Resultats de la cerca
Es mostren 1164 resultats
Manuel Ardit i Lucas

Manuel Ardit
Historiografia
Historiador.
Es doctorà el 1975 i fou professor titular d’història moderna a la Universitat de València, d’on fou director del Servei de Publicacions Especialista en l’Antic Règim i la revolució liberal al País Valencià, publicà diversos articles i llibres sobre aquesta qüestió, entre els quals Revolución liberal y revuelta campesina 1977 Treballà, també, l’erasmisme valencià, el comerç amb l’Amèrica colonial o la demografia històrica La Inquisició al País Valencià 1970, Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna 1992 i Els Homes i la terra del País Valencià segles XVI -XVIII 1993…
Timor Oriental 2014
Estat
L’alta despesa del Govern en els sectors no energètics va suposar un gran estímul per a l’economia de Timor Oriental l’any 2014, que va créixer un 8%, tot i l’alentiment del sector del petroli i el gas, el principal motor de l’economia El país va mostrar la taxa d’inflació més baixa en tres anys, un 3%, seguint la tendència mundial en els preus dels aliments L’any va estar marcat pel litigi fiscal entre el Govern i l’empresa americana ConocoPhillips, perquè la justícia va resoldre a favor de l’empresa petroliera Arran de la sentència, l’executiu va decidir l’expulsió de cinc jutges…
Alcàntera
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la dreta del Xúquer, dins la vall de Càrcer o vall Farta.
Gairebé tot el terme és ocupat per conreus de regadiu 316 ha destinats principalment a tarongers 207 ha, hortalisses i planter d’arròs Les aigües provenen de la séquia d’Escalona Al S, envaït per contraforts de la serra Grossa, hi ha el conreu de secà 60 ha d’ametllers i d’oliveres, que retrocedeix davant els tarongers Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels mateixos propietaris L’activitat industrial es redueix als magatzems de preparació de taronges El poble 1372 h 2006, alcanterins o alcanterers 38 m alt, formà una senyoria junt amb Beneixida, que pertanyia a la…
Pere Roio
Cronologia
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Fou ordenat de sacerdot el 1610, beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de l’església de Sant Miquel d’Ontinyent Deixà, manuscrit i inèdit, un volum on descriví cinc dels esdeveniments del seu temps Els més interessants devien ser l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català, Memòria de lo que es practicà, any 1606, en la erecció de la Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència l’expulsió dels moriscos el 1609 Breve y compendiosa relación de la expulsión de los moriscos de toda España y particularmente del reyno de Valencia,…
, ,
Andreu Febrers
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
>Missioner jesuïta i lingüista.
El 1752 ingressà a la Companya de Jesús El 1755 fou destinat a Xile, on l’enviaren a les missions araucanes de La Imperial i Angol Aprengué la llengua maputxe, i es familiaritzà amb totes les llengües indígenes de la zona El 1764 publicà a Lima una obra lingüística, sobre la parla dels indis araucans de Xile, Arte de la Lengua General del Reyno de Chile amb un subtítol força extens L’obra presenta alguns trets lingüístics força moderns posa en relleu les estructures morfològiques recomana la pràctica viva com el gran mètode d’aprenentatge i aconsella als missioners el seu aprenentatge Sobre…
Hematèmesi
Patologia humana
És anomenada hematèmesi l’expulsió de sang amb els vòmits Per tal que tingui lloc una hematèmesi, cal que prèviament s’hagi produït una hemorràgia a l’esòfag, l’estómac o el duodè quan les hemorràgies s’esdevenen més enllà del duodè, la sang abocada al tub digestiu és expulsada de l’organisme amb les deposicions La sang que es presenta en els vòmits pot ésser vermella, quan és sang fresca, o bé fosca, quan es troba coagulada o parcialment digerida, després de romandre algunes hores a l’estómac En aquest darrer cas, els coàguls de sang solen adquirir una consistència viscosa i s’adhereixen als…
Reflux per analgèsics
Patologia humana
És anomenat nefropatia per analgèsics un trastorn de la funció renal ocasionat pel consum habitual de determinats medicaments analgèsics a dosis elevades Aquesta malaltia es presenta generalment en persones que han pres durant anys grans dosis de medicaments analgèsics constituïts per barreges de diverses substàncies Els medicaments responsables i el temps durant el qual s’han consumit és molt variable, però en general es tracta de dosis elevades, com per exemple sis comprimits diaris d’una barreja d’àcid acetilsalicílic i paracetamol durant sis anys Per mecanismes desconeguts, aquest abús de…
Proves complementàries d’embaràs
Fisiologia humana
Generalment, els símptomes i els signes són prou clars, i la prova descrita confirma l’embaràs Això no obstant, pot succeir que durant les primeres setmanes aquests siguin poc evidents i que el resultat de la prova no sigui gaire clar En aquests casos, pot ésser útil de realitzar altres proves que en confirmin la diagnosi Per a diagnosticar l’embaràs es pot efectuar una anàlisi de laboratori , que permet de detectar l’HGC produïda per la placenta, d’una manera una mica més precisa que amb el mètode que s’ha descrit anteriorment Abans s’empraven preferentment mètodes biològics , però ara per…
Pedralba
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Camp de Túria; el terme és travessat d’W a E pel Túria.
El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc Només alguns turons són ocupats per pins 500 ha i matollar 500 ha Els conreus ocupen el 80% del territori Predomina el secà, amb 4 500 ha vinya 1 900 ha, garrofers, oliveres, cereals i ametllers El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils La ciutat 2 053 h agl 2006 152 m alt, que rebé aquest títol el 1927, és…
Atzeneta d’Albaida
Atzeneta d’Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, situat al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d’Agullent que separa aquesta vall del Comtat.
És travessat pel barranc d’Atzeneta , però l’aigua per al regatge procedeix del riu d’Albaida per mitjà d’un canal regulat per una junta de regants L’àrea regada ocupa 58 ha dedicades a hortalisses, llegums i arbres fruiters La major part de les terres conreades són de secà oliveres, garrofers i ametllers La propietat és molt repartida, i el 93% de la terra és conreada directament pels propietaris Indústries tèxtils i de fusta Sofrí un fort augment de població al llarg del s XVIII, continuat fins el 1860, que aconseguí el màxim amb 1 562 h a la segona meitat del segle sofrí una forta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina