Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
ullera

Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
ratlla
Mineralogia i petrografia
Marca que deixa en la roca l’ungla, la navalla o un altre estri amb el qual hom vol provar-ne la duresa.
A més del color, hom hi pot observar una pols característica que la destaca, que pot servir per a altres proves, però que, de moment, serveix per a una primera classificació
regla de Bessel
Geografia
Mètode operatiu en la mesura d’angles amb un azimutal d’ullera invertible amb el qual hom elimina els errors sistemàtics.
Constitueix alhora un resum del mètode de les observacions conjugades Per a aplicar-lo hom mesura dues vegades l’angle considerat, tot mantenint vertical l’eix de rotació de l’alidada, la primera vegada amb la ullera en la posició normal, i la segona en la posició invertida La mitjana aritmètica dels valors obtinguts és la mesura de l’angle
Dšemdet-Naṣr
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de Mesopotàmia excavat a partir del 1925, que donà nom al darrer període en què hom ha dividit la protohistòria d’aquella regió.
Hom el considera una continuïtat urbana d'Uruk
no-res
Filosofia
Concepte límit amb què hom significa la negació absoluta, l’absència de l’ésser, la no-existència o la destrucció de tot ésser.
El problema del no-res ha estat plantejat àdhuc en una filosofia com la grega, que pot ésser definida com la filosofia el punt de partida de la qual és l’ésser mateix qüestions com la del sentit de la negació, la del buit o la de la matèria com a principi de pura indeterminació impliquen la pregunta pel no-res, bé que aquest, com a tal, no sigui pròpiament cognoscible només l’ésser és, i és cognoscible del no-res no surt res ni hom pugui parlar pròpiament d’ell hom parla del no-res amb referència només a l’ésser El creacionisme cristià suposà tanmateix una…
índex transport
Química
Variable que hom defineix, per a cada anió o catió d’una solució electrolítica per la qual hom fa circular un corrent elèctric, com la fracció del corrent total transportat per cadascun d’ells.
En un sistema que consta d’un anió i un catió, els índexs poden representar-se per t + i t - , i s’acompleix que t + + t - = 1 L’origen dels índexs de transport està en el fet que, en general, els ions no tenen la mateixa velocitat de migració cap a l’elèctrode i, així, els ions més ràpids transporten més quantitat de corrent per unitat de temps La mesura dels índexs de transport pot efectuar-se pel mètode de Hittorf, basat en les diferències de concentració en les proximitats dels elèctrodes com a conseqüència de les diferents velocitats dels ions, pel mètode de la superfície de separació…
estufa
Calefacció
Cambra o caixa metàl·lica, tancada i aïllada de l’exterior, a l’interior de la qual hom pot aconseguir i mantenir la temperatura desitjada.
Hom l’empra en els laboratoris i en les installacions industrials per a desinfecció, esterilització, assecatge, producció de cultius microbians, etc
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els…
cotí
Indústria tèxtil
Tela gruixuda i resistent que en el seu origen hom fabricava amb fils de lli o de cànem i després amb cotó.
El típic cotí és ratllat a dos colors i utilitzat per a la confecció de matalassos i traspontins El lligament és sarja o derivats, i algun cop hom hi combina el setí de cinc En variants diverses serveix també en la confecció de pantalons, cotilles i folres de cortinatges
àcid ftàlic
Química
Àcid aromàtic dicarboxílic que hom obté per oxidació del naftalè a 400°C utilitzant com a catalitzador pentòxid de vanadi o de molibdè.
N'existeixen les formes orto, meta i para , bé que correntment amb el nom de ftàlic és coneguda la forma orto És poc soluble en èter o en cloroform, però es dissol bastant bé en aigua i en alcohol Hom l’utilitza per a obtenir les resines de polièster
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina