Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
Apareix “Nueva Cultura”
Surt a la llum la revista valenciana d’esquerres “Nueva Cultura”
autotròfia
Biologia
Tipus de nutrició dels organismes que, per subvenir a llurs necessitats metabòliques, només incorporen del medi productes inorgànics (litotròfia).
Els organismes que presenten autotròfia sintetitzen les complexes molècules orgàniques que constitueixen llur material cellular reduint matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen també de matèria inorgànica medial, d’una banda, i energia radiant fotolitotròfia o energia procedent de reaccions d’oxidoreducció quimiolitotròfia , d’una altra La fotolitotròfia, l’autotròfia clàssica, és la presentada per les plantes verdes, les quals utilitzen aigua com a font d’electrons, anhídrid carbònic i sals minerals nitrats, etc com a matèria inorgànica reduïble, i llum…
lent

Paràmetres d’una lent prima
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú (anomenat eix principal), una de les quals, almenys, és corba.
Els raigs de llum que, procedents d’un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original refracció i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l’objecte i la lent El sistema òptic de la lent Atenent a la forma de llurs superfícies, hom classifica les lents en biconvexes , planoconvexes , concavoconvexes , planocòncaves i bicòncaves atenent a la manera de desviar els raigs de llum, hom les classifica en convergents , que són les de focus imatge real i, normalment, més gruixudes del…
afilar-se
Agronomia
Allargar-se anormalment les tiges i les fulles d’una planta, creixent dèbils i primes, sense clorofil·la.
És un fenomen corrent en els vegetals que creixen amb poca llum
iridescència
Física
Propietat que presenten certs cossos, com les bombolles de sabó, el nacre, etc, de produir coloracions semblants a la de l’iris.
Són degudes a fenòmens d’interferència o de difracció dels raigs de llum
efecte electroòptic
Electrònica i informàtica
Física
Canvi en les propietats òptiques d’un cristall piezoelèctric en ésser-li aplicada una diferència de potencial elèctric.
Els cristalls que tenen aquesta propietat són emprats com a moduladors de llum
principi de Huygens
Física
Principi segons el qual tot punt de l’espai al qual arriba una ona es converteix en un nou focus emissor d’ones secundàries, de manera que l’ona que va avançant és la resultant de les produïdes pels punts que ja ha sobrepassat.
Amb l’ajut d’aquest principi, Huygens proposà la teoria ondulatòria de la llum
xerografia
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió, sense contacte entre la matriu i el paper, basat en la fotoconducció de determinades matèries aïllants i en l’atracció elèctrica entre dos cossos carregats d’electricitat estàtica de signe contrari, que permet de reproduir en sec documents i texts impresos.
En una placa de matèria fotoconductora carregada positivament i exposada a la llum en la càmera fotogràfica és formada una imatge elèctrica de manera que, en les parts on la imatge és blanca, la llum fa desaparèixer la càrrega, mentre que en les parts negres o grises la càrrega subsisteix totalment o parcialment, segons el matís La imatge latent obtinguda és empolsada amb un finíssim pigment a base de resines sintètiques i carregat negativament el pigment resta adherit a les parts electritzades de la placa, que corresponen als negres i els grisos de la imatge òptica En aplicar…
ona electromagnètica
Física
Forma que adopta, en la seva propagació, l’energia electromagnètica, segons la teoria ondulatòria (equacions de Maxwell).
Les ones electromagnètiques es desplacen a la velocitat de la llum en el medi considerat i són ones transversals La freqüència d’una ona electromagnètica és una constant que la caracteritza, i no varia en passar d’un medi a un altre, car l’energia E que transporten és E = hv h = constant de Planck En el buit, la longitud d’ona λ 0 i la freqüència ν van lligades per la relació λ 0 v = c, c essent la velocitat de la llum en el buit En un medi material d’índex de refracció n , la velocitat de fase n de les ones electromagnètiques és v = c / n , i la relació anterior es…
el Serpent
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Corona Boreal, Hèrcules, l’Àguila, l’Escut, el Sagitari, la Balança, la Verge i el Bover.
La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68 anys llum La constellació del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina