El rat-penat nòctul petit (Nyctalus leisleri) és eminentment arborícola: es refugia a l’interior de les clivelles i els forats dels troncs. La seva citació als Països Catalans és força recent (1983), però, d’ençà que hom en capturà un primer exemplar a Olzinelles, se n’ha trobat un grup de més de 15 individus, la qual cosa fa creure que no és tan escàs com hom havia pensat.
Jordi Corbera.
És la més petita de les tres espècies de nòctuls europees. Una de les característiques que la fa distingible és la longitud del tercer dit, que oscil·la entre 73,5 i 81,5 mm. La llargada del peu és menor que la meitat de la tíbia. La part dorsal de l’animal és de color fosc, mentre que la ventral presenta una coloració més clara. Pel que fa a la fórmula dentària, vegeu el que hem indicat sobre la dentició del gènere en parlar del rat-penat nòctul gros.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 35 a 46 mm, cua de 37 a 48 mm, peu de 7 a 10 mm, cap i cos de 54 a 75 mm, envergadura aproximada de 300 mm, longitud condilobasal de 15 a 16,1 mm, fila dentària superior (C-M3) de 5,8 a 6,3 mm, i pes aproximat de 14 a 20 g.
Àrea de distribució del rat-penat nòctul gros (Nyctalus noctula, punts blaus) i del ratpenat nòctul petit (N. leisleri, punts vermells) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Surt una mica més tard del seu amagatall que el rat-penat nòctul gros. Vola a mitja alçada mentre captura dípters, insectes que constitueixen la seva principal font de recursos tròfics. És un bon volador i pot realitzar grans migracions. A les illes Açores, se’l pot veure volar de dia quan les condicions ambientals ho permeten. Les femelles tendeixen a formar colònies en el decurs de l’època reproductora. Té únicament d’una a dues cries per part, i són moltes les dades que es desconeixen de la biologia d’aquesta espècie fins al moment actual.
Hom l’inclou en el grup biogeogràfic d’espècies centreeuropees. Als Països Catalans, sols se’n tenen dues citacions, i recents (1983 i 1985), a la localitat d’Olzinelles (Vallès Oriental) i a les rodalies de Vic (Osona). Pel que fa a la distribució europea, cal considerar-la força dispersa; se l’ha trobada a Irlanda, al S d’Anglaterra i a la part centreoriental d’Europa. També habita les illes de les Açores i de Madeira i, fins i tot, se l’ha vist a l’Himàlaia.