Resultats de la cerca

Biografia Estudià les primeres lletres al collegi de la seva ciutat natal Entrà al noviciat de Moià de l’Escola Pia el 16 de setembre de 1900 i hi professà el 17 d’agost de 1902 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat de sacerdot el 23 de març de 1909 Residí als collegis de Sarrià 1908-14, Sabadell 1914-29 i Vilanova i la Geltrú 1929-31 Nomenat rector del collegi de Sabadell 1931-34, impulsà la construcció del nou temple modernista obra de l’arquitecte Bernardí Martorell, edifici que s’inaugurà l’1 de maig de 1932 Davant les lleis de la República que impedien l’…

Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols  El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…

Filla d’un republicà que durant els anys que ocupà l’alcaldia del seu poble hi establí el primer grup escolar públic, estudià a l’Escola Normal de Barcelona, on obtingué el títol de mestra Després d’exercir a Pineda de Mar Maresme i Montmajor Berguedà cursà estudis a l’Escuela de Magisterio de Madrid 1924-28 Seguidora de les teories de la Institución Libre de Enseñanza, fou docent a Madrid, on aplicà l’ideari krausista  de Fernando Giner de los Ríos En esclatar la Guerra Civil passà a Catalunya, on dirigí l’ Ajut Infantil de Rereguarda El 1939 creuà la frontera amb un grup d’…

El regionalisme suposava, de fet, el manteniment de les tesis del provincialisme com ho exposà Joan Mañé i Flaquer en les seves Cartas provinciales , publicades el 1875 i adreçades a Cánovas del Castillo i una actitud més conservadora que la propugnada pel moviment catalanista sorgit cada cop amb major força dels avatars polítics del període 1868-74 catalanisme Aquesta diferenciació, poc clara els primers anys, es palesà en els escrits de caire conservador, però alhora netament contraris al centralisme uniformista castellà, publicats per Mañé i Flaquer al Diari de Barcelona i en el llibre El…

Fou creat el 1977 en substitució de la Delegación Nacional de Deportes El seu president té rang de secretari d’Estat i és nomenat pel Consell de Ministres Com a principals funcions, sanciona els estatuts de les federacions esportives espanyoles i n’acorda els programes esportius, els pressupostos i les estructures orgàniques Reconeix les especialitats esportives, qualifica les competicions de caràcter estatal i autoritza la celebració de competicions d’àmbit internacional a Espanya Concedeix subvencions i promou la investigació en l’àmbit esportiu Controla l’ús de substàncies prohibides Es…

S'inicià després de la independència, sota el signe del Romanticisme d’Espronceda i Zorrilla i l’actitud ideològica de Larra Del Modernisme hom pot destacar només l’obra de F Gavidia, mestre de R Darío, que introduí en la línia modernista la nova accentuació del vers alexandrí i l’adaptació al castellà de l’hexàmetre grec Al segle XX els poetes modernistes es decanten cap a les avantguardes i és VRosales y Rosales qui aconsegueix aquest pas de forma més reeixida Els prosistes que cal destacar són S Salazar Arrué, MA Espino, R González Montalvo i N Rodríguez Ruiz, entre altres Les generacions…

Fou fundat el 1973, amb el nom d’Unió Esportiva Bellvitge Inicià les seves activitats en el Collegi Mare de Déu de Bellvitge, participant juntament amb uns dos-cents escolars de l’àrea de Barcelona, en un campionat escolar de rugbi En la temporada 1982-83 es formà l’equip sènior masculí, que en la temporada 1984-85 jugà ja a la primer divisió espanyola L'equip es proclamà subcampió de la Copa FER 1985, campió de Catalunya 1986 i campió de la Copa Catalana de rugbi a 15 2013, i les temporades 2002-04 jugà a la divisió d'honor A i les del 2004-05 i 2011-12 a la divisió d'honor B…

Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques —però abans de les sentències del Tribunal Constitucional sobre aquelles, que daten del juny de 1986—, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part de diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 i de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de…

El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es modernitzà i es…

Fundat el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres del Centre Català , d’ideologia conservadora, com Joan Permanyer, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner, descontents per l’elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista —igualment de tendència consevadora dins el Centre Català—, com Cambó, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que…