Resultats de la cerca
Es mostren 823 resultats
sanció
Sociologia
Dret
Pena que la llei imposa a qui la infringeix o mitjà per a obligar al compliment de l’ordenament jurídic.
Sol consistir en la privació de la llibertat o en la imposició del pagament d’una determinada quantitat, encara que en alguns supòsits també pot implicar la pèrdua d’un bé o d’un dret En cap cas l’administració civil no pot imposar penes que directament o subsidiàriament impliquin privació de llibertat
estatut
Dret internacional
Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.
Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi civil en…
fet imposable
Dret
Pressupòsit jurídic determinat per la llei per a configurar cada tribut, la realització del qual fa néixer l’obligació tributària.
destinatari | destinatària
Dret
Persona, persones o entitats als quals és adreçat i els quals generalment beneficia un acte jurídic en forma de document.
És un dels elements necessaris del protocol
procurador general
Dret processal
Nom donat al fiscal general d’un estat o del màxim tribunal jurídic que exerceix les funcions del ministeri públic.
dret castellà
Dret
Dret propi dels territoris de l’antiga corona de Castella.
Tenint en compte la perllongada etapa de formació i d’expansió del conjunt castellanolleonès i les diferents condicions en les quals s’hi incorporen els territoris i la població de les successives zones adquirides, hom s’explica la varietat d’influències i de corrents que anaren afaiçonant-ne el sistema jurídic De bell antuvi cal registrar el llegat visigòtic, representat per la vigència de l’antic Liber iudiciorum , als primers segles de la Reconquesta, en la zona més occidental Galícia, Portugal, Astúries i, sobretot, la regió lleonesa, on residia la cort, que es considerava com la…
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’Executiu, al…
col·lació
Dret canònic
Acte jurídic pel qual l’autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un benifet a la persona que n’és capaç.
absolutisme
Política
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l’absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII No hi ha un cos unificat de doctrina de l’absolutisme Hobbes, el pensador més important d’aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d’un ordre polític per submissió Bossuet fonamentà l’altre corrent important de l’absolutisme en la tradició i en la providència Amb l’accessió del liberalisme, aquest corrent remarcà l’aspecte de…
integració
Dret civil
Activitat realitzada en l’aplicació del dret que té per objecte omplir els defectes o manques de regulació d’un supòsit de fet concret i determinat necessitat d’ella (llacuna) mitjançant el recurs a elements del mateix sistema jurídic (autointegració) o d’un sistema jurídic aliè (heterointegració).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina