Resultats de la cerca

Estudià primerament dret, però aviat es dedicà a la pintura i a les ciències naturals Fou mestre a Viena de famílies nobles i més endavant visqué dels seus quadres La seva vida fou marcada per un amor desgraciat, un dissortat matrimoni i, en els darrers anys, per la malaltia Hom el considera com el narrador austríac més important La seva obra palesa influències tant romàntiques com de l’idealisme clàssic El marc de les seves narracions sol ésser la terra bohèmia i la seva pagesia, amb descripcions plenes de sensibilitat Cal esmentar Studien 1844-50, les narracions recollides en…

Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors,  Ampurias romana Historia, arquitectura y…

Ha treballat com a periodista i la seva trajectòria narrativa ha evolucionat des de la preocupació pel perspectivisme fins a la recuperació d’un realisme clàssic pròxim a Pio Baroja, però amb elements de psicologisme existencialista El treball sobre el punt de vista de la narració és, sobretot, evident a les novelles El bandido doblemente armado 1979 i Burdeos 1986, com també en el recull de narracions Una enfermedad moral 1983 L’evolució cap a la quotidianeitat es fa més evident a les dues darreres novelles Queda la noche 1989, premi Planeta, i Días del Arenal 1992 És també…

Llicenciada en filologia semítica per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Jordània, Amman i Tunis Des del 1988 impartí classes de traducció de l’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà amb la tesi Oralitat, narrativa i traducció Reflexions a l’entorn de Les mil i una nits 2005 Treballà algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides En una dècada traslladà set obres de l’àrab, d’autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz, Abderrahman Munif, Baha Taher, Yabra Ibrahim Yabra, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix premi Crítica Serra d’Or 1994, a més de Les…

Estudià lletres a Lima Fou catedràtic de literatura de la Universidad Mayor de San Marcos Lima El 1980 s’incorporà a l’Academia Peruana de la Lengua L’any 1958 publicà el seu primer llibre de poesia, Poemas  Entre els seus poemaris destaquen  Oh Hada Cibernética  1961, Premio Nacional de Poesía 1962, Más que señora humana  1986, En las hospitalarias estrofas  2001 i El alternado paso de los hados  2009 Part de la seva poesia ha estat aplegada en el volum El pie sobre el cuello 1967 Amb un llenguatge clàssic i irònic fa destacar les frustracions de l’home que, per a subsistir…

Llicenciat en filologia moderna i doctor en filologia francesa per la Universitat de València, és professor d’aquesta universitat Es va iniciar com a actor en el teatre independent i dirigí el grup Carnestoltes A més, ha traduït molts textos dramàtics i ha dirigit nombrosos muntatges d’obres de teatre per a l’escena —Shakespeare, Molière, Goldoni, Ibsen, Txékhov, T Williams o Rodolf Sirera— i per a la televisió Com a dramaturg, ha publicat les obres Memòries de la coentor 1977, Totus Tous, comèdia familiar inundada 1982 1998 i Juan Lorenzo Palmireno ensaya la “Fabella Aenaria” con sus alumnos…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posterioment -entre el 1956 i el 1960- amplià la seva formació a l’Acadèmia Janacék de Praga Durant quatre anys, fins el 1967, estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moràvia El 1965 guanyà el Concurs Internacional de Besançon, i un any després, el Concurs d’Interpretació Mitropoulos de Nova York Establert a Suïssa des del 1968, ha dirigit diverses formacions, com les orquestres de les ràdios de Colònia 1970-74 i de Hannover 1979-83, l’Orquestra Simfònica de Milwakee 1983-86, l’Orquestra Simfònica de Sydney 1986-89, l’Orquestra…

D’origen valencià, estudià belles arts i, a l’escola Magriñà, ballet clàssic Anà a París, on formà part del ballet del marquès de Cuevas 1959-61 Començà a cantar a Ràdio Barcelona El 1962 actuà al Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona, que guanyà el 1963, juntament amb Raimon, amb la cançó Se’n va anar   A partir de llavors començà a cantar temes sovint compostos per Lleó Borrell, fins que el 1968 edità el seu primer disc i guanyà el I Festival de Cançó Catalana Compartí el primer premi del festival d’Eurovisió de l’any 1969, en què representà Espanya amb Vivo cantando…

En el moment de l’esclat del punk i el heavy-metal , Tom Petty sorprengué amb una proposta de rock actualitzada, sense lletres de contingut transcendent Influït per The Byrds, The Rolling Stones, Woody Guthrie i sobretot Bob Dylan, el 1975 creà una banda de rock , The Heartbreakers, i l’any següent tragué el seu primer àlbum, titulat Tom Petty and The Heartbreakers , amb cançons d’èxit com Breakdown i American Girl Els seus vídeos musicals, molt creatius, gaudiren d’una gran acceptació a la cadena de televisió MTV El 1988 Petty s’integrà al grup Traveling Wilburys, juntament amb Roy Orbison…

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys En aquesta…