Resultats de la cerca
Es mostren 969 resultats
Cripta de la Colònia Güell

Detall de l’entrada de l’església de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Edifici religiós modernista situat en un petit turó al nord-est de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat).
La realització de l’església fou encarregada a Antoni Gaudí el 1898 per Güell i Bacigalupi, Eusebi , propietari de la colònia El projecte consistia en una església amb dues naus, inferior i superior, coronada amb diverses torres i un cimbori central de 40 m d’alçària en la maqueta que encara es conserva es pot veure que aquesta edificació incloïa la pràctica totalitat de les innovacions arquitectòniques de Gaudí L’any 1908 s’inicià la construcció, i Gaudí dirigí les obres fins el 1914, quan els fills d’Eusebi Güell deixaren de finançar el projecte, i només eren construïts la nau inferior de…
Dayr al-Madīna
Vall
Antic poblat egipci dels obrers i artesans de la necròpolis de la Vall dels Reis, al marge occidental del Nil.
Fou fundat probablement en temps dels primers faraons de la dinastia XVIII, i el seu màxim desenvolupament data de l’època ramèssida Consta d’un nucli central d’unes setanta cases, envoltat per un mur, i de dos barris exteriors —al nord i a l’oest— amb cinquanta cases rectangulars, de maó, on han estat trobats pintures, inscripcions i objectes diversos A l’exterior del recinte hi ha una necròpolis on s’han conservat pintures Hi ha també un temple d’època ptolemaica dedicat a Hathor i Ma’at
Partido Comunista Revolucionario
Partit polític
Partit fundat el 1968 a la Universitat de Barcelona, a partir de les Comisiones de Estudiantes Socialistas [CES], grup radical defensor del “poder estudiantil”, que procedia de la Universitat Popular de la Força Socialista Federal i que s’havia dissolt a l’estiu de 1968.
Els Comités de Huelga Estudiantiles foren el seu front d’estudiants i els Comités de Huelga Obreros, el d’obrers, essent coneguts com CHE-CHO De tendència “mao-espontaneista”, eren partidaris de la vaga general revolucionària com a pas previa la insurrecció armada i a la presa de poder El 1969 organitzaren l’assalt al rectorat de la Universitat de Barcelona A l’estiu de 1970 una part dels membres abandonà el partit i la resta constituí el Partido Comunista Proletario Editaren Hoz y Martillo , Acción Proletaria i El Bolchevique
Tempestes a Catalunya i les Balears
Els dies 21 i 22 de gener, fortes tempestes castiguen el litoral català i també les Balears El temporal marítim, un dels més intensos a Catalunya dels últims deu anys, provoca onades de fins a 10 m d’alçària L’Ajuntament de Barcelona i altres municipis de la costa prohibeixen l’accés a les platges i als espigons per a evitar accidents A les Balears, els ports de Maó i Ciutadella no reobren fins al matí del dia 22, després d’estar gai-rebé 24 hores tancats pel temporal
Charles-Oscar Bettelheim
Economia
Sociologia
Economista francès, professor a l’escola nacional d’administració (1948-52), cap de la missió de l’ONU d’assistència tècnica a l’Índia (1955-56) i director de l’École Pratique des Hautes Études i del Centre d’Études et de Recherches Sociales (1970).
Especialitzat en problemes de creixement i de planificació, la seva ideologia política fou netament marxista Publicà treballs sobre les diferències entre la teoria propugnada per Marx i Engels i la praxi dels països socialistes Entre les seves obres destaquen Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1946, L’économie soviétique 1950, Planification et croissance accélérée 1964 i Construction du socialisme en Chine 1965, Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1966, Les luttes de classes en URSS 1917-1923 1974, Les luttes de classes en URSS 1923-1930 1977 i China since…
Hua Guofeng
Política
Polític xinès.
Militant comunista, participà en la Revolució Xinesa Vicegovernador de Hunan 1958-67 i primer secretari del partit en aquest sheng 1970-77, el 1973 entrà al politburó Vice-primer ministre 1975, l’any 1976, mort Mao Zedong, encapçalà el govern i el Partit Comunista Xinès Perseguí la Banda dels Quatre , però també s’oposà a Deng Xiaoping El 1980 aquest el feu substituir com a primer ministre per Zhao Ziyang i, més tard, com a president del partit per Hu Yaobang 1981 Posteriorment romangué com a membre ordinari del Comitè Central fins el 2002
Julio Cano Lasso
Arquitectura
Arquitecte castellà.
La síntesi efectuada entre valors racionalistes i valors tradicionals es reflecteix en una arquitectura de volums contundents i materials autòctons Aquests trets destaquen en la seva casa estudi a la Florida 1958-59 ampliada el 1965, en la fàbrica de maó vist, utilitzada en diversos projectes com la Central de Comunicacions de Buitrago 1966-67, la central telefònica Madrid-Concepción 1969-72 i els habitatges del carrer Basílica, a Madrid 1966-74, entre d’altres, i en la puresa geomètrica d’obres com la Universitat Laboral d’Almeria 1973-74
Zhu De
Història
Militar
Revolucionari i militar xinès.
Es graduà a l’acadèmia militar del Yunnan 1911, i fou nomenat general el 1916 Des del 1922 estudià a Alemanya, d’on fou expulsat el 1926, per causa de les seves activitats comunistes L’any següent, ja a la Xina, participà, al costat de Mao Zedong, en la creació de l’exèrcit comunista, del qual fou nomenat cap suprem 1931 Des del 1949 fins al 1954 fou vicepresident del govern, i del 1954 al 1959 vicepresident de la república en aquesta darrera data fou designat president de l’assemblea nacional
art paraguaià
Art
Art desenvolupat al Paraguai.
L’època de màxima esplendor correspon als segles XVII i XVIII, amb les missions jesuítiques, en les quals els estils europeus es barregen amb característiques indígenes Iniciades al començament del segle XVII, a mitjan segle n'hi havia unes trenta, totes amb un disseny urbanístic semblant, de planta centralitzada Construïdes en principi de fusta i maó, les darreres ja eren íntegrament de pedra Les més importants foren les de San Ignacio, San Cosme, Jesús i Santa Trinidad Al segle XIX s’imposà el neoclassicisme catedral d’Asunción, palau del Gobierno El Panteón és també d’inspiració neoclàssica
Camil Piñón i Oriola
Història
Sindicalista.
El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metallúrgica Seguidor de S Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes Deportat a la Mola de Maó 1920, el 1922 presidí el sindicat del transport Defensà l’organització de la CNT en federacions nacionals d’indústria i signà el manifest dels Trenta Restà al marge de l’organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació Mar i Terra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina