Resultats de la cerca
Es mostren 928 resultats
ventar
Agronomia
Netejar (el gra) separant-lo de les impureses que l’acompanyen, sotmetent-lo a la ventadora.
ventar
Agronomia
Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separi el gra de la palla, les volves, etc.
esquerda de dessecació
Esquerdes de dessecació a Pucusana, prop de Lima (Perú)
Miguel Vera León (CC BY 2.0)
Geologia
Esquerda que es produeix per dessecació de la superfície d’un dipòsit sedimentari de gra fi.
Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats
grana
Agronomia
Porció de civada o d’una altra mena de gra que hom dóna a les haveries.
germinació
Biologia
Botànica
Inici del desenvolupament d’una espora, d’un gra de pol·len o d’una diàspora qualsevol.
llauradora
Oficis manuals
Agronomia
Pala acanalada, generalment amb un mànec curt, per a agafar gra, sucre, etc, en petites quantitats.
fanecada
Agronomia
Mesura superficial agrària corresponent a la superfície que pot ésser sembrada amb una faneca de gra.
ereradora
Agronomia
Branca forcada que hom empra per a sostenir l’erer al temps d’ererar el gra.
magnesita
Magnesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat de magnesi, MgCO3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Es presenta en masses de gra gruixut molt compacte És incolora o blanca i amb l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, si és pura, 3 El magnesi hi pot ésser substituït, en proporció variable, per ferro, la qual cosa dóna lloc a una sèrie completa, que arriba fins a la siderita La magnesita, anomenada també giobertita , és un dels principals minerals del magnesi Hom la fa servir per a fabricar totxos refractaris, ciment i paviments i per a preparar composts del magnesi La magnesita és un dels composts de magnesi de més…
arna
arna Eruga d’àrctid
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes lepidòpters nocturns les larves dels quals s’alimenten de teixits d’origen animal (llana, feltre, pell, etc), de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats.
No solen atacar els teixits d’origen vegetal, si aquests no són impregnats de greixos o d’altres substàncies d’origen animal Les larves de l' arna de la roba Tineola bisselliella , família dels tineids teixeixen xarxes de seda a les galeries que excaven en els teixits Un capteniment comparable tenen les de l' arna de les estores Trichophaga tapetzella , família dels tineids, les quals, a més, també s’alimenten d’excrements de ratpenats i d’egagròpiles de mussols Les larves de Tinea pellionella , un altre tineid, viuen, per contra, dins tubs que elles mateixes construeixen i que traginen en…