Resultats de la cerca

Estudià música a Angers i el 1895 anà a París per realitzar estudis de medicina i música Fundà una Escola Normal de Música 1910 i una Societat Mozart 1911 Després de la Primera Guerra Mundial viatjà fent concerts com a organista i pianista per Bèlgica, Holanda, Àustria, Romania, Turquia i Espanya Després de treballar com a organista a Saint-Martin-des-Champs, a Notre-Dame-des-Blancs-Manteaux, a Saint-Séverin i al Sacré-Coeur, el 1925 fou contractat com a organista de Saint-Augustin com a successor d’E Gigout El 1924 fundà la publicació periòdica "Orgue et les organistes" Els dots d’…

Estudià música a Buda amb Semann Començà la seva carrera el 1834 com a oboista, i posteriorment fou director de la banda del quart regiment d’artilleria austríac, amb la qual viatjà fent concerts per Alemanya El 1843 fundà la seva pròpia banda a Berlín i realitzà gires per Europa, Rússia i els EUA 1849, on compongué el seu famós vals Träume auf dem Ozean 'Somnis sobre l’oceà' El 1858 esdevingué mestre de capella de l’emperador Francesc Josep a Viena El 1864 fundà una orquestra a Munic que dissolgué el 1870 A partir de llavors treballà com a director convidat Com a compositor fou famós per les…

Estudià musicologia a la Universitat de Munic, on fou deixeble d’A Sandberger i Th Kroyer i es doctorà el 1918 Cursà els estudis de piano, composició i direcció a l’Akademie der Tonkunst de Munic Fou repertorista i director d’orquestra en diversos teatres alemanys Fundà 1945 i dirigí des del 1953 un institut de recerca musical a la Philologisch-Theologische Hochschule Obtingué un postdoctorat en musicologia a la Universitat d’Erlangen 1946, centre on esdevingué primer catedràtic d’aquesta matèria el 1956 Gran autoritat en l’estudi de la música medieval, fundà i edità Monumenta Monodica Medii…

Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal amb A Stroessel i posteriorment amplià la seva formació musical a la Universitat de Colúmbia Debutà el 1937 i un any després fundà l’Orquestra de Cambra de Nova York Fou el primer director de raça negra que aconseguí obrir-se un camí en l’àmbit internacional, convidat per diferents orquestres nord-americanes NBC, Filharmònica de Nova York, Orquestra de Filadèlfia i europees Göteborg, Frankfurt, a més de la d’Israel i l’Orquestra Simfònica de Sydney El 1944 fundà l’American Youth Orchestra Entre el 1961 i el 1974 exercí el càrrec de…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Sofia, formació que amplià a Praga amb V Talich Inicià la seva carrera com a violinista, fins que el 1946 fou nomenat segon director de l’Orquestra Filharmònica de Sofia Es mantingué en aquest càrrec fins el 1954, any en què fundà l’Orquestra Simfònica de Šumen El 1948 també fundà l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Búlgara, de la qual fou titular fins el 1980 El 1957 començà a dirigir l’Orquestra Femenina de Corda del Conservatori de Sofia El 1961 assumí la direcció del Cor Masculí de Sofia, i el 1981, la direcció artística de l’Orquestra Filharmònica de…

Fill del pioner de l’aviació catalana Ferran Llàcer, el 1931 es feu soci de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant els primers anys volà acompanyant Jaume Picañol Una vegada passada la Guerra Civil Espanyola, fundà juntament amb altres afeccionats l’Aeroclub de Sabadell 1948 i n’assumí el càrrec de secretari Fou un dels primers alumnes dels cursos de l’escola de pilotatge que s’hi fundà El 1949 participà en la primera Volta a Espanya Collaborà en l’organització del Festival Aeri Internacional de Sabadell 1949 en la fusió amb l’Aeroclub de Barcelona, que creà l’Aeroclub Barcelona-Sabadell…

Després d’iniciar-se l’any 1948, s’incorporà a la Penya Cultural Barcelonesa el 1951 Fou campió de Catalunya de lluita en les categories de 74 i 82 kg 1962-66 i subcampió en tres ocasions 1951, 1952, 1959 Fou també subcampió d’Espanya en tres ocasions El 1960 fundà el club de lluita El Hogar Obrero del Bon Pastor, on competí i feu d’entrenador Posteriorment fundà el Centre Social Baró de Viver El 1969 obtingué el títol d’àrbitre i l’any següent fou escollit representant de clubs i lluitadors a la Federació Catalana de Lluita També exercí com a delegat de la selecció catalana El 1980 fou…

Establert a Barcelona els anys vint, fou un dels pioners de l’hoquei sobre patins català com a jugador de l’Atlètic Club Galeno i de l’Skating Club Fou directiu i representant d’aquest últim club quan es fundà la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 Passada la Guerra Civil, fou vicepresident de l’Skating Club anomenat llavors Club Patín Impulsà la construcció d’una nova pista a la plaça de Francesc Macià, d’on sorgiren grans patinadors i jugadors d’hoquei L’any 1950 el seu club guanyà el Campionat d’Espanya d’hoquei sobre patins L’any següent fou designat membre del Comitè…

El 1868 fundà a València El Cosmopolita , que li valgué persecucions Fou després redactor del Diario Mercantil i de Las Provincias , on destacà per les seves cròniques directes de la tercera guerra Carlina A Madrid collaborà en La Correspondencia de España amb l’aportació econòmica del seu propietari i la de Joan Guix, fundà La Correspondencia de Valencia 1865 Creà també El Noticiero Sevillano , El Noticiero Universal de Barcelona 1888 i l’agència de notícies Mencheta Introduí el reporterisme en el periodisme espanyol Diputat i senador, escriví De Madrid a Panamá 1886 i, contra Constantí…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1951 fundà el  Cor Madrigal , que dirigí fins el 1981 i amb el qual mantingué una intensa activitat que donà a conèixer gran part del repertori coral català i europeu dels segles XVI i XVII, i també el contemporani Més tard, per encàrrec de la Universitat de Barcelona, fundà la Coral de Ciències de l’Educació 1992, tasca que compaginà amb el projecte de recuperació de l’antiga capella de música de Santa Maria del Pi Barcelona, de la qual fou director des d’aquest any fins al 2005 Participà en jornades pedagògiques, i també en congressos…