Resultats de la cerca

Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…

Biografia En la seva adolescència actuà a l’Ateneu Obrer, on havia après música Com a cançonetista debutà al mes de setembre del 1914 al Cinema Teatre Ideal Park, d’Olot, i al mes següent deixà la seva ciutat natal, contractada per la companyia italiana de varietats D’Onnini, que havia actuat al mateix local El mateix any s’installà a Barcelona, on estudià música i composició durant cinc anys, i creà, juntament amb el músic napolità Melquíadez Lucarelli Ferri, una acadèmia d’interpretació de cant i dansa, especialitzada en espectacles de music-hall , al carrer de Valldonzella, núm 6, on també…

Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat el 1820, durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de València, on…

Debutà professionalment el 1952 dirigint L’amor viu a dispesa , de Josep Maria de Sagarra Aquest any esdevingué director de la Companyia Maragall, titular del Teatre Romea , amb la qual estrenà, fins el 1957, nombroses obres interpretades per destacats  actors, entre d’altres, Maria Matilde Almendros , Maria Vila , Mercè Bruquetas , Rafael Anglada o Lluís Orduna , i fou mentor de joves actors, molt especialment de Núria Espert Aquests anys fundà la seva pròpia companyia, el Teatre Experimental de Barcelona, amb el qual féu una gira per Itàlia 1954 L’any 1957 estrenà Juli Cèsar , de William …

Fill de pare italià Format a Múrcia 1828 i, des del 1830, a Barcelona Llotja, on el 1837 obtingué doble primer premi, en composició de flors i en pintura Sísara derrotat per Barac Anà el mateix any a Roma i estudià a l’Accademia di San Luca —on obtingué un primer premi de pintura—, formà part del grup dels natzarens i fou deixeble d’Oberbeck De la seva producció romana es destaca un Tobies encara a Roma, el 1840 acceptà el nomenament de professor supernumerari de Llotja En 1842-43 fou pensionat a Toledo i a Madrid esdevingué acadèmic supernumerari de San Fernando, i un xic més tard, de San…

Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de públic i participació…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Fou convocat per primera vegada el 1967 pel Cercle Artístic de Girona, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor i com a reacció a la creació, aquell mateix any, del premi Inmortal Ciudad de Gerona, impulsat per l’Ajuntament i en el qual només s’acceptaven novelles en castellà Entre el 1993 i el 1996 s’atorgaren dos premis, l’un de la crítica i l’altre dels lectors, a una obra publicada l’any anterior Relació d’obres i autors guardonats Any Obra i autor 1968 Estat d’excepció , de Manuel de Pedrolo 1969 Prohibida l’evasió…

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…

Fou concebuda segons un projecte d’ Eugeni d'Ors , el seu primer director, per a formar el personal —exclusivament femení— encarregat de les Biblioteques Populars Des de molt aviat fou vinculada a la Biblioteca de Catalunya Tingué la primera seu a l’edifici del Rellotge, dins la Universitat Industrial de Barcelona, d’on es traslladà el 1924 a la Casa dels Canonges del carrer del Bisbe El 1937 passà al recinte de l’Hospital de la Santa Creu, al carrer de l’Hospital, on romangué fins el 1991 Durant aquesta primera etapa  les disciplines de caràcter general s'encarregaren a Pompeu Fabra, Jaume…

S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages  i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de narracions,  Ombres…