Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Feu treballs de perfeccionament amb Joan Guinjoan i Rosa Colom i posteriorment amplià els estudis amb Ch Causeret, M Deschaussées i M Rybicki a París, on el 1973 obtingué el títol de l’Escola Normal de Música Fou primer premi en els concursos internacionals de Jaén 1973, Épinal 1977 i Paloma O’Shea, de Santander 1979 S’inicià en la música de cambra al costat de Gonçal Comellas, Rafael Ramos i Arto Noras, i també amb el Quartet Gabrielli de Londres Ha desenvolupat una tasca important com a solista al capdavant de formacions…

Vida Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, realitzà els seus primers aprenentatges musicals de la mà de Jordi Albareda a l’Acadèmia Caminals Parallelament als estudis d’arquitectura, s’interessà pel món de la composició amb J Cercós, X Montsalvatge i, especialment, JM Mestres Quadreny Aquest darrer la posà en contacte amb el món de l’avantguarda i amb la música electroacústica, un camp en el qual Bofill ha destacat especialment Creadora d’una obra de caràcter experimental, ha sabut integrar-se en la tradició musical a través d’una particular lectura dels seus…

Compaginà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb els de música al Conservatori del Liceu Posteriorment estudià composició amb JA de Donostia Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , de Barcelona, impartí classes de música en els cursos per a estrangers de la Universitat de Barcelona A més, fou professor de música a l’escena de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Fou un prolífic assagista i conferenciant sobre temes musicals, i publicà nombrosos articles i critiques en la premsa local i estrangera, i exercí la crítica musical en Ràdio Barcelona,  Serra d’Or ,  Diario de…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans i de Georges Marty Obtingué un primer premi d’arpa l’any 1905 Del 1909 al 1926 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de París, i durant la segona part de la dècada dels anys vint feu les primeres aparicions com a solista a França Participà en els Concerts Lamoureux des del 1921 La seva carrera internacional no començà fins el 1934 amb un concert a Donauschingen, que fou seguit d’altres concerts en diferents ciutats europees Del 1948 al 1958 fou professora d’arpa al Conservatori de París El compositor Albert Roussel li dedicà…

Començà els estudis de piano a cinc anys, i fou alumne d’Alphonse Hasselmans al Conservatori de París, on s’inicià en l’arpa quan en tenia setze El 1912 obtingué un primer premi en aquest instrument Fou el primer intèrpret de la Sonate pour flûte, alto et arpe de C Debussy, que estrenà el 1916 sota la supervisió del mateix compositor L’any 1922 formà el Quintet Instrumental de París, que des del 1945 fou conegut com el Quintet Pierre Jamet Molts compositors, com Albert Roussel o André Jolivet, dedicaren obres a aquest quintet de flauta, arpa i trio de corda Del 1936 al 1959 fou arpista…

Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a…

Estudià al Neues Konservatorium de la seva ciutat natal, i debutà el 1929 com a Sieglinde La valquíria a Chemnitz, al costat de la seva germana El 1932 passà a formar part de la companyia del Teatre Alemany de Praga, i el 1936 debutà a l’Òpera de Viena, de la qual acabà formant part, especialitzada en el repertori operístic de R Wagner i R Strauss El 1936 fou Donna Elvira Don Giovanni a Salzburg, i dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres en el paper de la primera dama La flauta màgica i Chrysothemis Electra Hi tornà el 1947 i el 1955 El 1946 estrenà a Zuric Niobe , de H…

Estudià orgue i composició a Ljubljana, i posteriorment inicià els estudis de cant amb E Rado a Viena, on el 1936 debutà en un paper secundari a La flauta màgica El mateix any cantà a Salzburg sota la direcció d’A Toscanini i fins el 1959 es presentà al prestigiós festival de la ciutat austríaca encarnant els principals papers per a tenor de les òperes de Mozart, de qui es convertí en especialista El 1955 inaugurà la nova Òpera de Viena amb el Florestan de Fidelio , i de seguida fou convidat a diversos teatres internacionals, on interpretà un extens repertori que abraçà òperes dels segles…

Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de Montbui 1552…

La primera notícia que hom en té prové de Giraldus Cambrensis ~1147-1223, que en la seva Descriptio Cambriae afirma que els gallesos coneixien i practicaven la polifonia Els instruments principals eren l’arpa, la flauta i el crwht, amb què acompanyaven el cant fins a quatre veus Del s XIV són uns cants amb acompanyament d’arpa o peces per a arpa sola que són les tabulatures instrumentals més antigues Els pennillion telyn , on cada cantor segueix una melodia diferent, i encara una altra l’harpa, s’integren en una superior harmonia Se suposen derivats de velles formes bàrdiques, popularitzades…