Resultats de la cerca

Fou més coneguda com L’Associació i tingué com a objectiu una activitat educativa Edità el Butlletí de l’associació d’alumnes obrers de l’Escola Industrial 1922 El 1923 començà un període d’expansió, amb l’adquisició d’un terreny que es convertí en estadi –actualment és el camp municipal de futbol de Vilanova i la Geltrú– A més del futbol, tingué seccions d’atletisme, natació i ciclisme L’equip de futbol es consolidà com un dels més importants de la comarca del Garraf Després de proclamar-se campió d’aquesta competició 1928, jugà tres temporades 1928-31 a segona preferent i…

Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P Balañà Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965 Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc, si bé les càmeres eren de lloguer Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último…

És la gran empresa industrial valona El 1920 participà en la constitució del càrtel internacional de la sosa juntament amb dues empreses britàniques per aquest fet la seva notable expansió internacional restà circumscrita al centre i el S d’Europa fins que, durant la Segona Guerra Mundial, s’installà al Brasil i penetrà en el mercat nord-americà L’explotació d’aquest grup empresarial es distribueix en quatre sectors d’activitat el farmacèutic, el químic, el de plàstics i el de transformació, amb una xifra general de negoci que oscillava al voltant dels 7 900 milions d’euros l’any…

Fins el 1922 fou anomenada Escola Elemental del Treball Hom hi podia seguir en cursos nocturns vuit especialitats diferents Un servei de beques permetia de completar els estudis en algunes de les altres seccions de caràcter superior de l’Escola Industrial Sota l’acció del seu primer director, Rafael Campalans 1917-24, l’escola es convertí en un centre actiu de cultura popular amb l’organització de conferències J Carner, A Gual, F Layret, Rovira i Virgili, etc, lectures literàries i cursets d’humanitats Posteriorment hom hi incorporà l’ensenyament d’oficis artístics 1924, l’…

És un nucli modern amb les característiques d’una colònia fabril , que es prolonga amunt per la carretera que puja al poble vell Rep també el nom de Can Carner , empresa industrial que la va crear A l’altra banda del riu hi ha l’estació del ferrocaril

El desenvolupament industrial de la ciutat indústria pesant, principalment s’inicià a mitjan s XIX

Vida Continuador de l’obra del seu pare, Guillem J Guillén i Garcia, de ben petit s’interessà per la tècnica de les comunicacions El 1904 construí el primer receptor de ràdio de Barcelona en el laboratori del pare, que permetia escoltar els senyals horaris de la Torre Eiffel D’aquí li vingué la idea d’installar una emissora a Barcelona Amb Eduard Solà creà la revista "Radiosola" 1923-24 i realitzà unes primeres proves radiofòniques en el túnel del teatre Grec de Montjuïc Finalment, al novembre del 1914 fundà i inaugurà EAJ-1 Ràdio Barcelona, primera emissora legal de l’Estat espanyol que dos…

Treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima SA el 1924 projectà la coberta de l’estació de França de Barcelona —obra de ferro a doble pòrtic, de 29 m d’alçada i 195 m de longitud, i que cobreix, amb una superfície de 27 367 m 2 , les vies i les andanes fou executada en les installacions de La Maquinista— Treballà posteriorment a la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, on participà en la realització de ponts al canal d’Aragó i Catalunya i en la construcció del funicular a Montserrat, entre d’altres També fou l’introductor de l’ús de l’elasticitat del formigó…

S'especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1928-63 i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona 1942 El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional SA “Infonel” Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografia 1921 editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques 1922