Resultats de la cerca

Es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT Des del 1995 compagina el càrrec d’investigador del National Institute of Standards and Technology NIST amb el de professor adjunt de física de la Universitat de Colorado a Boulder Els seus estudis giren al voltant del comportament dels gasos monoatòmics a temperatures ultrabaixes, per sota del microkelvin El 1995, Cornell i CEWieman aconseguiren obtenir el primer condensat de Bose-Einstein en refredar un vapor d’uns 2 000 àtoms de rubidi fins a una temperatura d’uns 20 nanokelvins Aquest descobriment els féu mereixedors del…

Es doctorà en lleis i fou fiscal de l’audiència de Mallorca Amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras fundà 1866 i dirigí la revista “Memorial numismático español” Escriví Numismática balear 1879, que completava i corregia autors anteriors Indicador manual de numismática española 1891 un Cronicón mayoricense 1881 notícies i relacions històriques de Mallorca del 1229 al 1800, d’un valor molt desigual, però d’indubtable utilitat Bosquejo de la dominación islamita en las islas Baleares 1888, on aprofità els historiadors musulmans Fou internacionalment conegut com a numismata Deixà una…

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i dret Deixeble de Serra i Húnter i d’Ortega y Gasset, fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1927, Salamanca i Valladolid Destacà en obres de filosofia del dret, com La filosofía del derecho de Francisco de Suárez 1927, Estado y derecho 1931, etc Diputat a corts com a membre del grup Al Servicio de la República, després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a Mèxic, on publicà Vida humana, sociedad y derecho 1945, Tratado general de sociología 1956 i La nueva filosofía de la interpretación del derecho 1986

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino

Es doctorà a la Universitat de Barcelona, on fou professor 1899-1905 El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l’institut d’ensenyament mitjà de Girona el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid Fou catedràtic de l’institut de Tarragona 1921-32 El 1932 fou nomenat director de l’Institut-Escola de Barcelona, creat per la Generalitat, i presidí 1932-33 la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques Pedagog notable, deixà llibres de text, com Compendio de química 1921, Problemas de física…

Fill de Niels HD Bohr , estudià i es doctorà a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou després professor a partir del 1956 En morir el seu pare el 1962, passà a ésser director de l’Institut Niels Bohr, on continuà fins el 1970 Del 1975 al 1981 dirigí l’Institut Nordita El 1950 començà a investigar el model de capes del nucli atòmic i amb B Mottelson elaborà la teoria del model unificat, actualment acceptada Amb B Mottelson i J Rainwater rebé el premi Nobel de física en 1975 per llur estudi de l’estructura del nucli atòmic

Es doctorà en física pura a Frankfurt del Main 1928 i fou professor a diverses universitats alemanyes Anà al Regne Unit 1933 i finalment als EUA 1935, on fou professor a la Universitat de Cornell 1937-75 Fou director de la secció de física teòrica del projecte de la bomba atòmica a Los Alamos 1943-46 Treballà en electrodinàmica quàntica, física atòmica i nuclear, teoria de la difusió i de l’estat sòlid El 1938 determinà, simultàniament però independentment de CF von Weizsäcker, el cicle del carboni o de Bethe, treball que li valgué el premi Nobel de física el 1967

Arxiver municipal de Girona 1939-79, es doctorà l’any 1946 amb la tesi La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta 1947 Fou secretari fundador, i després vicepresident, de l’Institut d’Estudis Gironins Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid 1946, de la de Bones Lletres de Barcelona 1950 i de la institució Fernando el Católico de Saragossa 1959 Entre els seus treballs destaquen El capítol de Girona i els Estudis Generals 1936 i La cultura a Girona, de l’Edat Mitjana al Renaixement 1979

Fou el deixeble predilecte de Duns Escot a París Sembla que es doctorà també en medicina i fou professor a París i a Reims Escriví Commentarium in quatuor libros Sententiarum París 1516-17, obra de la qual es conserven molt pocs exemplars, i els llibres perduts Miscellanea philosophica et medica i Loci philosophici Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits mons, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors

Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi