Resultats de la cerca

Flequer d’ofici, a divuit anys ingressà al sindicat de forners de la CNT Després de la vaga general del 1917 es traslladà a Madrid Fou nomenat membre del comitè central del Partido Comunista de España, al quart congrés, a Sevilla 1932, i, després, secretari general El 1935 assistí com a delegat al setè congrés de la Internacional Comunista a Moscou, on fou elegit membre del comitè executiu de la Tercera Internacional En les eleccions del 1936 fou elegit diputat a corts per Madrid Després de la guerra s’exilià a França, i després a Moscou

Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…

El 1921 celebrà el seu I Congrés en una escola francesa de Xangai amb l’assistència dels dotze fundadors, entre els quals Mao Zedong , i representants de la Tercera Internacional Fins l’any 1973 celebrà congressos a Xangai II, 1922, Canton III, 1923, Xangai IV, 1925, Hankow V, 1926-27, Moscou VI, 1928, Yenan VII, 1945, Pequín VIII, 1956 i 1958 IX, 1969 X, 1973 A partir del 1949 assolí el poder, restà com a únic partit legal i la seva història s’identificà amb la de la República Popular de la Xina Arran de la Revolució Cultural , alguns destacats dirigents del partit foren acusats de…

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido…

En el 14è Congrés del partit, celebrat a l’Hospitalet de Llobregat, el coordinador general del Partit Popular de Catalunya PPC, Xavier García Albiol, és nomenat nou president en substitució d’Alícia Sánchez-Camacho García Albiol, que l’11 de març ja va ser elegit candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, és l’únic a optar al càrrec i té el suport majoritari dels afiliats El número dos del partit és Santi Rodríguez, que n’ocupa la secretaria general En el Congrés intervé també María Dolores de Cospedal, i l’endemà el tancament va a càrrec del president del PP, Mariano Rajoy

Advocat, després d’obtenir el títol 1948 fou professor de dret a la Universitat Complutense de Madrid El 1962 fou deportat a Fuerteventura per les autoritats franquistes després de participar en el Congrés del Moviment Europeu El 1964 s’incorporà al consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg , i al final del franquisme fundà el partit Izquierda Democrática Cristiana Diputat per la Unión de Centro Democrático  en les eleccions generals del 1977, fou president del Congrés dels Diputats 1977-79 Ambaixador al Salvador, en 1994-99 fou defensor del poble L’any 2000 fou condecorat amb la Gran…

Anomenat popularment Isithwalandwe Seaparankoe ‘la pell del lleopard’ Fill d’una família lituana d’origen jueu emigrada a Sud-àfrica, estudià dret a la Universitat de Witwatesrand, on conegué Nelson Mandela Membre del Partit Comunista Sud-africà SACP des del 1942, en fou secretari general 1960-91 i president 1991-95 Fou el primer blanc membre de l’executiva del Congrés Nacional Africà 1985, i entre el 1965 i el 1987 dirigí Umkhonto we Sizwe, les guerrilles de l’ANC Exiliat des del 1963, retornà al país el 1990, en ésser legalitzat el Congrés Fou un dels líders polítics més decididament…

Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia…

El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n'acordà la creació Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, la iniciativa fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà La intransigència dels criteris en pugna impossibilità la seva existència des de la primera sessió, celebrada el 19 d’octubre de 1881 L’any 1915 fou ressuscitada pels elements contraris a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de combatre les Normes Ortogràfiques del 1913 D’ací que no se'n conegui altra activitat que la confecció d’unes Regles ortogràfiques , que foren promulgades l…

En foren membres fundadors, entre d’altres, AMBadia i Margarit, JTorres, VPitarch, GPuig, FVallverdú, LlVAracil, DJBernardó, JCarbonell, J Martí i Castell, AMoll i MReixach, alguns dels quals tingueren un paper destacat en el Congrés de Cultura Catalana 1976, en el II Congrés Internacional de Llengua Catalana 1986 i en la formulació de les noves polítiques lingüístiques als Països Catalans durant els anys vuitanta Des del 1977 publica la revista Treballs de Sociolingüística Catalana Des del 1991, té un representant al Consell Social de la Llengua Catalana Antoni MBadia i Margarit i Francesc…