Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
paritat de sexes
Dret
Presència equilibrada d’homes i de dones en institucions de participació política, en òrgans administratius o en centres de decisió privats (consells d’administració d’empreses mercantils, juntes d’associacions o fundacions, etc).
S'entén per composició equilibrada la presència d’homes i de dones de manera que, en el grup al qual es refereixi, les persones de cada sexe no superin el 60% ni siguin menys del 40% La paritat de sexes és una mesura d’integració de la dona en els àmbits polítics, administratius, laborals, socials, econòmics i culturals incorporada en alguns ordenaments constitucionals contemporanis A l’Estat espanyol les mesures paritàries es van introduir en la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva d’homes i de dones, declarades constitucionals pel Tribunal…
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc Entre els…
estàtua eqüestre
Escultura
Escultura que representa una figura humana damunt un cavall.
Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…
Jaume Arnella i París

Jaume Arnella
Jaume Arnella
Música
Cantant i instrumentista.
La seva carrera professional començà el 1967 amb el Grup de Folk, formació amb la qual enregistrà dos discos Posteriorment formà part de grups emblemàtics de l’escena de la música popular catalana com Els Sapastres, la Cobla Cotofluix i l’Orquestrina Galana El 1973 inicià la seva carrera en solitari collaborant assíduament amb el pianista Rafel Sala A partir del 1987 s’ha dedicat a cantar romanços tradicionals i de composició pròpia De la seva àmplia discografia cal destacar Cançons de vi i de taverna 1975, Eròtica monàstica 1995, La raó al desig 1997, sobre textos de poetes catalans …
Jacques-Christophe Naudot
Música
Compositor i flautista francès.
Fou un flautista i professor molt conegut a París, especialment als cercles aristocràtics, on tingué nombrosos alumnes Com a maçó, fou elegit superintendent de música de la lògia Com a instrumentista, assolí grans èxits fou un dels primers a emprar un nou tipus de flauta, instrument per al qual compongué concerts, sonates a quatre, minuets per a trompes i altres obres de cambra Entre el 1726 i el 1740 publicà la major part de les seves obres per a flauta En els seus concerts per a flauta, opus 11, s’aprecia l’habilitat de Naudot en la construcció i exposició d’aquesta forma italiana Les seves…
,
clavecí
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post; és de teclat i cordes pinçades i pertany al mateix grup que l’espineta i el virginal.
Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’instrument més important,…
Fundació Palau

Exposició de l'obra de Picasso a la Fundació Palau
© Fundació Palau
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Entitat privada amb suport públic dedicada a la conservació, exhibició i difusió del fons artístic i documental de l’escriptor Josep Palau i Fabre.
Disposa d’un centre d’exposicions artístiques situat a Caldes d’Estrac, inaugurat al maig del 2003, per exhibir i difondre el fons artístic de la collecció d’art aportada per Palau i Fabre —que inclou obres d’artistes contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló o Pepe Yagües—, així com els seus arxius i biblioteca És d’especial importància el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso, que el converteixen en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’artista malagueny, després de la Fundació Picasso de Barcelona El fons de la Fundació Palau és constituït també pel…
Museu Europeu d’Art Modern

Aspecte de les sales del Museu Europeu d'Art Modern
© MEAM
Museu
Museologia
Museu inaugurat al juny del 2011 a Barcelona.
Amb seu al Palau Gomis, un edifici del segle XVIII situat al Barri Gòtic, que disposa de 1700 m 2 visitables en diverses plantes Les colleccions exposades unes dues-centes pintures i una quarantena d’escultures en el moment de la inauguració es divideixen en tres seccions pintura del segle XX amb una important presència de l’hiperrealisme, escultura i figura i escultura modernista, molt centrada a Catalunya Hi són representats pintors i escultors tant de l’Estat espanyol com internacional En el moment de la inauguració del museu, l’edifici es trobava encara en procés de restauració, i el 2001…
Gabor Tompa
Teatre
Director escènic romanès.
Fill del director i fundador del Teatre Azékely i d’una actriu del Teatre Nacional de Tîrgu Mures, realitzà els seus estudis a l’Acadèmia de Teatre i Cinematografia de Bucarest El 1990 fou nomenat director artístic del Teatre Magyar de Cluj, on dugué a terme una renovació de la companyia Fruit d’aquesta iniciativa, el 1993 fou la primera companyia romanesa d’expressió magiar convidada a realitzar una gira per l’Europa occidental, on presentaren La cantant calba , de Ionesco Considerat a tot Europa com un dels màxims especialistes en l’obra de Beckett, ha estat premiat diverses vegades com a…
Carlo Cecchi
Teatre
Actor i director italià.
Estudià a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio D’Amico de Roma, encara que la seva formació veritable beu del teatre popular, que segueix la tradició de la Commedia dell’Arte, i de referents com Eduardo de Filippo, Giorgio Strehler o els mètodes de treball actoral del Living Theatre El 1971 fundà a Roma una companyia pròpia, Granteatro, en referència irònica al Piccolo de Milà Ha realitzat muntatges, com a director i actor, d’autors clàssics i contemporanis El 1996, en una gira de Fi de partida muntatge guardonat amb dos premis Ubú a la direcció i interpretació arribà a Palerm, on s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina