És anomenada hematèmesi l’expulsió de sang amb els vòmits. Per tal que tingui lloc una hematèmesi, cal que prèviament s’hagi produït una hemorràgia a l’esòfag, l’estómac o el duodè; quan les hemorràgies s’esdevenen més enllà del duodè, la sang abocada al tub digestiu és expulsada de l’organisme amb les deposicions.
La sang que es presenta en els vòmits pot ésser vermella, quan és sang fresca, o bé fosca, quan es troba coagulada o parcialment digerida, després de romandre algunes hores a l’estómac. En aquest darrer cas, els coàguls de sang solen adquirir una consistència viscosa i s’adhereixen als altres elements vomitats, com ara restes alimentàries o suc gàstric. Les causes més freqüents d’hematèmesi són: úlcera pèptica, gastritis, esquinçament de varices esofàgiques, esquinçament de la mucosa esofàgica per vòmits violents, esofagitis per reflux i tumors malignes de l’esòfag, l’estómac o l’intestí prim.
Les hematèmesis amb importants pèrdues de sang poden ocasionar un estat de xoc o de col·lapse vascular; quan són lleus, però reiterades, poden causar una anèmia.