Resultats de la cerca
Es mostren 1066 resultats
Anthony Francis Dominic Milner
Música
Compositor anglès.
Estudià amb Mátyás Seiber 1944-48 Ensenyà al Morley College 1946-62, al Royal College of Music 1961-89, al King’s College de Londres 1966-71 i al Goldsmith’s College de la Universitat de Londres 1974-80 Del 1954 al 1965 fou director i clavecinista del London Cantata Ensemble La inspiració religiosa és la base de moltes de les seves obres, sobretot les escrites per a cor També compongué obres per a orquestra Variations , 1958 i per a grups de cambra El seu coneixement profund de la història de la música escriví un llibre sobre l’ensenyament de l’harmonia i diversos escrits sobre el segle XVI…
Raphael Georg Kiesewetter
Música
Musicòleg austríac.
Fill d’un metge, estudià filosofia a Olomouc i dret a Viena No acabà, però, cap d’aquestes dues carreres i el 1794 ingressà a la cancelleria de l’exèrcit imperial en qualitat d’oficial, càrrec que ocupà fins el 1801 El 1811 fou nomenat conseller imperial a Viena Parallelament a la seva carrera professional, havia anat seguint estudis musicals Rebé lliçons de piano, cant, flauta, fagot i guitarra, i també estudià composició i harmonia Participà molt activament en la vida musical vienesa com a cantant i organitzador de concerts, i creà una collecció de partitures antigues que més…
Enrique Iturriaga Romero
Música
Compositor peruà.
Estudià piano amb L Rosay i teoria i harmonia amb A Sas, a Lima 1934-39, i composició amb R Holzmann al Conservatori Nacional de Música 1945-50 El 1957 anà a París, on fou deixeble d’Arthur Honegger Rebé diversos guardons, com ara el Premio Juan Landaeta al II Festival LatinoAmericano, a Caracas 1957 Fou professor de composició al Conservatori de Lima i a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Fou director del Conservatori Nacional de Música 1973-76, el 1999 fou elegit director general Durant el període 1953-64 exercí la crítica musical en el diari Comercio de Lima Iturriaga…
Paul Gilson
Música
Compositor belga.
Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge harmònic que es…
José Padilla Sánchez
Música
Compositor i director andalús.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà al Conservatori de Madrid amb José Rivera i Pedro Fontanilla Més tard, entre el 1930 i el 1934, amplià coneixements d’harmonia i composició a Itàlia Com a compositor, s’especialitzà en música teatral, cançons i cuplets, que estrenà amb gran èxit i que foren interpretats, entre d’altres, per cantants com Raquel Meller, Concha Piquer, Celia Gámez, Mistinguett, Josephine Baker o Maurice Chevalier Entre la seva nombrosa producció destaquen les sarsueles La bien amada -que incloïa el pasdoble Valencia , de fama…
Manuel Manrique de Lara y Berry
Música
Crític musical i compositor murcià, difusor de les idees wagnerianes.
Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de…
Josep Falcó i Torró
Música
Compositor valencià.
Durant la seva infantesa formà part del cor de l’església de Santa Maria d’Ontinyent Allà rebé el magisteri de Josep Mir i, un cop abandonà el cor, fou deixeble de l’organista Francesc de Paula Bonastre L’any 1858 ingressà al Conservatori de Música de Madrid, on tingué mestres com J Monasterio i E Arrieta i obtingué alguns premis d’harmonia i composició A partir del 1876 fou professor de solfeig a l’Escuela Nacional de Música Dins el conjunt de la seva obra destaquen les cançons per a veu i piano, entre les quals un bon nombre d’havaneres de saló que li proporcionaren una certa…
Pelagi Negre i Pastell
Historiografia catalana
Historiador, polític i advocat.
Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de la propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921, on defensà que l’organització de la propietat agrària es basa en principis justos i equitatius, i l’harmonia del camp català Formà part del consell central de la secció agrària de la Lliga i presidí el Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Fou bibliotecari de l’Ateneu de Girona i tresorer de l’Institut d’Estudis Gironins Collaborà en Diari de Girona , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Pyrene , Revista de Girona , etc, on publicà…
Maria Rosa Barbany i Sallent
Música
Mezzosoprano.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Concepció Callao, i posteriorment al Conservatori, on guanyà el Premi Extraordinari de Música 1953 Prosseguí els seus estudis musicals a Siena i Roma —es formà en lied amb el mestre Giorgio Favaretto—, Stuttgart 1956 —on estudià amb Martha Haas moltes de les grans peces de Mozart— i Londres Guanyà el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de cant Actuà a les principals sales de concert d’Europa i interpretà també diverses òperes amb un gran èxit de públic i crítica Enregistrà la Missa de Stravinsky per a Harmonia…
Daniel Chabrun
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià simultàniament a la Universitat i al Conservatori de París, combinant estudis de lletres amb els de piano, harmonia, fuga, contrapunt i direcció d’orquestra El 1954 guanyà el primer premi de direcció al conservatori d’aquesta ciutat i inicià la seva trajectòria professional, tant a França com a l’estranger Molt aviat es mostrà obert a tot tipus de repertori, amb la direcció d’obres d’autors diversos, des de H Purcell fins a A Webern, passant per CW Gluck, WA Mozart, G Rossini o C Debussy, a més de Claude Prey, de qui el 1966 estrenà l’òpera Jonàs Collaborà amb J Vilar en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina