Resultats de la cerca

A l’hivern, és negre grisenc amb el ventre blanc Habita a Islàndia, les illes Fèroe, Grenlàndia i el N de Rússia i Sibèria, i hiverna a les costes atlàntiques europees fins al canal de la Mànega És ocasional rar, a l’hivern, a les costes rocalloses dels Països Catalans 4territ gros Territ

Del llatí ponere, positum , és un instrument transportable que resta collocat sobre una taula o, si és més gros, sobre el terra Fou molt representat en les miniatures medievals Normalment, els orgues positius estan equipats amb mitja dotzena de jocs, quasi sempre amb la base d’un joc principal o cara de 4'

El rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri és eminentment arborícola es refugia a l’interior de les clivelles i els forats dels troncs La seva citació als Països Catalans és força recent 1983, però, d’ençà que hom en capturà un primer exemplar a Olzinelles, se n’ha trobat un grup de més de 15 individus, la qual cosa fa creure que no és tan escàs com hom havia pensat Jordi Corbera És la més petita de les tres espècies de nòctuls europees Una de les característiques que la fa distingible és la longitud del tercer dit, que oscilla entre 73,5 i 81,5 mm La llargada del peu és menor que la…

Tenien el cos massís i un crani gros en vist el volum corporal, i el cervell, poc desenvolupat i amb els hemisferis gairebé llisos que deixaven al descobert el cerebel Llur dentat era complet, amb una evolució clara cap a la dentadura carnívora típica Hom els ha dividits en dos subgrups procreodonts i eucreodonts

És de cos gros, d’ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere gallina El gall de Bankiva és considerat com de l’espècie salvatge que originà l’actual gall domèstic

Poques referències es conserven d’aquesta església situada dins la vila de Cervera Se sap que estigué subjecta al priorat ripollès de Sant Pere Gros Entre els qui estaven exempts de la dècima papal dels anys 1279 i 1280 al bisbat de Vic, hi figura fra Nicolau, rector i procurador de Sant Salvador de Cervera