Resultats de la cerca
Es mostren 1324 resultats
matriu nul·la
Matemàtiques
Matriu tal que tots els seus elements són nuls; hom la nota per 0.
visar
Comprovar (un document), registrar-lo, prendre’n nota o realitzar-hi qualsevol operació reglamentària.
rodona
Música
Figura de nota musical que representa la unitat de temps en la notació actual.
Equival a dues blanques blanca, quatre negres negre 1 8, etc, i la seva durada equival a un compàs de 4/4
fa
Música
Quarta nota de l’escala musical diatònica, segons la nomenclatura de Guido d’Arezzo.
Als països germànics i anglosaxons hom la indica amb la lletra F
Francesc Marc
Historiografia catalana
Ciutadà i cronista.
Vida i obra Fou membre del govern municipal de València en diverses ocasions, ocupà el càrrec de diputat general del regne, com a representant de la ciutat, i tingué també els càrrecs de mostassaf i síndic Continuà el Llibre de memòries , que recollia, per manament dels regidors del municipi, les efemèrides més destacades El fragment de què s’ocupà l’autor abraça des del 1535 fins al 1615 En general, pren nota de les notícies que afectaven directament el govern municipal –elecció de nous càrrecs, etc–, però també narra amb prou detalls altres esdeveniments Lectures ALMARCHE I…
tapat
Música
En l’orgue, joc labial de talla ampla rematat per una tapa mòbil.
De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8' En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits cadireta, ecos i per als instruments d’estudi Es pot fabricar…
half-valve
Música
Recurs d’expressió emprat en instruments de vent-metall amb bombes, especialment la trompeta.
Consisteix a obrir només parcialment una o més de les bombes, prement el pistó o clau corresponent a la meitat o dos terços del seu recorregut complet La columna d’aire queda així estrangulada, amb la qual cosa s’obté un so d’afinació poc determinada, de punyent timbre nasal El recurs s’acostuma a completar obrint gradualment la bomba o bombes fins al recorregut complet al mateix temps que s’ajusta l’acció a l’embocadura per arribar a una nota d’afinació determinada El primer a desenvolupar-lo plenament fou Rex Stewart, a partir del 1938, com mostren els seus solos gravats amb l’…
cimbalom
Música
Instrument cordòfon de la família de les cítares, originari d’Hongria.
El so és produït per la percussió de les cordes per mitjà de dues baquetes lleugerament corbades i recobertes en els seu extrem de dos materials amortidors diferents, de cuir o roba, per tal d’aconseguir dues tonalitats en la mateixa nota Les cordes, en nombre de 35, dobles o triples, són encabides en una caixa trapezoidal que s’aguanta sobre quatre peus, i cadascuna és travessada per cinc ponts de fusta Abasta una extensió de quatre octaves En la seva versió moderna, construïda a la fi del segle XIX, hi ha estat incorporat un pedal per a amortir el so Per bé que és un instrument…
Pierre Gascar
Literatura francesa
Nom amb què fou conegut l’escriptor francès Pierre Fournier.
Lluità en la Segona Guerra Mundial i fou internat en camps de concentració Més tard es dedicà al periodisme La fama li arribà amb els contes de Les bêtes 1953 i la novella Le temps des morts 1953, premi Goncourt, sobre l’experiència del captiveri, que després documentà en Histoire de la captivité des français en Allemagne 1939-1945 1967 La seva narrativa s’afermà sòbria i dramàtica amb una nota insistent de crueltat Altres obres són Les femmes 1955, L’herbe des rues 1957, records d’infantesa Le fugitif 1961, Le meilleur de la vie 1964, L’homme et l’animal 1974, Les sources 1975 i…
solmització
Música
Sistema de síl·labes que expressa característiques concretes de les relacions d’acuïtat de les notes a les quals s’aplica, com ara la funció tonal, la relació amb altres notes o la posició dins d’un sistema.
Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina