Resultats de la cerca
Es mostren 1858 resultats
Enrique Jordá
Música
Director d’orquestra basc.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, i posteriorment es traslladà a París, després d’una breu estada a Madrid A la Sorbona fou deixeble de P Le Flem, M Dupré i F Rühlmann El 1938 debutà com a director de l’Orquestra Simfònica de París De retorn a l’Estat espanyol, hi dirigí l’Orquestra Simfònica de Madrid 1940-45, i posteriorment anà a Sud-àfrica, on entre el 1948 i el 1954 fou director de l’Orquestra del Cap Durant els anys 1954-63 succeí a P Monteux al capdavant de l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, hi dirigí l’Orquestra Filharmònica d’Anvers…
Carl Friedrich Zelter
Música
Compositor i pedagog alemany.
Estudià amb CFC Fasch a partir del 1784 El 1800 es posà al capdavant de la Berliner Sing-Akademie, formació que es mostrà sensible a la recuperació del repertori de música coral del Barroc tardà d’autors com GF Händel i de JS Bach, de qui redescobrí la Passió segons sant Mateu A banda de fundar nombroses institucions dedicades a la pedagogia i interpretació musicals, Zelter tingué illustres deixebles com F Mendelssohn, a qui probablement inculcà l’interès per l’oratori i la figura de JS Bach Compongué més de 200 lieder , molts dels quals sobre textos de JW Goethe, mostra de la…
Claude Delvincourt
Música
Compositor francès.
Compaginà els estudis de dret amb els de música al Conservatori de París, on fou alumne de L Boëllmann, H Büsser i G Caussade El 1913 guanyà el Premi de Roma de composició amb la cantata Faust et Hélène Durant l’època en què estigué al capdavant del Conservatori de Versalles 1931-41 en dirigí la reforma pedagògica, i durant l’ocupació nazi fundà l’Orchestre des Cadets i un cor infantil per tal d’impedir la deportació dels alumnes a Alemanya El control cartesià que marcà la seva música no impedí, però, l’expressió dels sentiments, i les seves composicions revelen un esperit…
Alfred Wallenstein
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra nord-americà.
El 1912 debutà com a violoncellista a Los Angeles Quatre anys després ingressà en l’Orquestra Filharmònica de San Francisco, i el 1919, en la Filharmònica de Los Angeles Passà una temporada a Leipzig ampliant la seva formació i, a la tornada, fou solista de la Simfònica de Chicago 1922-29 i de la de Nova York 1929-36 A Toscanini l’animà a dedicar-se a la direcció, i l’any 1943 assumí la direcció artística de la Filharmònica de Los Angeles, càrrec que ocupà fins el 1956 Entre el 1958 i el 1961 fou el director musical del Caramoor Festival, i des del 1968 fins a la seva mort exercí de professor…
Reginald Goodall
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià piano i violí, i posteriorment ingressà al Royal College of Music de Londres, on estudià direcció d’orquestra Després d’haver estat organista i director coral de Saint Alban, a Holborn, del 1936 al 1939 fou director assistent del Covent Garden, i posteriorment ho fou de W Furtwängler a l’Orquestra Filharmònica de Berlín El 1945 inaugurà la temporada del Sadler’s Wells Theatre amb l’estrena de Peter Grimes , de B Britten, i un any després estrenà a Glyndebourne, compartint el podi amb E Ansermet, The Rape of Lucretia , del mateix autor Malgrat el seu ingrés al Covent Garden de Londres…
Paul Paray
Música
Director d’orquestra i compositor francès.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, un director de banda Posteriorment estudià música a Rouen i més tard amplià la seva formació a París Després d’haver exercit com a violoncellista en diferents cabarets i cafès, el 1911 guanyà el Premi de Roma de Composició Acabada la Primera Guerra Mundial dirigí alguns concerts a França, i el 1920 es posà al capdavant de l’Orquestra de Concerts Lamoureux, formació que finalment dirigí com a titular en 1923-28 Entre el 1928 i el 1945 fou director musical del casino de Montecarlo, i del 1932 al 1940, de l’Orquestra dels Concerts…
Siegmund von Hausegger
Música
Director d’orquestra i compositor austríac.
S’inicià en la música amb el seu pare Més tard, fou alumne d’EW Degner, K Pohling i M Plüddeman, i estudià a la Universitat de Graz Debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat de Graz durant la temporada 1895-96 i posteriorment dirigí a Munic i Frankfurt En 1910-20 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg, després d’haver estat director a Glasgow i Edimburg Entre el 1920 i el 1938 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Munic, amb la qual destacà com a difusor de la música d’A Bruckner, de qui estrenà, el 1932, la versió original de la Simfonia número 9 Com a compositor,…
Ferdinand Leitner
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín, amb F Schreker i J Prüer Inicià la seva trajectòria professional com a pianista acompanyant i el 1935 es posà per primer cop al capdavant d’una orquestra Aquell mateix any, F Busch el prengué com a director assistent al Festival de Glyndebourne El 1943 debutà oficialment com a director al Nollendorf Platz Theater de Berlín Posteriorment dirigí a les òperes d’Hamburg 1945-46, Munic 1946-47, Stuttgart 194769, Buenos Aires a partir del 1956, Chicago 1969-88 i Zuric 1969-84 Treballà amb importants directors d’escena com W Wagner o P…
Claude Schnitzler
Música
Director d’orquestra i organista francès.
Estudià al Conservatori d’Estrasburg i perfeccionà la disciplina de direcció d’orquestra al Mozarteum de Salzburg Organista titular de la catedral d’Estrasburg, els primers anys de la seva carrera els dedicà a aquest instrument El 1975 fou nomenat assistent d’Alain Lombard en l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg Del 1989 al 1995 estigué al capdavant de l’Orquestra de Bretanya Ha estat convidat a dirigir les orquestres més importants de França i en teatres com l’Òpera de París, el Liceu de Barcelona, el Regio de Torí o la Monnaie de Brusselles Destacat director d’òpera…
Arthur Fiedler
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Aprengué els rudiments del violí amb el seu pare, membre integrant de l’Orquestra Simfònica de Boston Més tard es traslladà a Berlín, on estudià amb Willy Hess El 1915 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Boston, primer com a violinista i després com a viola, abans de fundar la Boston Sinfonietta 1924, amb la qual se centrà en un repertori lleuger i de caràcter popular La faceta popular de Fiedler es desenvolupà amb molta més profusió a partir del 1929, any en què assumí la titularitat dels Boston Pops, formació al capdavant de la qual oferí diversos concerts a l’aire lliure…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina