Resultats de la cerca

Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà Gubern, Francesc Pérez-Dolz, Josep…

Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en què fou…

Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon…

En les eleccions municipals de 1991 obtingué 2204 vots 36,8%, 7 regidors i 2 consellers comarcals al Garraf en les eleccions municipals de 1995 obtingué 3145 vots 37,8% i 7 regidors En les eleccions municipals de 1999 concorregué integrat en l’Entesa pel Progrés Municipal i obtingué 2970 vots 33,7% i 7 regidors

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 554 vots 18,1% i 2 regidors

Tot i ésser presentat en públic, el partit no arribà a actuar políticament

Es proposa defensar els interessos dels catalans residents fora de Catalunya i fomentar la defensa del medi ambient i dels drets humans En les eleccions autonòmiques d’aquest any obtingué 100 vots en la circumscripció de Girona

La seva creació fou resultat d’una temptativa frustrada de crear una candidatura d’esquerra no socialista a Manresa Esquerra Nacionalista de Manresa per a les eleccions municipals d’aquell any Finalment el PSUC hi concorregué dins les llistes d’Iniciativa per Catalunya

Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989