Resultats de la cerca
Es mostren 586 resultats
Vladimir Nikolajevič Vojnovič
Literatura
Escriptor rus.
Fill d’un periodista dissident, que fou arrestat i enviat a un camp de treball, i d’una mestra, del 1951 al 1955 serví a l’exèrcit soviètic En 1957-59 estudià a l’Institut Pedagògic de Moscou i, posteriorment, treballà a la ràdio, entre altres ocupacions Juntament amb Aks’jonov, Kazakov i altres, és un dels principals renovadors de la literatura russa dels anys seixanta La seva obra és una sàtira de la vida quotidiana a la Unió Soviètica Cal esmentar les narracions Mij zdes živjom ‘Vivim aquí’, 1961, Khoču byt Čestnim ‘Vull ser honest’, 1963 i, especialment, Dvatovarisča ‘Dos companys’,…
Pablo Iglesias Posse
Història
Política
Polític i dirigent socialista gallec.
De família molt pobra i orfe de pare, aprengué a l’hospici de Madrid l’ofici d’impressor 1860-62 El 1870 s’afilià a la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional del Treball , de la qual fou expulsat, al cap de dos anys, amb Paul Lafargue Pel juliol del 1872 fou nomenat secretari de la Nueva Federación Madrileña, formada per dissidents de l’AIT, de tendència marxista Pel maig del 1874 era president de l’Asociación General del Arte de Imprimir, i pel maig del 1879 fundà, amb vint-i-tres companys, a Madrid i clandestinament, el Partido Socialista Obrero Español PSOE…
Anselmo Lorenzo Asperilla
Història
Política
Anarquista.
Tipògraf Formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de “La Solidaridad” 1870-71 Es destacà en el Congrés Obrer de Barcelona 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT La conferència secreta de València 1871 el nomenà delegat a la conferència de Londres de l’AIT, on conegué Marx i Engels personalment i on sentí una admiració apassionada per Laura Marx Després, davant l’enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua Afavorí la introducció…
Ismael Smith i Marí
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor, dibuixant i gravador.
Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona 1898-1904 Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès 1903, el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista El mateix any Xènius, des del Glosari , l’investí escultor noucentista Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 per les seves caricatures i per la…
República de Sud-àfrica 2014
Estat
El Congrés Nacional Africà CNA va renovar la majoria absoluta en les eleccions legislatives celebrades al principi de maig en obtenir 249 escons dels 400 que hi ha al Parlament Es tracta d’un bon resultat, malgrat els casos de corrupció i les desigualtats socials, que va garantir, al cap d’uns quants dies, que el Parlament reelegís per un segon i últim mandat Jacob Zuma president L’Aliança Democràtica DA, dirigida per Helen Zile, es va consolidar com a primera força opositora amb 89 diputats en tercer lloc es va situar la nova formació Lluitadors Econòmics de la Llibertat EFF, creada per…
El que cal saber de la hipotensió arterial
Patologia humana
La hipotensió arterial és una disminució transitòria o permanent de la pressió arterial per sota dels valors considerats normals que, en els adults, i en repòs, no han de baixar dels 90 mm Hg de pressió arterial màxima o sistòlica ni de 60 mm Hg de pressió mínima o diastòlíca La pressió arterial depèn del volum de sang circulant expulsat pels ventricles cap a les artèries i del grau de dilatació i contracció de les artèries petites i mitjanes Així, qualsevol circumstància o malaltia que modifiqui els factors anteriorment esmentats pot provocar una hipotensió Hi ha moltes persones que pateixen…
Eliezer ben Yĕhudà
Lingüística i sociolingüística
Activista sionista, periodista i lexicògraf jueu, de nom de naixement Eliezer Yitzhak Perlman.
Pertanyent a una família hassidita , fou criat per un oncle que, als 13 anys, l’envià a estudiar a una escola rabínica Influït tanmateix per la Haskalà, la tradició illustrada del judaisme, en fou expulsat al cap d’un any Una família benestant li finançà els estudis, dels quals les llengües foren una part important Al mateix temps, es convertí en un sionista convençut El 1878 anà a París a estudiar medicina i signà el seu primer article en hebreu, un allegat en favor de l’emigració de la diàspora a Palestina, com Eliezer ben Yĕhudà, nom que des d’aleshores utilitzà en la seva activitat…
Santiago Dexeus i Trias de Bes
Medicina
Metge tocoginecòleg.
Fill de Santiago Dexeus i Font , es llicencià a la Universitat de Barcelona 1959 i es doctorà a la de Madrid 1964 Director del Departament d’Oncologia de l’Institut de la Maternitat de Barcelona 1964-72, el 1973, amb el seu germà Josep Maria Dexeus i Trias de Bes , fundà l’ Institut Universitari Dexeus , del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia del qual fou director fins al 2004, quan fou expulsat per la gerència, fet que suposà un llarg litigi entre les parts Juntament amb el seu fill Damià Dexeus, el 2010 fundà el consultori Somdex Ginecologia, a la clínica Tres Torres de…
Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra
Política
Grup polític fundat per l’octubre del 1933 entorn del denominat grup de L’Opinió, expulsat de l’Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat.
En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC
Partito Comunista Italiano
Política
Partit polític italià, precedent de l’actual Partito Democratico
.
Fou creat el 1921, arran del congrés de Liorna, per A Gramsci, A Bordiga i P Togliatti, de l’ala dissident de l’extrema esquerra del Partito Socialista Italiano Dissolt el 1926 pel feixisme, s’organitzà clandestinament mentrestant Bordiga havia estat expulsat del partit i tingué molta importància en la Resistència italiana durant la Segona Guerra Mundial Acabada la guerra i fins el 1947 formà part del govern de coalició juntament amb cinc altres partits antifeixistes A partir del 1956, arran de la desestalinització a Rússia i de la repressió de la revolta hongaresa, Togliatti…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina