Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera , al qual dedicà gran part de la seva obra…

Vida i obra Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a…

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana

Una part important de la seva obra té un gran valor historiogràfic Estudià a les universitats de Barcelona, Madrid i la Sorbona París Es doctorà el 1968 Professor universitari, primer de la secció de Palma de la Universitat de Barcelona i, després, de la Universitat de les Illes Balears, obtingué la categoria de catedràtic el 1977 i ocupà els càrrecs de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i vicerector d’investigació 1977-82 Abandonà la docència el 1999 Ha estat director del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación 1957-76 Fou el fundador i primer…

Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on es doctorà el 1769 Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou nomenat per la Corona conservador del conjunt arquitectònic antic de Sagunt, i fruit del seu interès per les ruïnes fou la Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto, ahora villa de Murviedro 1793 Aquesta obra, dedicada a Manuel de Godoy i amb una censura signada per Joan Antoni Maians i Siscar, conté un gravat neoclàssic del teatre romà que recull fidelment l’estat en què es trobava l’edifici al final del…

Vida i obra Llicenciat en dret 1889, participà activament en els congressos d’història de la Corona d’Aragó i en els concursos del “Llegendari català” de la Fundació Patxot, en l’últim dels quals 1929 li fou premiat un Llegendari valencià És autor, entre altres obres, de Martín Juan de Galba, coautor de Tirant lo Blanch 1916, Algo de bibliografía valenciano-vicentista 1920, El folklorevalenciano en el Don Quijote 1922, El derecho consuetudinario en Altea Villa del Reino de Valencia 1927, Folklore valencià Arreplega de llegendes, tradicions i costums del Regne de València 1927 i, sobretot,…

Fou un dels introductors de la música de R Wagner a Catalunya Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Cursà estudis de medicina 1845-52 i el 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la professió mèdica i arribà a ésser degà del Collegi de Sant Carles i acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina També…

Llicenciat en Dret, Història i Criminologia per la Universidad Complutense de Madrid 1973, es doctorà el 2017 a la Universidad Autónoma de Madrid El 1975 ingressà a la carrera judicial i, el 1978, a la fiscal Després d’exercir d’advocat a RENFE 1978-84, fou jutge en diverses destinacions, entre d’altres, València, jutge degà dels jutjats de districte de Madrid 1987-89 i president de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Madrid 1988-2002 Portaveu els anys noranta de la conservadora Unión Judicial Independiente, el 2002 fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem i, a proposta del Govern…

Es graduà en llengües a la Universitat Acadèmia d’Åbo el 1961, on també es doctorà en filosofia el 1972 Professor emèrit del Departament de Llengües Escandinaves de la Universitat de Vaasa, de la Facultat d’Humanitats de la qual fou degà, en diversos períodes a partir del 1971, i vicerector 1990-94 Centrà els seus estudis en l’aprenentatge de segones llengües, en particular els sistemes basats en la  immersió lingüística , que el portà a conèixer a fons el programa aplicat a Catalunya i a collaborar amb l’administració catalana Fou impulsor de l’Institut Europeu de Programes d’…

Llicenciat en física per la Universitat de València  el 1970 Doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona Catedràtic de física teòrica a les universitats de València el 1983 i a la de Barcelona el 1986, del 1990 al 1994 fou vicerector de la Universitat de Barcelona i del 1996 al 1998 degà de la Facultat de Física de la mateixa universitat President del Consell Superior d’Investigacions Científiques  CSIC del 2000 al 2003, fou rector de la Universitat de Luxemburg 2005-2015 Membre especialitzat en mecànica quàntica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona…