Resultats de la cerca

Doctor per la Universitat de Harvard, del 1984 al 1990 en fou degà de la facultat d’arts i ciències, on també exercí la docència Posteriorment 1990-99 fou degà de l’escola de negocis de la Universitat de Stanford, d’on és professor de gestió d’empreses És soci de la firma Oak Hill La seva contribució se centra en la identificació d’una mena d’ajustament practicat entre els participants individuals en els mercats amb informació asimètrica Demostrà que els agents més ben informats emprenen costoses accions per a millorar els seus resultats al mercat mitjançant la transmissió d’informació…

Llicenciat en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1972 i doctorat en matemàtiques aplicades 1976, cursà un màster a la Universitat de Cambridge 1977, on treballà de professor 1976 Del 1980 al 1984 donà classes a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i, des de l’any 2000, exerceix la càtedra Albert O Hirschman de professor de ciències socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton És membre de l’American Academy of Arts and Sciences, de l’Econometric Society, de la qual va ser president 2003, i forma part de l’European Economic Association A partir dels estudis econòmics…

El 1951 es doctorà a la Universitat de Harvard En 1948-53 treballà en el pla Marshall Fou professor de les universitats de Yale 1953-58 i a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard 1958-1990 Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències i el 1991 fou president de l’American Economic Association El 2005 rebé el premi Nobel d’economia, compartit amb Robert Aumann, per la seva contribució a la teoria dels jocs, especialment a partir de la publicació de The Strategy of Conflict 1960, en la qual mostra com, en un conflicte, la capacitat de represàlia i la incertesa d’…

Es doctorà a la Carnegie Mellon University 1967 Fou professor de la Universitat de Pennsilvània 1966-71, del Carnegie Mellon 1971-80, de la Universitat de Minnesota 1980-2003 i de l’Arizona State University des del 2003, i investigador del Bank of Minneapolis, del sistema de la Reserva Federal, des del 1981 La seva aportació se centrà, d’una banda, en els efectes de les expectatives sobre les polítiques econòmiques futures i la necessitat que els governants es comprometin a unes regles abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin creïbles Aquestes tesis influïren les reformes dels…

Professor d’economia de la Universitat de Califòrnia a Berkeley El 1990 realitzà un estudi sobre les conseqüències de la catàstrofe ecològica ocorreguda a les costes d’Alaska arran del vessament d’un petrolier L’any 2000 fou guardonat amb el premi Nobel d’economia, juntament amb James JHeckman, per les seves anàlisis microeconomètriques que han permès desenvolupar investigacions i teories sobre l’elecció, per part dels individus, del treball o el lloc de residència

Professor d’economia de la Universitat de Chicago des del 1995 A la meitat dels anys setanta avaluà mètodes de selecció de mostres en l’àmbit laboral, com l’efectivitat de les ocupacions subsidiàries o els programes de formació, que posteriorment s’han utilitzat en la investigació aplicada en diverses ciències socials L’any 2000 li fou concedit, juntament amb Daniel LMcFadden, el premi Nobel d’economia

Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya del grup Banca Catalana, i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part Regidora de l’ajuntament de Barcelona del 1979…

Fou advocat de pobres de l’Audiència de Catalunya 1751 i dels gremis barcelonins, i membre fundador de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1764, origen de l’Acadèmia de Ciències i Arts El 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid El 1776, fou nomenat regent de l’Audiència de Mèxic, càrrec de nova creació, el més important després del virrei, i exercí també de virrei interí i intendent al Yucatán i conseller d’Índies 1782 Deixà escrits de tema econòmic on defensà l’augment de la població, l’ús del luxe com a estímul del consum, la necessitat d’una reforma agrària, el…

Féu estudis de dret a Barcelona i els amplià a la Gran Bretanya i Alemanya Fou cap del Partit Republicà d’Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, i diputat a corts el 1936 Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín, publicà Resumen de derecho español 1926 Exercí com a advocat del consolat alemany a Barcelona Exiliat a Mèxic 1942, fou professor d’economia a l’Institut Tecnològic de Mèxic ITM i a la facultat de dret de la…

Vers el 1896 era corredor del comerç a Lleida, i feia alguns anys que s’havia integrat al moviment catalanista polític i literari El 1892 esdevingué el principal propagandista de les Bases de Manresa Fundà l’Associació Cultural Catalanista, en estreta collaboració amb la Unió Catalanista, de Barcelona Impulsà els jocs florals a Lleida