Resultats de la cerca

Continuador de l’obra de J Müller, ensenyà fisiologia a Bonn i fundà la revista científica Archiv für die gesammte Physiologie Es destacà sobretot pels seus estudis sobre els reflexos espinals, el mecanisme de la termoregulació, els aspectes químics de l’activitat cardíaca, el quocient respiratori i el desenvolupament de l’embrió cordons de Pflüger , formats amb cèllules d’epiteli germinatiu

Amb Acht Bücher grammatischer Regeln ‘Vuit llibres de regles gramaticals’, 1839-40 permeté d’apreciar l’obra dels gramàtics indis El 1842, cridat per l’Acadèmia de Ciències de Peterburg, inicià el gran Sanskritwörterbuch ‘Diccionari sànscrit’, 1853-75 Al costat de nombrosos altres treballs de sanscritista i comparatista publicà Über die Sprache der Jakuten ‘Sobre la llengua dels iacuts’ 1851

Professor a Marburg 1885-1922, fou, amb Hermann Cohen, el màxim representant de l’escola neokantiana de Marburg És autor de Sozialpädagogik ‘Pedagogia social’, 1899, Platons Ideenlehre ‘Doctrina platònica de les idees’, 1903, Philosophie und Pädagogik ‘Filosofia i pedagogia’, 1909, Pestalozzi 1909, Die logischen Grundlagen der exakten Wissenschaften ‘Els fonaments lògics de les ciències exactes’, 1910 i Sozialidealismus ‘Idealisme social’, 1920

Creadora d’una escola de ball a Dresden, fou coreògrafa de l’òpera de la mateixa capital Defensà un tipus de dansa lliure, fins i tot sense el suport de la música Les seves idees, que influïren en diversos països europeus i a Amèrica, foren recollides en diversos llibres, entre els quals destaca Die Sprache des Tanzes ‘El llenguatge de la dansa’, 1963

Professor a Königsberg i Göttingen, alternà els estudis geogràfics amb estudis físics i humans Des del 1879 dirigí el Geographisches Jahrbuch de l’institut geogràfic Perthes, de Gotha Atribuí una gran importància a la representació cartogràfica És autor, entre altres obres, de Die Bevölkerung der Erde ‘La població de la terra’, 1866 i Lehrbuch der Geographie ‘Manual de geografia’, 1877

D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc

Les seves obres teatrals més importants tracten sobretot esdeveniments relacionats amb la Segona Guerra Mundial, com Der Hund des Generals ‘El gos del general’, 1962, In der Sache JRobert Oppenheimer ‘El cas Oppenheimer’, 1964, l’obra més coneguda, i Die Geschichte vom Joel Brand ‘La història de Joel Brand’, 1965 Obra de gran èxit fou també la novella März ‘Març’, 1976

Mort el seu primer marit, JWFBöhmer 1788, i després d’haver estat empresonada per les seves simpaties per la Revolució Francesa, es casà amb AWSchlegel 1796 L’influí notablement i tingué part en la formació del concepte romàntic de l’art figuratiu Die Gemälde , 1798, i l’ajudà a traduir Shakespeare Divorciada 1803, es casà amb FWSchelling Deixà un important epistolari

Aprengué la litografia i estudià a l’acadèmia de Dresden A Berlín 1908, EHeckel l’introduí al grup Die Brücke 1910-12, i es relacionà particularment amb ELKirchner Amb formes anguloses i amb efectes menys brutals que altres expressionistes, creà una obra pictòrica i gràfica d’un gran lirisme decoratiu, inspirada en la pintura egípcia, amb una temàtica dedicada al món dels gitanos

Vida Nascut a Bohèmia, de ben jove hagué de fugir amb la seva família, protestant, a Freiberg de Saxònia amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Fou organista del comte Rudolf von Bünau al castell de Weesenstein, prop de Dresden També exercí aquest ofici a l’església de Sant Pere, a Freiberg 1635-39, i a l’església de Sant Joan de Zittau des del 1639 fins a la seva mort Fou, però, a Zittau on guanyà més renom, i allà escriví la major part de les seves obres És segurament el compositor més representatiu de la música eclesiàstica alemanya del segle XVII El seu corpus bàsic són les cartorze…