Resultats de la cerca

Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca, però el papa anullà el nomenament, conferint-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII Galceran es negà a acceptar l’anullació fins que el 1431 el rei aconseguí per a ell la seu d’Elna

Pel setembre del 1843 fou nomenat capità general de Catalunya, amb ordres de liquidar la Insurrecció Centralista , en collaboració amb el general Prim Havent arribat davant de Barcelona, activà el bombardeig de la ciutat que ja havia iniciat el capità general interí Gil de Aballe fins que els representants de la Junta Suprema barcelonina anaren a negociar amb ell la capitulació de la ciutat Poc després fou substituït per Ramon de Meer

El 1519 s’uní a l’expedició d’Hernán Cortés, del qual esdevingué un dels lloctinents El 1524 inicià la conquesta d’Hondures per ordre de Cortés, però pactà amb el governador de Cuba Diego de Velázquez el repartiment dels beneficis Olid vencé dues expedicions enviades contra ell, manades per Francisco de las Casas i Gil González Dávila En marxar Hernán Cortés contra ell, fou traït pels seus hostes-presoners i oficials i morí assassinat

Residí molt de temps a Barcelona Illustrà nombroses novelles i realitzà litografies Republicà i liberal, s’exilià a França l’any 1871 i publicà en diferents periòdics satírics de París A la seva mort s’edità a Madrid un Album Ortego , presentat per Josep Lluís Pellicer, per ajudar econòmicament la vídua i els fills Collaborà a Gil Blas 1864 i edità El Fisgón 1865, Doña Manuela 1865, El Sainete 1867 i Jeremías 1869

Fill legitimat de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure casat amb Aldonça de Cervera Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d’Eixea enfront dels navarresos l’any següent, per mitjà seu, es concertà treva Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya-Aragó

Situada a la Cordillera Real, en una regió agrícola i ramadera és un petit nucli industrial Centre d’ensenyament superior Universidad de Cuenca, fundada el 1868 Fou fundada el 1557 per Gil Ramírez Dávalos sobre la ciutat indígena de Torrebamba amb el nom de Santa Ana de los Ríos de Cuenca Des del 1809 fins al 1816 fou seu de la Real Audiencia a causa de la revolució de Quito, i el 1845 s’hi reuní la Convención Nacional

S’inicià en l’activitat pugilística el 1976 i competí representant el Club de Boxa Experimental del barri de Sants de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà 1980 Fou membre de la selecció catalana de boxa amateur i guanyà el torneig Vicente Gil 1981 El 1984 es retirà Des del 1988 presideix la Federació Catalana de Boxa Amateur FCBA, creada arran de la segregació de la boxa professional un any abans

Integrat també dins el Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Obriren noves vies a Montserrat i als Pirineus, i descobriren zones d’escalada, com al Port, les Agulles de la Móra Comdal, la Picota del Racó o la Taula d’en Serola L’escalador del grup amb una trajectòria més destacada fou Kildo Carreté Mantingueren les activitats fins que Emili Civís, Ferran Abella, Emili Gil i Claude Colin inauguraren el CADE de Terradets 1963

L’agència oficial de notícies de la República Democràtica Popular de Corea, KCNA, anuncia el nomenament del nou cap de les Forces Armades, Ri Myong-su El 10 de febrer, mitjans de comunicació de Corea del Sud havien informat sobre l’execució del seu predecessor, Ri Yong-gil, per "corrupció i conspiració faccional" Ri Myong-su és el quart cap de les Forces Armades des que el president Kim Jong-un va accedir al càrrec el 2011

Estudià medicina i dret Membre fundador del Partido Demócrata 1849, fou governador de Valladolid 1854-56 i participà en la rebellió del Cuartel de San Gil 1886 Durant la revolució del 1868 romangué a Madrid, d’on fou nomenat batlle 1868 Fou president de les Corts Constituents 1869-70 i 1872 i com a tal rebé l’abdicació d’Amadeu I Proclamada la Primera República, fou un dels causants de la ruptura entre federals i radicals