels episodis d’ Amore e rabbia 1969, amb el qual tancà una primera etapa marcada per l’experimentalisme i la influència de Pasolini Posteriorment, sense abandonar el seu compromís amb l’ideari esquerrà i la inclinació a tractar de temes i…

Es graduà en teatre a la Universitat Hofstra el 1960, i posteriorment obtingué un màster en direcció cinematogràfica per la Universitat de Los Angeles UCLA Collaborà inicialment amb Roger Corman en diversos films de baix pressupost Participà també en la creació de guions cinematogràfics, entre els quals cal esmentar Patton 1971, dirigida per FJ Schaffner i pel qual obtingué l’Oscar al millor guió Com a director, s’inicià amb Dementia 13 1963, un film de terror de baix cost Seguiren You're a Big Boy Now 1966, el musical Finian's Rainbow 1968 i The Rain People 1969 El 1973 aconseguí un gran…