Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
Antoni Ponç
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era rector de Vilabella Alt Camp Austriacista destacat, fou deportat per ordre del lloctinent Fernández de Velasco 1704, però naufragà i pogué arribar a Castelldefels, fet que li permeté de posar-se al servei de Jordi de Hessen-Darmstadt, que el nomenà vicari general de l’exèrcit Assistí a la presa de Gibraltar, on féu una tasca humanitària entre els ferits més tard anà a Lisboa a explicar a l’arxiduc Carles d’Àustria la situació política catalana Entrà amb ell a Barcelona 1705 El 1711 publicà un Método moral per a sacerdots castrenses
Manuel Pers i Fontanals
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, escriptor i traductor.
Estudià filosofia i dret a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa, i de ben jove destacà com a orador polític i forense A Barcelona collaborà a El Constitucional i La Corona Publicà Reseña histórica sobre la aristocracia española desde la invasión de los godos hasta 1830 1836 i la traducció Código Social, o sea Eco de la moral en las naciones antiguas y modernas 1844 Poeta ocasional, gairebé tots els seus versos resten inèdits, com també les memòries Compendi de la història de Vilanova en la guerra dels set anys
,
Marionis
Literatura
Pseudònim del poeta lituà Jonas Mačiulis.
Ordenat de sacerdot catòlic, fou professor de teologia moral a la Universitat de Sant Petersburg 1888-92 i des del 1922 a la Universitat de Lituània És el màxim exponent de la renaixença lituana La seva poesia, essencialment patriòtica, canta el paisatge del seu país i reflecteix la lluita per la independència del poble lituà La seva obra inclou, entre d’altres, els reculls Pavasario balsai ‘Veus primaverals’, 1895, Jaunoji Lietura ‘Jove Lituània’, 1907 i Mūsu vargai ‘La nostra desventura’, 1921 Escriví també una trilogia dramàtica de caràcter èpic
Rafael Mambla
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i poeta.
Mestre en arts a París 1534, on fou professor fins el 1538, que fou elegit professor de filosofia moral de la Universitat de Barcelona Publicà 1540 les seves lliçons de dos cursos 1538-40 De dialectica sive rationali philosophiae , que dedicà al vicecanceller Miquel Miquel, de qui elogia, en vers, la biblioteca, en un interessant pròleg, on es fa ressò dels professors hispànics de l’escola terminista de París, del cercle cortesà de l’emperador que conegué a Barcelona i de l’ambient cultural barceloní de l’època
,
metempsicosi
Religió
Traspàs de l’ànima humana, en separar-se del cos arran de la mort, al cos d’un altre ésser: una persona, un animal o àdhuc un vegetal.
La doctrina de la metempsicosi, d’origen oriental, suposa una concepció de l’ànima com a independent del cos i, generalment, també de l’home com a subjecte moral, segons el comportament del qual en la seva vida l’ànima és retribuïda amb una nova encarnació més noble o és sotmesa a purificació en passar a animar un ésser inferior La creença en la metempsicosi o transmigració de les ànimes, arrelada en la doctrina del dharma, influí en l’orfisme grec i fou transmesa a l’Occident en el Fedó platònic
Discours de la méthode
Obra de René Descartes el títol sencer de la qual és Discours de la méthode pour bien conduire sa raison et chercher la vérité dans les sciences (1637).
Fou publicada sense nom d’autor, amb tres opuscles científics presentats com a assaigs del mètode La Dioptrique , Les Météores i La Géométrie N'hi ha traducció catalana de Joaquim Xirau Primer llibre pròpiament filosòfic escrit en llengua francesa, té alhora el caràcter d’autobiografia intellectual i de manifest de l’esperit racionalista modern Consta de sis parts crítica de la formació rebuda, regles del mètode que han de regir qualsevol recerca intellectual evidència, anàlisi, síntesi, enumeració, regles de “moral provisional”, esbós de la metafísica cartesiana, concepcions…
Cancionero de Baena
Recull de poesies castellanes compilat vers l’any 1445 per Juan Alonso de Baena
i conservat a la Bibliothèque Nationale, de París.
Recollí la producció poètica de la cort de Joan II de Castella Conté 576 composicions agrupades per gèneres, i els autors sumen 56 El conjunt abraça des de peces llagoteres i de baix to fins a produccions de gran categoria poètica Hi escasseja el gènere amorós, i el conjunt és poc líric hi domina, altrament, la poesia teològica, moral, ascètica i política Baena exclogué del seu recull el marquès de Santillana Ha estat editat per Pedro José Pidal 1851, HR Lang 1926, facsímil, i José M Azáceta 1966
condició captatòria
Dret civil català
Condició que s’aplica tant a la institució d’hereu com als llegats, consistent en la realització d’una disposició testamentària, feta per l’hereu o el legatari, a favor del testador o d’una altra persona.
És una condició contrària a la llei i la moral, ja que és atemptatòria de la llibertat de testar La sanció de les condicions captatòries és la declaració de nullitat de la institució d’hereu o del llegat, en el sentit que es treu al possible captador el propòsit de fer la disposició, i al possible captat, l’incentiu d’atorgar-la Pel que fa a l’eficàcia de la disposició captada, serà vàlida llevat que es provi que el captat no l’hauria atorgat si hagués sabut que aquella era nulla
superestructura
Economia
Filosofia
En el pensament marxista, conjunt d’institucions jurídiques, polítiques, religioses i filosòfiques i formes de consciència que corresponen a una determinada infraestructura.
La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que s’hi corresponen, tot i que hi pot actuar al damunt, i en determinades circumstàncies dominar-les, de manera que s’estableix una relació dialèctica entre base econòmica i superestructura D’entre els elements que configuren la superestructura, alguns, com l’estat o el dret, són estretament lligats al règim econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són d’una manera indirecta
censor
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o el registre dels ciutadans i de llurs béns.
El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina