Resultats de la cerca
Es mostren 1277 resultats
Unidad Popular
Política
Coalició política xilena d’esquerres.
El front, format pels partits socialista, socialdemòcrata, comunista, radical, MAPU i API, cristallitzà poc abans de les eleccions del 1970, en les quals triomfà el seu candidat, SAllende La UP endegà un ampli programa que incloïa l’acceleració i acabament de la nacionalització de les mines de coure i de la reforma agrària, la implantació d’un sistema unicameral i l’establiment de relacions amb el bloc socialista i amb Cuba La victòria de les eleccions municipals del 1971 radicalitzà el seu programa nacionalització de la banca, nova constitució, etc El cop d’estat militar de l’11 de setembre…
Petar Mladenov
Política
Polític búlgar.
Estudià a la Universitat de Sofia i posteriorment a l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou S'implicà en les joventuts comunistes i ocupà diversos càrrecs al Partit Comunista Búlgar Entre els anys 1971 i 1990 fou ministre d’afers estrangers de Bulgària Fou un dels dirigents més fidels a Todor Jívkov, però l’any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, conduí una conspiració dins el Partit Comunista i el forçà a dimitir Inicià una política reformista i, per trencar els vincles amb el passat comunista, liderà la transformació del Partit Comunista en el Partit…
Partito Popolare Italiano
Política
Partit polític italià precedent de l’actual Partito Democrazia Cristiana
.
Fou fundat el 1919 per Luigi Sturzo i es basava en la doctrina social de l’Església, la descentralització regional, la reforma agrària i altres reformes polítiques En les eleccions del 1919 i el 1921 obtingué un centenar d’escons parlamentaris i també aconseguí un notable èxit a les municipals del 1920 Participà en el govern de coalició de Bonomi 1922, però l’abandonà tan bon punt aquest prengué característiques poc democràtiques 1923, i passà a l’oposició Els assassinats del líder socialista Giacomo Matteotti i dom Minzoni i la desaparició de les llibertats constitucionals conduïren el…
Partit d’Unió Republicana Autonomista
Història
Nom adoptat pel blasquisme el 1908, arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana
.
L’adjectiu autonomista sols hi designava independència orgànica respecte al radicalisme lerrouxista Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, la separació de l’Església i l’Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l’autonomia provincial i regional En foren dirigents, entre d’altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA Durant la Segona República, amb un programa a la dreta del…
Cap Verd 2012
Estat
Cap Verd serà un dels pocs països africans que complirà tots set Objectius de Desenvolupament del Millenni ODM, fixats per les Nacions Unides Governat de manera alternativa des del 1989 pel Moviment per la Democràcia MPD i el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, el país destaca per l'estabilitat política i la bona gestió Tanmateix, tal com reconeixen els seus dirigents, encara s'ha de reduir més la pobresa, que afecta el 26% de la població, i les desigualtats entre les zones urbanes i rurals, i diversificar l'economia Malgrat les limitacions del mercat intern i la insularitat…
Seychelles 2009
Estat
En les trobades internacionals, el Govern, presidit per James Michel, va advertir als dirigents mundials les tràgiques conseqüències del canvi climàtic per l'arxipèlag, perquè el 60% de les illes podrien desaparèixer sota les aigües si es compleixen els pronòstics dels científics Després d'anys de creixement sostingut, l'economia es va contreure el 0,4%, afectada per la baixada del turisme i la reducció de les despeses públiques Malgrat els mals resultats econòmics, en part deguts a la crisi econòmica mundial, el país presenta els millors paràmetres socials d'Àfrica El 96% de la…
Assemblea de Parlamentaris
Nom que reben diverses reunions extraoficials de diputats i senadors que tingueren lloc a Barcelona i a Madrid al juliol i l’octubre del 1917.
Des del començament d’any es feia palesa una crisi de l’Estat espanyol minva de la prosperitat causada per la Primera Guerra Mundial, augment de la desocupació, descontentament de l’exèrcit reflectit en l’aparició de les juntes militars, pressió de nacionalistes i republicans contra el sistema de torns i per l’aplicació de reformes Al juny, l’empresonament dels dirigents de les juntes provocà la caiguda de García Prieto El poder passà a les mans del conservador Dato, que, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals…
Oposició Obrera
Història
Tendència constituïda en el Partit Comunista soviètic entre el 1919 i 1921, els dirigents més destacats de la qual foren A.M.Kollontaj, A.G.Šliapnikov i S.P.Medvedev.
Aquest grup denunciava la burocràcia en el si del partit i de l’estat soviètic i reivindicava l’autonomia dels sindicats i un paper més important d’aquests en la societat i l’economia Combatudes llurs tesis a l’onzè congrés del Partit Comunista, el grup es dissolgué poc després
Partit Humanista de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1984 com a secció catalana del Partido Humanista, creat el mateix any i promogut pel col·lectiu La Comunidad.
Preconitza que l’ésser humà ha de ser el centre de l’activitat social, la no violència i la distribució progressiva de la riquesa El 1985 s’integrà en la Plataforma Cívica que donà lloc a Izquierda Unida, la qual abandonà a finals de 1986 en ser acusat de constituir una secta En les eleccions europees de 1987 5206 vots i municipals de Barcelona presentà una Plataforma Humanista, amb Futur Verd Posteriorment ha participat en gairebé totes les eleccions legislatives 1989, 2653 vots 1993, 1553 vots 1996, 1527 vots i autonòmiques 1988, 2195 vots 1992, 1752 vots 1999, 1959 vots En les eleccions…
Organización de Izquierda Comunista de España
Partit polític
Partit de tendència consellista i d’inspiració maoista, fundat el 1974 per la fusió dels Círculos Obreros Comunistas i del grup basc Núcleos Obreros Comunistas.
Considerà que, enfront del capitalisme d’Estat i de l’oligarquia financera i industrial que el dirigeix, calia defensar un programa anticapitalista i les Plataformes anticapitalistes de Comissions Obreres El 1975 celebrà el I Congrés El 1977 dotà de plena autonomia la secció catalana, que esdevingué l’Organización de Izquierda Comunista de Cataluña El mateix any una escissió originà el Collectiu per la Unificació Marxista Concorregué a les eleccions legislatives d’aquest any en la candidatura Front per la Unitat dels Treballadors amb Acción Comunista i el Partit Obrer d’Unificació Marxista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina